En Ondas setm. 24 Clément Joseph-Alexandre Brigalhs

Qu’èm a l’edicion 2026 deu Primtemps de l’Arribèra – la deus 20 ans. Dens lo prat sus l’èrba : las mias questions en òc e las responsas de Clément Joseph-Alexandre en francés. Ne ve n’estonetz pas : que m’arriba quauque còp dab interlocutors qui no serén pas ad aise que dens la lor lenga, en catalan per exemple o en francés com presentament. Que m’importava de parlar de Brigalhs pr’amor la soa qualitat, lo son engatjament e las soas singularitats de creacion : percussions adobadas, cant de tribalh, relòtge intèrne, vibracions mescladas en ua pasta sonòra originau e enlusernanta.
Au Primtemps – crusòu creatiu – que i encontram alavetz a Clément Joseph-Alexandre tà Brigalhs, creat a Montardon lo 28 de heurèr de la quita annada per Clément Joseph-Alexandre (a l’iniciativa) dab Martin Lassouque e Valentin Laborde un set percussiu atormerat de boha, vriulon, sonsaina e votz.

Lo teaser Brigalhs.
Charlotte Cassagne ; montatge Valentin Laborde

Las musicas d’En Ondas
Nat extrèit de Brigalhs dab l’entervista de Clément Joseph-Alexandre mes dens la fica lo ligam suu teaser qui non mancaratz pas d’escotar.
• Arnau Obiols Tost Saba, La dida, El Cabrèr
• Sam Karpiena De la Crau Tempèri La Dralha
• Tenarèze Aral
• Kate Bush Aerial
• Matèu e Roman Baudoin Fòlc Off Quan jo èri filha a marider
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge

En Ondas setm. 23 Maud Seguier e Aure Seguier

Aquesta edicion d’En Ondas que nse permet d’encontrar a duas sòrs Maud e Aure Seguier.
Maud que sorteish a la prima Sul camin del feminisme en çò de Reclams.
Aure que persegueish las soas publicacions de ficcions meilèu taus mainats, adolescents adulescents | joens adultes per la part màger tanben aus Reclams.
Dus camins d’escritura qui prometen, duas personas qui son multiplas e de competéncias largas.
Maud Seguier que perpausa un libe bilingüe, com un concentrat de nocions e lexicaus parièr pr’amor quin compréner de qué s’i parla shens coneishe’n las nocions e los mots, lo vocabulari. Un prumèr libe escadut autant com utile, servider.
Maud Seguier qu’ei artista e adara autora.
Aure Seguier, tota persona s’interessant a l’occitan qu’utiliza apèrs, aplicacions qui an contribuit a har vàder o dont ei autora au Congrès permanent per la lenga occitana. Que son apèrs d’ua potencia canalizada de cap a l’encòp la coesion lingüistica de l’occitan e parièr au servici deu respècte deus trèits de lenga de cada modalitat qui emplegam. E be’n cau imaginacion tà sortir de las convencions estossen informaticas !
Pepper e Carròt t. 2 Las broishas de Caosha & La hueita de la guerrièra. Mai autes tèxtes dens « Euròpa » e Tempèsta d’enlà » de la Musnegra tostemps en çò de Reclams.

Las musicas d’En Ondas
• Brian Eno John Hopkins Leo Abrahams Smal craft on a milk sea Bone jump
• Otxo Kokinak Jamei
• Laurie Anderson Bright Red Beautiful pea green boat
• Camille en Bal De còr e d’aiga LADIDOM – DEMPUEI HABANA A MARSELHA PASSAT DEMAN + BOM BOM
• Brian Eno More music for films Chemin de fer + Brian Eno and Horold Budd The pearl Against the sky

En Ondas setm. 22 Lionel Dupuy

Jules Verne 1828-1905

Qu’èm en companhia de Lionel Dupuy, doctor en geografia a l’UPPA, e qui descobreish en temps de perfeccionament de la lectura a Jules Verne [1828-1905] mercés a la mair.
Lo son editor : Pierre-Jules Hetzel qu’ei l’editor astruc qui’u publica. Qu’a trenta cinc ans Jules Verne * quan ei publicat en 1862-1863 : Cinc setmanas en balon !
Elisèu Reclus que compte hòrt dens l’aspècte geografic de l’òbre de Verne https://oc.wikipedia.org/wiki/Eliseu_Reclus [1830-1905]
Lionel Dupuy (vadut en 1974), professor en collègi, geografa HDR, qu’ei cercaire associat au laboratòri TREE (UMR 6031 CNRS – UPPA). Los sons recèrcs màgers que pòrta, suus ligams enter geografia e literatura, l’imaginari geografic dens la literatura, la representacion de l’espaci e deus lòcs dens las ficcions romanèscas (Verne, Mistral, Proust, Gracq, Carpentier).
Los sons libes : le-minot-tiers.blogspot.com.
Ligams suus escriuts disponibles de Lionel Dupuy : Recension deu volume 3 de la purmèra trilogia : https://l-or-des-livres-blog- => Roman en ligam dirècte dab las meas recèrcas sus Verne.
Recension de la 2au trilogia sancèra : https://l-or-des-livres-blog- 
=> Trilogia en ligam dirècte dab las meas recèrcas sus Proust.
=> Lo site internet de l’editor : https://lalignederre.blogspot. 

* Ací en catalan : la soa fica Wikipedia que’s tròba en 127 lengas

Las musicas d’En Ondas
• Feiz Noz Moc’h Atau Atav
• Björk Biophilia Solstice + Volta Innocence
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit
Que poderàn escotar per aquiu aquera execucion e interpratcion de la Simfonia deu monde nau : que’m ditz Lionel :  » Tà la musica, que pensi a la Sinfonia deu monde navèth (Antonín Dvořák 1841-1905, un aute contemporanèu de Jules Verne), los debuts notadament deus movements 3 e 4 : https://www.youtube.com/watch?« .

En Ondas setm. 21 Jòrdi Labouysse 3/3

Un mercés deus bèths a Jòrdi Labouysse de m’aver volut acordar aqueras entervistas preciosas.
A maugrat que sia fatigat per problèmas de còr e d’arnelhs, que persegueish lo tribalh-passion de har saber, esclairar e documentar l’istòria occitana com de s’interessar a l’istòria tota : dens aquera tresau emission e ultima de tres qui lo son consacradas per En Ondas, que devisam de : « Comtat de Tolosa, l’eradicacion : de la crotzada a la colonizacion”. Mercés a Jòrdi de hicar mots suus hèits e d’aperar un can un can, de non pas l’enviar a díser.
Contactar Jòrdi 120pp. ill. col., 18 € : mailto:georges.labouysse@wanadoo.fr
Anatz léger lo ric blòg on conta las migracions, los escambis e la vita deus pòbles deu paleolitic dinc aus temps contemporanèus de l’espaci occitan e d’alhors.
Publicacions : https://occitaniainfo.wordpress.com/category/moyen-age/

Que referim tanbem a l’article de Felip Martel « Lu chastèus catars » dens Aquò d’aquí.

Las musicas d’En Ondas
• Martina e Rosina de Pèire Los Montanhòls
• Francis Cabrel Les chevaliers cathares
• Claudi Marti Montsegur
• Femmouzes T 2 Olympe de Gouges
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge

En Ondas setm. 20 Jòrdi Labouysse 2/3


© Odette Labouysse qui beu maté – Luce Boyals – gredon sus papèr, musèu deu Pays de Rabastens

Jòrdi Labouysse qu’ei istorian d’ua istòria desconeishuda, esconuda, e denegada, inacessibla abans d’arribar a l’atge universitari… Tant aisit que’n sia atau puish a n’ei pas ensenhada a l’escòla, la nosta istòria. En la soa companhia qu’evocam Femmes d’òc, lo son darrèr obratge pareishut peu moment. De consultar tanben dab profièit lo son blòg : Jòrdi raconte.
Autas parucions : Copacap de Fabiana Vayrette-Pechali. Ua enquèsta de Judit Bonamaison a Caparrens sus hons de partvirada sociau, la descobèrta macabra de Justiniana. Copacap de F. V.-P. 240 pp., cobèrta color, Reclams edicions, prima de 2026. Tanben L’actualitat de Reclams n° 878 de la Prima dt la version papèr ei a arribar + l’ABC del saber Sciéncias n° 4. Enfin dus n° de la revista L’inventaire (15 e 11) de las Editions a Lenteur. https://www.hobo-diffusion.com/editeurs/la-lenteur/

Las musicas d’En Ondas
• Adrià Grandia Divisa Cinemascope
• Sam Karpiena Sòrga Un Mostre
• Christian Vieussens Auròst Esquiç
• Miquèu Montanaro Noir e blanc Lo paure Boier
• Femmouse T Resistantes L’entrada
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge

En Ondas setm. 19 Jòrdi Labouysse 1/3

Ua edicion d’En Ondas tota hèita de dons, e per exemple deu don de Jòrdi Labouysse, istorian d’ua istòria desconeishuda, esconuda, e a bèths còps denegada. Tant aisit qu’ei puish a n’ei pas ensenhada a l’escòla : la nosta.

Dab quate informacions mei dens aquera emission, LA Polissa de caractèrs, polissa d’escritura Gran Biarnesa e Biarnesa Tèxte e la possibilitat de descargar-la mercés au Pays de Béarn e au son creator o aus sons creators. Trantalhetz pas qu’ei hèita tà totas e tots ce disen ! PREMETZ aquiu : un 40at de quiloctets… doble-premetz dessús e que s’installa dens las valisas de polissas. Simple e eficaç. Totun se non v’i escadèvatz pas que’m podetz contactar domenja@hadiu.eu e que v’ajudarèi.
Alavetz que i son duas polissas (37ko) la Gran Biarnesa entaus vòstes logòs o tèxtes remarcables e la Biarnesatexte especiaument concebuda per la soa legibilitat e pensada parièr entaus DISLEXICS pr’amor de la soa claretat.

Qu’èi a mercejar Jòrdi Labouysse de m’aver volut acordar aquera entervista. A maugrat que sia fatigat per problèmas de còr e d’arnelhs, que persegueish lo tribalh-passion de har saber, esclairar e documentar l’istòria occitana com de s’interessar a l’istòria tota : dens aquera prumèra emission de tres qui lo son consacradas per En Ondas, que devisam superficiaument de protoïstòria, de l’apòrt visigotic e parièr d’Iran. Lo libe son e preciós Les wisigoths : peuple nomade et souverain 1er-VIIIème siècle, de la Baltique aux colonnes d’Hercule, de Toulouse à Tolède Infòc Occitània, 2024, ill., 21 euros, que’u podetz comandar dirèctament o trobar a Découvertes occitanes o la Librariá occitana per exemple.
Contactar Jòrdi : mailto:georges.labouysse@wanadoo.fr
Shens mancar d’anar léger lo ric blòg on conta las migracions, los escambis e la vita deus pòbles deu paleolitic dinc aus temps contemporanèus de l’espaci occitan e d’alhors.

Las musicas d’En Ondas
• Terje Rypdal If Mountains could sing Private Eye
• Music of ancient world Nomos M
• Eric Fraj Es sus la Talvèra Joan Bodon
• Mouth Music I A Bhi Da
• Cocanha Flame folclòre Diuré Samsir
• Kronos Quartet œuvres majeures Disc II Kuru Field of Justice
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge

En Ondas setm. 18 Silvan Chabaud Adotz / Sources

© SC

Silvan Chabaud qu’ei vadut a Sent Rafèu en 1980. Qu’ei cantaire [Xénofil, Mauresca fracàs dub, Doctors de trobar] e universitari especialista de la literatura occitana e deu poèta de la reviscolada literària provençau de l’epòca barròca au sègle XVIau, Loís Belaud de la Belaudièra (tèsi de doctorat en 2007). Prèmi de Provença 2023. Que hè part de la generacion navèra de poètas occitans. Poèta de la transparéncia e de la lutz, deu movement, de la vita esmiraglanta, de la natura e de la cultura, deus ligams enter lo monde. Lei illas infinidas / les îles infinies que pareishen en çò de Jorn en 2012. 103pp., 15 euros.
E lo son darrèr recuelh Adotz / sources que pareish en çò deu quite editor en 2025-2026.
Evocat dens l’emission lo teatre Lazarina de Manòsca.
https://www.pulm.fr/index.php/default/amour-de-maire-amour-de-mere.html

Les illas infinidas, les îles infinies
Les illas infinidas, les îles infinies

Las musicas d’En Ondas
que ns’a hèit passar sons dins çò que hè lo son collèga percussionista de Mauresca
htt ps://www.youtube.com/watch?
https://www.youtube.com/
e com ei fan deu tribalh de Imhotep de IAM que propausa de causas instrumentaus [la mia demanda] coma « aquatic raga »https://www.youtube.com/watch?

IAM https://youtu.be/yi_QQDoV1HY?si=5uYSM_UDDtS2xVG3
• Imhotep Blue print Aquaic reggae
• Semblable à l’eau du fleuve Omar Khâyam Erau dub sound
• Imhotep Blue print Caravan’s walk
• Le vin Erau dub sound
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit

En Ondas setm. 17 Florilangues M. Feltin-Palas & M.-J. Verny

© collectiu per las literaturas en lengas non egemonicas

Quauques publicacions de compte har d’aquestes torns :
Sul camin del feminisme, Maud Seguier, Reclams edicions 2026, essai 307 pp. 19 €, Essai per un monde mei equilibrat, egalitari e mei juste e un prumèr libe d’ua autora de seguir.
La diversité pour survivre… au réchauffement climatique et au refroidissement culturel de David Grosclaude, prefaci deu breton Christian Guyonvar’ch a l’Adeo laboratòri d’idèas, març de 2026, 247 pp. 17 € (Helloasso). David Grosclaude qu’ei jornalista. Militant de l’occitan e de las lengas non egemonicas, l’engatjament qui ei lo son qu’ei naturaument ecologista e qu’ei solide ligat a l’engatjament per la diversitat de las lengas e de las culturas qui exprimeishen.
Lo Gai saber 576-577 consacrat a Joan-Frederic Brun, un escrivan dins nostre sègle per Florian Vernet, Joan-Claudi Forêt, Evalina Fraisse, Danièla Julien, Joan-Pau Creissac e Franc Bardòu. Casèrn Sarah Combès e Joan Loís Cortial. Lenga : Joan Penent Quan tot semblava ganhat ; Tribuna Ctaras Jòrdi Blanc ; Lescturas : totas per Florian Vernet – Jordi Peladan, M. Fraisse, Josí Guilhòt-Gentialon, Joan Ganhaire, Raumonde Tricoire, Sèrgi Javaloyès. 126 pp. 16 €.

Miquèu Feltin-Palas, jornalista a l’Express, animator deu blog « Sur le bout des langues” e Maria-Joana Verny, professora emerita de lenga e literatura occitanas de l’Universitat Pau Valèri, dus membres deu Collectif pour les littératures régionales à l’école per evocar un libe de compte har de las literaturas en lengas non egemonicas Florilangues : de l’Alsace à Tahiti… florilège des littératures en langues de France, pareishut en heurèr-març de 2026 a l’Aucèu Libre. 16 maines lingüistic evocats (Palikur e Nengone comprés, creòles o normand e picard, occitan e basco, catalan solide…) en 35 tèxtes e lavetz 35 autoras e autors.
Que’vs shiuli que podetz trobar en Bearn per exemple Florilangues au Moment Librairie a Salias (Plaça deu Baiaà) e a l’Escapade a Auloron (plaça de la Catedrala)… e pro lèu pertot.
Qu’aperam a iniciativas similaras per l’ensenhament de la nosta istòria, Felip Martel, professor emerit d’istòria a Pau Valèri e qui participè activament a Florilangues que’n seré lo mei urós solide, tot com jo.

Las musicas d’En Ondas
• Tenarèze Aral Aqua Incognita
• Joan-Pau Verdier – Franck Luton Color Femnas Marcèla Delpastre L’Amor
• Aèdes Gaves Coma l’aiga
• Cocanha Flame folclòre Diuré Samsir cançó de nau non extractivista
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge