A l’escota lo quarantenat d’emissions de la temporada escorruda : En Ondas (10/2021-06/2022) La quarantaine d’émissions de la période écouléeen écoute à la demande Sengla fòto clicada que mia au programa ! Cliquer sur chaque photo pour accéder à son programe !
Mercés a las ràdios que difusan tornar, aus auditors e a la gent qui’s hèn pòrtavotz. Merci aux radios qui (re)diffusent, aux auditeurs et aux personnes qui se font porte-voix.
De lòng de Ròse = Le Long du Rhône de Danièla Julien, en çò de Jorn que son ueit novèlas en version bilingua. 151p., fòto NB de l’autora en illustracion de cobèrta : cèu e aiga de la riba esquèrra de Ròse, dab mei en p. 2 ua fòto d’ua petitona aus 3 (l’autora), suus jolh deu pair dens la jardinièira miada peu chivau e davantejada per la Mamet a pè [15 euros].
Autantas destinadas femeninas com masculinas o de cople parièr, qui viven devath lo son calam, tota ua umanitat en fragilitat : la caça e las bèstias, la pesca e lo peish, la vegetacion (que merceja hòrt la botanista Josiana Ubaud peu son saber a posita tostemps) e la sciéncia de l’aiga dangerosa com purificatora.
Ua tau escritura, be hè ben ! Dab De lòng de Ròse, dont la version francesa ei signada de la quita autora, la permanéncia deu fluvi europèu, qui acaba en delta camargués en la mediterranèa qu’ei cargada d’istòrias d’umanitat, de pèrda hens l’escritura, hens las aigas rodanencas qui vòlen plan deishar baissas, bartasses e lònas quan quitan pas la mair : perseguidas racistas o suicidis mancats, negadas, huecs dramatics e aigats tarribles. Tot un monde en movement qui viu de cotria dab lo flumi deu quau Danièla e sap contar las istòrias. Un monde a s’esvanir dab l’impermeabilizacion de las tèrras, la lor apraubida e lo lor emposoament lent e segur. Que perdonaràn se sembla mei a un collectatge l’entertien qui m’acordè Danièla Julien. N’avèvi pas enqüèra lejut los sons racontes au moment de l’entervistar. Lo prumèr devís, Panissa, autobiografic qu’ei estomagant de beutat, de vertat sus la descobèrta de l’acte d’escríver :«Mirèio, per ieu, serà totjorn dins la gàbia d’onte s’enfugiguèt la bèstia», la bèstia deu castèth de Panissa.
De léger tot viste !
En complement, las paginas wikipèdia de Frederic Mistral (véder tanben lo libe de Joan-Ives Casanòva Frederic Mistral au Trabucaire) o de Robèrt Lafont e los libes escrivuts per Danièla Julien « De mèu e de juscla » 2016 e « Lei contes de la sartan », a l’Aucèu Libre http://www.lauceulibre.com/catalogue-mars-2021.
Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit Sonaus adicionaus de Brian Eno, Joan Francés Tisnèr Sorrom borrom, Francis Lassus La vie, la vie o de Christian Vieussens Esquiç
Be m’agrada de’vs perpausar de perseguir la conversacion en companhia de Felip Biu. Que’u recebom quauquas setmanas i a, per l’arrevirada de « 1984 » de George Orwell en çò de Letras d’Òc : https://letrasdoc.org. Lo diable la se creme [Per Noste https://pernoste.com] que da a gaudir ua escritura precisa e segura, emprenha de negror, d’ironia, de luciditat e d’umor. Ua escritura a modelar, en clartat, l’expressivitat literària. A bèths còps que ressentim la rudessa, e per còp la benvolença qui instilla l’autor dens los rapòrts umans… La novèla eponima deu recuelh, Lo diable la se creme – qu’ei ua enigma satanica bèth drin gòra. La clau deu desastre be’n seré un opuscule dissimulat, lhèu cremat tanben dab la sang de çò qui aparí. Jòc, sèt e match, en fòrma d’un diari d’enquèsta, qu’abòrda la falhibilitat de la memòria e l’art de har-la exprimir tornar. La caduda de fin prestida de relativisme que nse hè interrogar suu poder de la lenga.
cob. Lo Diable la se creme de Felip Biu, Per Noste, 2022, coll. Diu negre
La setmana per viéner que’vs parli de l’excellent libe de cortetas de Danièla Julien, en çò de Jorn, dab ua entervista de l’autora : De lòng de Ròse = le long du Rhône, que serà la mestior de la darrèra de la sason : represa en octobre !
Las musicas d’En Ondas • Trencadit – Trencadit – Rondèus Deu Hauròt • Manoel de Falla., El Aparecido – Danza Del Terror. Para Piano_ Heisser, J.-F. • FallaHeisser, J.-F._ 1989 Le tombeau aumenatge a Claude Debussy • Falla Escena Canción Del Fuego Fatuo., Arr. P. Piano_ Heisser, J.- . • Trencadit – Trencadit – Au Gavarrar – Diu d’Aqueras Montanhas + sonaus d’Arnau Obiols, Adrià Grande, Arild Andersen… Sonau de l’emission de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit
On son las hemnas ? [en navèra difusion ua emission deu 14 d’octobre de 2020] Ad entorn de Paraulas de hemnas Tòme 1 impulsat per Paulina Kamakine *, Reclams, 2020. La poesia occitana contemporanèa en companhia de l’escrivana e artista gascona Tresià Pambrun : plasticiana, cantaira…, contaira, b’ròja coneishedora de la lenga e pedagòga.
Qu’ei au nombre de las 70 autoras de l’antologia bilingua e a bèth còp trilingua qui harà data, a sortir en dus tòmes a las edicions Reclams. L’abòr present que ved l’espelida deu tòme 1 qui arrecapta poesias 36 d’aqueras autoras de Gasconha, d’Auvernha, de Lengadòc, Lemosin, Provença e de las Valadas occitanas d’Italia. lo tòme 2… o 3 ce jòga la coordinatora, que’n publicarà probable de la Gàrdia Piemontesa en Calàbria [Italia] mercés au ponhastrèr de Paulina. Paraulas deu còr e tanben deu crit o deu saunei, prestidas en ua tèrra de ligams occitans. Lo parat d’evocar poètas que davantejan com Marcela Delpastre [1925-1998], figura emblematica, senon – au men compte – la màger escrivana occitana deu sègle vintau, òmis comprés. Las edicions Reclams qui publican Paraulas de hemna, que sorteishen de publicar tornar en 2020 – en coedicion dab Lo Congrès per la Lenga occitana – le Dictionnaire du Béarnais et du Gascon modernes dit de Simin Palay e autes obratges dits classics o de creacion aquesta fin d’annada : Vita vitanta tòme 1 de Miquèu de Camelat (aprestat per Joan Salles-Loustau) e Jamei aiga non cor a capsús de Benoît Larradet. * en escota a la demanda l’emission d’En Ondas que l’ei consacrada.
Tresià PAMBRUNautora occitana de Gasconha, lavedanesa, bibliografia Navèras, poèmas, publicats enas revistas literàrias : OC, Reclams, País Gascons, e « Occitans ! ». 1996 – « Cap de quista » – Premèr prèmi ens « Calams Biarnés » de Pau 1997 – « Telefòne », « Prix de gouverneurs 97 » edicion vila de Baiona en recuelh « La ville dans tous ses états », coll. Confluences 1998 – « Margalidas de neu » – En co-écriture avec Jean-Louis Lavit, premèr prèmi pròsa gascona en Bordèus 2000 – « Quatre contes de Noël et du premier de l’An » – commande de Radio France-Radio Bleue Pau Béarn. Teatre 1996 – En co-escritura dab Jan-Loís Lavit, « Baretjas » – comanda dera comuna de Barèges tath cinquantenari dera sua creacion. 1995- « Rampono » teatre tà mainats, premèr prèmi teatre en « Calams Biarnés », adaptada en videò e difusada per Lapilli-Films-Toulouse, 1999- « Arcolin » – ( includint canta e dança) 2009- « Palhassa » – teatre tà mainats Roman 2005- « Sho ! » Prèmi literàri « Las Talúries », Lheida,- Ed. « Solei d’Autan », Institut d’Estudis Lherdencs Espectacle viu Grope Pescalua : 1999- « Tistalh de bruma », comanda Conseil Général 64 festival « Cultures d’automne » 2000- « Vent Castanhèr », CD de cants e contes de Pescalua (T. PAMBRUN, B. CARITA) – devath la direccion artistica de Joan Francés Tisnèr Literatura joenessa Edicions Vistedit 2001- Colorinas (tèxte e illustracions Thérèse Pambrun) 2002- Lo Secret (illustracions Amandine Laprun), édicions occitanas, catalana, bretona, alsaciana, alemanda 2003- Hòu Dejà ! (illustracions Virginie Grosos) 2004- Las hèitas de Leà (illustracions Anne Peyrat-Doré) 2007- Graneta tèxte e illustracions Thérèse Pambrun Editions CDDP Hautes-Pyrénées 2009- Palhassa (àlbum en accompanhament dera pèça de teatre ) illustracion Marie Nigoul Edicions CAP’òc 2009- Passejada aus quate vents -illustracions Maïana Itoiz àlbum CD Editions « Edite-moi » 2013- Lo Casau de Colau – illustracions T. Pambrun àlbum CD 2016- Gargas – 2016 – illustracions T. Pambrun (editat en fòrma de kamishibai) Edicions Letras d’Oc 2019- los Òmis Petits album literatura joenessa/ conte d’inspiracion tradicionau, illustracions T. Pambrun Lectura deu paisatge Camins 2012 – Memòrias de Pèira àlbum trilingue francés, occitan e castelhan Per l’ensenhament de l’occitan « Alisadas », CRDP de Tolosa, « 7 contes entà parlar » « Trepa-Mandrilha », CDRom cicle 1, CRDP de Bordèu « Viralenga », jòcs de lenga e de mots, CRDP de Bordèu
Que’vs perpausam d’encontrar a Rellyd Fischer au miei de la mustra Aquarellas botanicas qui concebó e organizè en dus lòcs de la vila de Salias : lo hall de la mairia e lo baish de la maison deus Part-prenents. Installada au 20 de mai que se’n podè gaudir dinc au 3 de junh. Quinze dias intenses e mei de 700 personas dab las quaus discutir ! https://mobile.twitter.com/fleursdrellyd tanben sus FB e per aquiu : www.lesfleursquidansent.fr.
La mustra que perpausava fin de mai debuta de junh a Salias e dont l’envitat d’aunor èra Marcel Saule [Nouvelle flore illustrée des Pyrénées] & Hélène Saule-Sorbé [Le pin à crochets] que perpausava ua vision multiprismau : artistica d’un dotzenat d’artistas, documentària, istorica, literària dab supèrbas citacions, tecnica: de l’obtencion deus supòrts e de las colors. Mercés !
Las musicas d’En Ondas • Manufactures verbales Suite aquacole (aparentament tarrible qui dediqui a l’Ador e la Baisa Matèu Richard, lo Gèrs, e l’Òlt : Terèsa de Boissezon e M. Monier en aquestes temps de cavalar per las eleccions legislativas). • Bachianas brasileiras No. 5 for Soprano and Cellos_ I. Aria (Cantilena) Villa-Lobos Kiri Te Kanawa • Tenarèze Aral Aqua incognita • Bachianas brasileiras No. 5 for Soprano and Cellos_ II. Dansa (Martelo) Villa-Lobos Kiri Te Kanawa Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit
Théorème de J.B. Corot : « la ville de Copenhague est équipée de 350 km de pistes cyclables surélevées, séparées de la route et très sûres » dont plus de 550 km font les trottoirs d’Orléans et son agglomération.
Théorème de J.B. Corot : « la ville de Copenhague est équipée de 350 km de pistes cyclables surélevées, séparées de la route et très sûres » dont plus de 550 km font les trottoirs d’Orléans et son agglomération.
You must be logged in to post a comment.