A l’escota lo quarantenat d’emissions de la temporada escorruda : En Ondas (10/2021-06/2022) La quarantaine d’émissions de la période écouléeen écoute à la demande Sengla fòto clicada que mia au programa ! Cliquer sur chaque photo pour accéder à son programe !
Mercés a las ràdios que difusan tornar, aus auditors e a la gent qui’s hèn pòrtavotz. Merci aux radios qui (re)diffusent, aux auditeurs et aux personnes qui se font porte-voix.
On son las hemnas ? [en navèra difusion ua emission deu 14 d’octobre de 2020] Ad entorn de Paraulas de hemnas Tòme 1 impulsat per Paulina Kamakine *, Reclams, 2020. La poesia occitana contemporanèa en companhia de l’escrivana e artista gascona Tresià Pambrun : plasticiana, cantaira…, contaira, b’ròja coneishedora de la lenga e pedagòga.
Qu’ei au nombre de las 70 autoras de l’antologia bilingua e a bèth còp trilingua qui harà data, a sortir en dus tòmes a las edicions Reclams. L’abòr present que ved l’espelida deu tòme 1 qui arrecapta poesias 36 d’aqueras autoras de Gasconha, d’Auvernha, de Lengadòc, Lemosin, Provença e de las Valadas occitanas d’Italia. lo tòme 2… o 3 ce jòga la coordinatora, que’n publicarà probable de la Gàrdia Piemontesa en Calàbria [Italia] mercés au ponhastrèr de Paulina. Paraulas deu còr e tanben deu crit o deu saunei, prestidas en ua tèrra de ligams occitans. Lo parat d’evocar poètas que davantejan com Marcela Delpastre [1925-1998], figura emblematica, senon – au men compte – la màger escrivana occitana deu sègle vintau, òmis comprés. Las edicions Reclams qui publican Paraulas de hemna, que sorteishen de publicar tornar en 2020 – en coedicion dab Lo Congrès per la Lenga occitana – le Dictionnaire du Béarnais et du Gascon modernes dit de Simin Palay e autes obratges dits classics o de creacion aquesta fin d’annada : Vita vitanta tòme 1 de Miquèu de Camelat (aprestat per Joan Salles-Loustau) e Jamei aiga non cor a capsús de Benoît Larradet. * en escota a la demanda l’emission d’En Ondas que l’ei consacrada.
Tresià PAMBRUNautora occitana de Gasconha, lavedanesa, bibliografia Navèras, poèmas, publicats enas revistas literàrias : OC, Reclams, País Gascons, e « Occitans ! ». 1996 – « Cap de quista » – Premèr prèmi ens « Calams Biarnés » de Pau 1997 – « Telefòne », « Prix de gouverneurs 97 » edicion vila de Baiona en recuelh « La ville dans tous ses états », coll. Confluences 1998 – « Margalidas de neu » – En co-écriture avec Jean-Louis Lavit, premèr prèmi pròsa gascona en Bordèus 2000 – « Quatre contes de Noël et du premier de l’An » – commande de Radio France-Radio Bleue Pau Béarn. Teatre 1996 – En co-escritura dab Jan-Loís Lavit, « Baretjas » – comanda dera comuna de Barèges tath cinquantenari dera sua creacion. 1995- « Rampono » teatre tà mainats, premèr prèmi teatre en « Calams Biarnés », adaptada en videò e difusada per Lapilli-Films-Toulouse, 1999- « Arcolin » – ( includint canta e dança) 2009- « Palhassa » – teatre tà mainats Roman 2005- « Sho ! » Prèmi literàri « Las Talúries », Lheida,- Ed. « Solei d’Autan », Institut d’Estudis Lherdencs Espectacle viu Grope Pescalua : 1999- « Tistalh de bruma », comanda Conseil Général 64 festival « Cultures d’automne » 2000- « Vent Castanhèr », CD de cants e contes de Pescalua (T. PAMBRUN, B. CARITA) – devath la direccion artistica de Joan Francés Tisnèr Literatura joenessa Edicions Vistedit 2001- Colorinas (tèxte e illustracions Thérèse Pambrun) 2002- Lo Secret (illustracions Amandine Laprun), édicions occitanas, catalana, bretona, alsaciana, alemanda 2003- Hòu Dejà ! (illustracions Virginie Grosos) 2004- Las hèitas de Leà (illustracions Anne Peyrat-Doré) 2007- Graneta tèxte e illustracions Thérèse Pambrun Editions CDDP Hautes-Pyrénées 2009- Palhassa (àlbum en accompanhament dera pèça de teatre ) illustracion Marie Nigoul Edicions CAP’òc 2009- Passejada aus quate vents -illustracions Maïana Itoiz àlbum CD Editions « Edite-moi » 2013- Lo Casau de Colau – illustracions T. Pambrun àlbum CD 2016- Gargas – 2016 – illustracions T. Pambrun (editat en fòrma de kamishibai) Edicions Letras d’Oc 2019- los Òmis Petits album literatura joenessa/ conte d’inspiracion tradicionau, illustracions T. Pambrun Lectura deu paisatge Camins 2012 – Memòrias de Pèira àlbum trilingue francés, occitan e castelhan Per l’ensenhament de l’occitan « Alisadas », CRDP de Tolosa, « 7 contes entà parlar » « Trepa-Mandrilha », CDRom cicle 1, CRDP de Bordèu « Viralenga », jòcs de lenga e de mots, CRDP de Bordèu
L‘arrevirada occitana de L’Elucidari de las proprietaz de totas res naturals de Barthelemy Langlais, qu’estó comandada per Alienòr de Comenge, assegurant la regéncia per l’educacion d’un Gaston Fèbus, enqüèra mainat. Maurici Romieu que contextualiza lo libe, presentà’n los capítols e ne causeish extrèits significatius qui explica. Anne-Pierre Darrées que coordona, critica e sintetiza lo perpaus e Jean-Claude Clermont que s’encueda de l’iconografia. Qu’evocam dab Maurici Romieu dens aquesta fin d’entervista cuelhuda en març de 2022, la parucion per viéner de L’elucidari : l’enciclopedia de Gaston Fèbus (títol provisòri).
Illustracion captacion d’imatge video Lo congrès permanent per la lenga occitana (mercés)
Tà pacientar enqüèra drin que podetz consultar lo site de l’Escòla Gaston Fèbus devath deu calam de Maurici Romieu aquiu tanben : https://escolagastonfebus.com/litterature/lelucidari-le-wikipedia-de-gaston-febus/ « L’elucidari, lo wikipèdia de Gaston Fèbus » dab extrèits : L’extrèit De Vasconia o Gasconha, qui presenta çò qu’èra lavetz la Gasconha e d’autes qui arretrobaram dens lo libe quan sia pareishut. Çò qui non saberé tardar a las edicions de l’Escòla Gaston Fèbus.
Illustracion tirada de l‘Elucidari de las proprietaz de totas res naturalsBibliotèca Sainte Geneviève París [com la Dauna de Brasssempoi e hèra d’autas òbras de la cultura, de l’istòria e las lenga nostas, que ns’importaré que siin conservadas e amuishadas dens Musèus nostes]
Las musicas d’En Ondas • Charles Emmanuel Borjon de Scellery_ Suite de trois Branles de village _ John Playford_ Bobbing Joe – Excuse me – Red House
• Carles Mas El Cant de la Sibil·la
• Hadouk Trio Live at Fip Alma celesta
• Gli Incogniti Corelli Concerto grosso No. 8 in G Minor, Op. 6 ‘Fatto per la notte di Natale’_ V. Allegro – Pastorale (Largo)
• Ad arron Vriolonaires pirenencs Craba d’Aussau
• Istuèra d’ausèths : recèrcs deus mainats dab Joan Francés Tisnèr (inedit)
Que devisam mitologia dab Anne-Pierre Darrées qui signa un libe preciós en çò de Reclams edicions : Ercules, l’iniciat, liberòt bilingüe d’un centenat de paginas, illustradas en negre e blanc de la cobèrta color per Margot Raillé. Mei precisament que seràn los dotze tribalhs d’Ercules qui, destecats dens l’obratge aqueste, amuishan la madurada d’un miei diu – e òc eths tanben qu’an de vàder grans ce sembla – Eraclès (en grèc ancian Ἡρακλῆς /Hēraklês, qui vòu díser « Glòria d’Erà»), deu son nom prumèr Alcide, hilh d’Alcmèna e de Zèus, l’un deus eròis mei laudats de la Grècia antica. Qu’a las aventuras en la mitologia grèca hens lo monde coneishut deus Dorians puish dens totas la mediterranèa, a partir de l’expansion de la Grècia grana, dincaus in•hèrns. Que son condats los sons esplèits tanlèu Homère. Eraclès qu’ei dit Ercule dens la mitologia romana, identificat qu’ei au Melkart fenician, a l’Ercle estrusque e au Kakasbos en Asia minora. L’Ercule deus Romans qu’ei per còps descriut com mensh violent que non pas lo son alter ego grèc eque coneish daubuas benalejas qui’s debana enla peninsula uei dita italiana. Dens aquesta emission Anne-Pierre Darrées que nse ditz perqué a causit de’n har un libe e shens que pr’amor qu’ei a l’arrasic de la legenda de la creacion deus Pirenèus
Anne-Pierre Darrées per evocar Ercules l’iniciat que pareish en çò de Reclams Edicions.
En çò de Reclams edicions, entaus joens, un essai d’Anne Pierre Darrées : Ercules l’iniciat [3]. Los dotze tribalhs d’Ercules aliàs Eracles que son esplèits cargats d’ensenhaments. Aventuras pleas de simbèus, viscudas peu hilh de Zèus e d’Alcmèna que permeten a l’eròi dejà miei-diu de vàder un uman, de véncer l’animalitat, los truvèrs, d’alargar la consciéncia com ns’ac a partatjat Anne-Pierre Darrées. Libe de formacion se n’ei puish a que la natura d’Ercules qu’ei de dar la man aus umans com aus dius. Seguim las benalèjas extraordinàrias de l’eròi mei popular de la mitologia grèca e romana. Bilingüe occitan-francés 104p. 10 € [3] Ercules l’iniciat. Ercules lo miei diu e Pirena la divessa, a l’origina deu Pirenèus dit per l’autora https://www.reclams.org/fr/liste-des-produits/produit/138-ercules-l-iniciat/highlight-WyJlcmN1bGVzIl0=
Las musicas d’En Ondas • Music of the ancient world Grècia antica Dáktilos améra • Björk Biophyllia Cosmogony • Perlinpinpin fòlc Tenarèze E la musica passa la boca • Music of the ancient world Grècia antica Eros • Rosina e Martina de Pèira Chants occitans Arièja • Transpòrts Tisnèr S.A. Amontanhas 2 arremescladaBaisha viste de la montanha shiulat Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit
La cobèrta d’Ercules l’iniciat Margot Raillé by permissions Reclams Edicions
La produccion que s’estanca dinc a octobre. La production reprend en octobre.
Que demoran tostemps a l’escota lasemissions, se’vs vaga. Per LAS 39 CANDELETAS D’ En Ondas (10/2020-06/2021) clicatz SUU LIGAM DE LA FOTO. Les émissions sont toujours en écoute si vous avez le temps. POUR LES 39 CHANDELLES D’ En Ondas(10/2020-06/2021)cliquez SUR LE LIEN DE LA PHOTO.
Mercés a las ràdios que difusan (tornar), aus auditors e a la gent qui’s hèn pòrtavotz. Merci aux radios qui (re)diffusent, aux auditeurs et aux personnes qui se font porte-voix.
Anna-Pèire Darrées qu’ei secretària de l’Escòla Gaston Fèbus. Gascona deu Gèrs, gessida dab tota l’escahida e la repartida gaujosa, plea d’umor qui s’a cargat aquiu quan mainada. Lo percors, lo perqué de l’engatjament qui uei a e bèras realizacions que son au còr de l’entervista. Que desteca lo programa editoriau d’endom de las EdicionsReclams d’aquesta fin de 2020 e notaument lo recuelh Paraulas de Hemna, coordonat per Paulina Kamakine, autanplan com las presentacions dens las manifestacions a l’entorn deu libe, de las nautats de las edicions.
Sason navèra d’En Ondas obèrta per un corau de votz de hemnas
Las musicas d’En Ondas (extrèits… lo mei sovent, mila perdons aus artistas) • Benoît Hamon Janick Martin Sous le tilleul • Francis Lassus La vie, la vie • Mickael Nyman Wheelbarrow Walk • Christian Vieussens Esquiç • Denis Fournier Percussions profile Le mystère de la pyramide La porte des secrets • Cocanha Puput Bèth aubre • Lhasa de Sela La llorona El Pajaro • Ua, miduna, mitrena 3 Los dias de la setmana dab la votz de Benoît Laradet e deus calandrons paulins + Lo praube pocet • Violons barbares Barbar Rock Sonaus de Denis Fournier e Percussions Profile Le Mystère de la Pyramide
A partir deu 6 d’octobre que’vs perpausi ua conjugason corau a l’entorn de Paraulas de Hemna – de femna – de frema (Edicions Reclams, 2020) en companhia d’Anna-Pèire Darrées, de Paulina Kamakine e Tresià Pambrun.
Lo parat de descobrir on son las hemnas qui tantes e deploram la supausada abséncia dens las questions de lenga, de cultura e d’escritura occitanas… de poder probable.
Tresià Pambrun ne pourra être des nôtres victime d’une chute invalidante. Anna-Pèire Darrées qui a beaucoup travaillé à l’existence de cette anthologie de poésie sera parmi nous, à Salies Le Moment Librairie, le vendredi 11 septembre à partir de 18h30. Elle participera à la présentation de Paraulas de hemna (Tòme 1), recueil initié et coordonné par Paulina Kamakine, aux éditions Reclams.
Aqueste divés 11 de seteme non serà lo parat d’encontrar a Tresià Pambrun pr’amor qu’estó victima d’un accident, que la desiram un prompte restabliment de la soa herida. Anna-Pèire Darrées, secretària de l’Escola Gaston Febus – Editions Reclams e autora de l’abans-díser au recuelh poetic que serà dab nosautes. Que devisarà tanben de l’actualitat editoriau de Reclams.
Théorème de J.B. Corot : « la ville de Copenhague est équipée de 350 km de pistes cyclables surélevées, séparées de la route et très sûres » dont plus de 550 km font les trottoirs d’Orléans et son agglomération.
Théorème de J.B. Corot : « la ville de Copenhague est équipée de 350 km de pistes cyclables surélevées, séparées de la route et très sûres » dont plus de 550 km font les trottoirs d’Orléans et son agglomération.
You must be logged in to post a comment.