Un mercés deus bèths a Jòrdi Labouysse de m’aver volut acordar aqueras entervistas preciosas. A maugrat que sia fatigat per problèmas de còr e d’arnelhs, que persegueish lo tribalh-passion de har saber, esclairar e documentar l’istòria occitana com de s’interessar a l’istòria tota : dens aquera tresau emission e ultima de tres qui lo son consacradas per En Ondas, que devisam de : « Comtat de Tolosa, l’eradicacion : de la crotzada a la colonizacion”. Mercés a Jòrdi de hicar mots suus hèits e d’aperar un can un can, de non pas l’enviar a díser. Contactar Jòrdi 120pp. ill. col., 18 € : mailto:georges.labouysse@wanadoo.fr Anatz léger lo ric blòg on conta las migracions, los escambis e la vita deus pòbles deu paleolitic dinc aus temps contemporanèus de l’espaci occitan e d’alhors. Publicacions : https://occitaniainfo.wordpress.com/category/moyen-age/
Que referim tanbem a l’article de Felip Martel « Lu chastèus catars » dens Aquò d’aquí.
Las musicas d’En Ondas • Martina e Rosina de Pèire Los Montanhòls • Francis Cabrel Les chevaliers cathares • Claudi Marti Montsegur • Femmouzes T 2 Olympe de Gouges Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge
Jòrdi Labouysse qu’ei istorian d’ua istòria desconeishuda, esconuda, e denegada, inacessibla abans d’arribar a l’atge universitari… Tant aisit que’n sia atau puish a n’ei pas ensenhada a l’escòla, la nosta istòria. En la soa companhia qu’evocam Femmes d’òc, lo son darrèr obratge pareishut peu moment. De consultar tanben dab profièit lo son blòg : Jòrdi raconte. Autas parucions : Copacap de Fabiana Vayrette-Pechali. Ua enquèsta de Judit Bonamaison a Caparrens sus hons de partvirada sociau, la descobèrta macabra de Justiniana. Copacap de F. V.-P. 240 pp., cobèrta color, Reclams edicions, prima de 2026. Tanben L’actualitat de Reclams n° 878 de la Prima dt la version papèr ei a arribar + l’ABC del saber Sciéncias n° 4. Enfin dus n° de la revista L’inventaire (15 e 11) de las Editions a Lenteur. https://www.hobo-diffusion.com/editeurs/la-lenteur/
Las musicas d’En Ondas • Adrià Grandia Divisa Cinemascope • Sam Karpiena Sòrga Un Mostre • Christian Vieussens Auròst Esquiç • Miquèu Montanaro Noir e blanc Lo paure Boier • Femmouse T Resistantes L’entrada Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge
Ua edicion d’En Ondas tota hèita de dons, e per exemple deu don de Jòrdi Labouysse, istorian d’ua istòria desconeishuda, esconuda, e a bèths còps denegada. Tant aisit qu’ei puish a n’ei pas ensenhada a l’escòla : la nosta.
Dab quate informacions mei dens aquera emission, LA Polissa de caractèrs, polissa d’escritura Gran Biarnesa e Biarnesa Tèxte e la possibilitat de descargar-la mercés au Pays de Béarn e au son creator o aus sons creators. Trantalhetz pas qu’ei hèita tà totas e tots ce disen ! PREMETZ aquiu : un 40at de quiloctets… doble-premetz dessús e que s’installa dens las valisas de polissas. Simple e eficaç. Totun se non v’i escadèvatz pas que’m podetz contactar domenja@hadiu.eu e que v’ajudarèi. Alavetz que i son duas polissas (37ko) la Gran Biarnesa entaus vòstes logòs o tèxtes remarcables e la Biarnesatexte especiaument concebuda per la soa legibilitat e pensada parièr entaus DISLEXICS pr’amor de la soa claretat.
Qu’èi a mercejar Jòrdi Labouysse de m’aver volut acordar aquera entervista. A maugrat que sia fatigat per problèmas de còr e d’arnelhs, que persegueish lo tribalh-passion de har saber, esclairar e documentar l’istòria occitana com de s’interessar a l’istòria tota : dens aquera prumèra emission de tres qui lo son consacradas per En Ondas, que devisam superficiaument de protoïstòria, de l’apòrt visigotic e parièr d’Iran. Lo libe son e preciós Les wisigoths : peuple nomade et souverain 1er-VIIIème siècle, de la Baltique aux colonnes d’Hercule, de Toulouse à Tolède Infòc Occitània, 2024, ill., 21 euros, que’u podetz comandar dirèctament o trobar a Découvertes occitanes o la Librariá occitana per exemple. Contactar Jòrdi : mailto:georges.labouysse@wanadoo.fr Shens mancar d’anar léger lo ric blòg on conta las migracions, los escambis e la vita deus pòbles deu paleolitic dinc aus temps contemporanèus de l’espaci occitan e d’alhors.
Las musicas d’En Ondas • Terje Rypdal If Mountains could sing Private Eye • Music of ancient world Nomos M • Eric Fraj Es sus la Talvèra Joan Bodon • Mouth Music I A Bhi Da • Cocanha Flame folclòre Diuré Samsir • Kronos Quartet œuvres majeures Disc II Kuru Field of Justice Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge
En Ondas dab tròç vertadèrs de la cronica La Murgueta qui produsivi en julhet de 2005 au parat de l’Estivada de Rodés. E mei qu’aqueths encontres libièrs, dab l’entervista de René Soula sus l’Albigeisme, reclams-ressons de la rentrada seguenta de 2005. Qu’ei la, de l’an 01, deu Collègi Calandreta de Gasconha, – las escòlas associativas, laïcas, a gratis e en immersion – dusau collègi Calandreta en Occitania arron lo de Grabels en Eraut.
L’entervista de René (Renat) Soula que pòt portar quate lutz sus la question deu Catarisme e de l’Albigeísme. Que’s tien a perpaus deu libe Les Cathares entre légende et histoire : la mémoire de l’Albigéïsme du XIXèmesiècle à nos jours, editat per l’Institut d’Estudis Occitans, dens la colleccion Textes et documents 38 euros 592 pp. Lo parat de questionar ua istoriografia maventa e quauque còp objècte d’accions negacionistas. Dens la lenga meravilhosa de René Soula [1946- ], quan parla de la revolucion francesa que v’indiqui lo gos qu’ei, a noste, lo can.
Mercés a Geraud Delbès qui m’indica que lo Renat ei plan viu e que’n soi urosa !
Punt d’actualitat en 2026 e perseguida de la mesa en perspectiva de l’En Ondas d’aquesta setmana 6 : léger l’article absoludament pp. 7 e 8 d’Aquò d’Aquí (n° 368 nov-dec de 26 en v’i abonar) devath lo calam de l’istorian Felipe Martèl « Chastèus catars » e la lor desbatiada envisatjada en « Forteresses royales » per poder estar inscrivuts au Patrimòni mondiau de l’UNesco ! Revisionisme un còp… revisionisme dus còps ?
A l’origina deu sonau de La Murgueta (qui ei la version rap de Une souris verte), Geneviève Laulhère-Clément, productora a l’Oreille en Colimaçon sus France Inter e capdauna deu corau La Novem Au cocuron de l’aurelha per Monique Frapat que son ficcions de 15 minutas creadas de 1979 tà 1999, entà iniciar los 4-5 ans – qui an l’aurelha tant obèrta ad aqueste atge – a l’escota de la musica, los hant descobrir paisatges sonòrs, los bruts e los sons qui’us entornejan. Geneviève Laulhère-Clément, grana Dauna de l’aurelha e de l’escota qui ei au generic e a la produccion / realizacion dab Monique Frapat, Geneviève Clément, Gaston Tavel e Anne Ben-Hamou ! Mercés a d’eras.
Las musicas d’En Ondas • Ani di Franco Buildings and Bridges • Jaco Pastorius Dona Lee en aumenatge a la votz de René Soula • Brotto • Une souris verte de l’emission entau mainadèr L’Oreille en colimaçon • Angèlas 12 recèptas de J.-A. Lespatlut JFTisnèr Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit
Isaura Gratacòs qu’a panat l’alet a l’auditòri numerós viengut au teatre a l’italiana de Banhèras de Luishon. Que’s passava dens aurs e ondradas, lo velós emporprat drin fanit deus siètis – en l’encastre de la Hèsta gascona organizada per Era Pastorala. B’èra ua sala conhida e atentiu. Solide pr’amor que n’anavam apréner sus nosautes medishes : los Vascons. E la hemnòta sus l’empont a dar tot çò qui podèva entà neurir lo monde ! Isaura Gratacòs que devisa au noste micro. Solide pas lo centau de tot çò qui a podut dar aqueth 17 d’aost de 2024 au matin. Totun que nse permet, mercés l’entermiei de Bernat Arrós qui facilitè l’encontre, de miélher compréner lo sens deu son tribalh e la valor qui representa.
De consultar : https://fr.wikipedia.org/wiki/Syst%C3%A8me_familial_pyr%C3%A9n%C3%A9en Lo sistèma a Ostau pirenenc : « l’ostau qu’ei ua persona morau, detentora d’un maine, compausat a l’encòp per bens materiaus e immateriaus e qui’s perpetua per la transmission deu son nom, de la soa fortuna e deus sons títols en linha reau o fictiva » Claude Lévy-Straus. De léger : * Isaure Gratacos : Femmes pyrénéennes Un statut social exceptionnel en Europe, Éd Privat, 2003 * Jacques Allières, Les Basques, Paris, Presses universitaires de France, coll. « Que sais-je ? », mars 2003 (1re éd. 1997), 127 p. * Xavier Ravier, Le récit mythologique en Haute-Bigorre, Aix en Provence, Edisud / Éditions du CNRS, 1986, p. 148.
Seguida e fin au numèro seguent d’En Ondas. A lèu !
Las musicas d’En Ondas • Otxo Kokinak Jamei • Gianmaria Testa Dentro la tasca • Brian Eno More music for film Empty landscape • Talabrene Terraine Nòu le Chant de Syrinx • Martina [de Pèire] Cançons de hemnas Escotatz • Joni Mitchell The beginning of survival The Beat Of Black Wings e Passion Play Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit
Dusau episòdi en companhia d’Ubèrt Dutech entà Istòria e istuèras deu Bearn a las edicions de l’autor en 2023. [250 pp. cob. col. nombr. ill. NB. Format A4. 19 euros]. Lo plaser d’encontrar au Ubèrt a lor, lo parat d’avisar lo temps escorrut e lo quasi dotzenat d’obratges qui a produsit en un vintenat d’annadas. Que devisam literatura, lenga e hèits istorics qu’ei tot çò qui anima a Ubèrt … e ràdio tanben. Quauqu’un qui’m hè pensar aus aspèctes mei interessants en ràdio : la creacion, de l’idea tà la realizacion. Ubèrt Dutech qu’a tostemps a truvèrs los sons libes o las soas ideas ua pensada estacanta e sensibla.
Las musicas d’En Ondas • Amor d’Aussau Las Mondinas • Le Traité des songes Gilles Chabenat Edouard Papazian Le lavage des formes • Carnaval d’Aspa • Vath d’Aspa Montanha sacrata Joana Maria Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit
Encontre en dus episòdis dabUbèrt Dutech entà Istòria e istuèras deu Bearn a las edicions de l’autor en 2023. Lo plaser de l’encontrar a lor, lo parat d’avisar lo temps escorrut e lo quasi dotzenat d’obratges qui a produsit. Que devisam literatura, lenga e hèits istorics qu’ei tot çò qui anima a Ubèrt … e ràdio tanben. Pleitèi tà ua istòria o analisas nuançadas e sustot ua informacion tà’s hargar la soa opinion : dobtar, pas préner tot de front. « Ua fòrça drin au dehòra d’eth qui’m possa en escritura ! ». Ce nse ditz.
Tota Istòria qu’ei l’Istòria ce nse bremba Domenge Bidot-Germa. Aqueste còp que’u recebem a perpaus la Petite histoire de Béarn, en 2021 Cairn 177 p., ill. NB e col. e cob. color, 10 euros.
Domenge Bidot-Germa qu’ei l’autor [enter autes] de : – Petite histoire de Pau, Pau, Cairn, 2013. – (Co-dir.), Atlas historique de Pau, Bordeaux, Ausonius, 2017. – Histoire de Béarn en coll. M. Grosclaude, D. Bidot-Germa, J.-P. Duchon, Ortès : Per Noste, 1985. – Paginas de l’istòria d’Occitania, escala de temps, obratge collectiu pareishut a Lescar a las edicions Vistedit en version occitan-gascon e occitan-lengadocian en 2000.
Que profieitam l’entervista de Domenge Bidot-Germa (e la soa experiéncia) tà’n saber mei sus l’estat deus recèrcs a l’UPPA – e mei largament – au moment quan i passa los sons darrèrs mes abans la retirada. De Domenge Bidot-Germa, tranquille e solar que ns’impòrta de seguir lo tribalh qui tanh tan simpaticament e tan modèstament a nse har compréner e tocar l’Istòria nosta. E qu’èi enveja de’u díser un beròi mercés !
Las musicas d’En Ondas • Roudoudou Peace to earth • Yann Van der Cruyssen • Arnaud Obiols Tòst Saba • Björk Volta Declare Independéncia • Manufacture Verbale Voix du quotidien et de l’unique Bulles • Battle Mirrored Prismism Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit
D’autes programas d’En Ondas dab o sus D. Bidot-Germa: https://hadiu.eu/?s=bidot-germa La setmana qui vien en navèra difusion l’emission de fin de 2017 en la soa companhia sus la benda d’imatges Gaston Fèbus en çò d’In8.
You must be logged in to post a comment.