En Ondas setm. 17 Florilangues M. Feltin-Palas & M.-J. Verny

© collectiu per las literaturas en lengas non egemonicas

Quauques publicacions de compte har d’aquestes torns :
Sul camin del feminisme, Maud Seguier, Reclams edicions 2026, essai 307 pp. 19 €, Essai per un monde mei equilibrat, egalitari e mei juste e un prumèr libe d’ua autora de seguir.
La diversité pour survivre… au réchauffement climatique et au refroidissement culturel de David Grosclaude, prefaci deu breton Christian Guyonvar’ch a l’Adeo laboratòri d’idèas, març de 2026, 247 pp. 17 € (Helloasso). David Grosclaude qu’ei jornalista. Militant de l’occitan e de las lengas non egemonicas, l’engatjament qui ei lo son qu’ei naturaument ecologista e qu’ei solide ligat a l’engatjament per la diversitat de las lengas e de las culturas qui exprimeishen.
Lo Gai saber 576-577 consacrat a Joan-Frederic Brun, un escrivan dins nostre sègle per Florian Vernet, Joan-Claudi Forêt, Evalina Fraisse, Danièla Julien, Joan-Pau Creissac e Franc Bardòu. Casèrn Sarah Combès e Joan Loís Cortial. Lenga : Joan Penent Quan tot semblava ganhat ; Tribuna Ctaras Jòrdi Blanc ; Lescturas : totas per Florian Vernet – Jordi Peladan, M. Fraisse, Josí Guilhòt-Gentialon, Joan Ganhaire, Raumonde Tricoire, Sèrgi Javaloyès. 126 pp. 16 €.

Miquèu Feltin-Palas, jornalista a l’Express, animator deu blog « Sur le bout des langues” e Maria-Joana Verny, professora emerita de lenga e literatura occitanas de l’Universitat Pau Valèri, dus membres deu Collectif pour les littératures régionales à l’école per evocar un libe de compte har de las literaturas en lengas non egemonicas Florilangues : de l’Alsace à Tahiti… florilège des littératures en langues de France, pareishut en heurèr-març de 2026 a l’Aucèu Libre. 16 maines lingüistic evocats (Palikur e Nengone comprés, creòles o normand e picard, occitan e basco, catalan solide…) en 35 tèxtes e lavetz 35 autoras e autors.
Que’vs shiuli que podetz trobar en Bearn per exemple Florilangues au Moment Librairie a Salias (Plaça deu Baiaà) e a l’Escapade a Auloron (plaça de la Catedrala)… e pro lèu pertot.
Qu’aperam a iniciativas similaras per l’ensenhament de la nosta istòria, Felip Martel, professor emerit d’istòria a Pau Valèri e qui participè activament a Florilangues que’n seré lo mei urós solide, tot com jo.

Las musicas d’En Ondas
• Tenarèze Aral Aqua Incognita
• Joan-Pau Verdier – Franck Luton Color Femnas Marcèla Delpastre L’Amor
• Aèdes Gaves Coma l’aiga
• Cocanha Flame folclòre Diuré Samsir cançó de nau non extractivista
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge

En Ondas setm. 46 Joan-Frederic Brun

2022 J.-F. Brun Uppsala Suècia © Pen occitan

Que recebem a Joan-Frederic Brun (1) qui ns’entertien deu 90au congrès mondiau deu Pen International deu 2 tau 5 de seteme de 2025 a Kraków en Polonha. De l’importància d’un espaci de pensada entà las escrituras e i comprés segur tà las escrituras non-egemonicas com l’occitana. Que parlam de l’escritura curda, oïgora, de las coreanas, quechuana, catalana, saami, gallèga e basca…
Prumèr, quauques anóncias :
* Lo Diari 87 – de la sublima cobèrta – (de seteme-octobre de 2025) 5 euros (abonament mesadèr a 2 euros passat adara. Numèro sus las Trobairitz : raras solide mes que n’i avó parièr quitament se lo nom ei quasi unic e d’autant rar dens la literatura deu temps enter los sègles 11au e 13au.
De notar l’excellent hòra seria deu Diari sus Marcèla Delpastre : https://lodiari.com/botiga/lo-diari/lo-diari-al-numero/?attribute_numero=FS+n%C2%B006+-+%22Marcela+Delpastre%22 e l’aumenatge qui la hè Elisabeth Soulassol dens lo n* 93 de décembre de Poésie/première.
* En soscripcion a l’Aucèu libre de Joan Ives Casanòva : Milli de Rousset – Marquis de Sade, Adieu bel ange, correspondéncia, edicion de Jean-Yves Casanova, 2025, 290 paginas, 18 euros. D’aqueth libe, lavetz per viéner, que nse’n parlè lo darrèr còp qui l’entervistèm Joan Ives Casanòva, qu’èra suu roman occitan.

90au congrès deu Pen internacionau on adoptèn 4 resolucions los escrivans amassats. Qu’ei Joan-Frederic Brun, lo president deu Pen club occitan qui nse’n entertien e parièr deu Pen Club Occitan, associat de 1961 enlà au Pen internacionau. Si voletz aderir e/o crompar lo libe numeric e-book Lenga Maire (2023) apotjatz-ve d’aquera direccion https://www.helloasso.com/associations/pen-club-occitan.
Las quate resolucions deu 90au congrès mondiau deu Pen :
– Suu desordi internacionau present e e las copaduras de patz ;
– Sus la justícia climatica ;
– Sus la diversitat de genre, los drets umans de las personas trans-genre e de las hemnas, patz e lo calendari de la securitat ;
– Sus la libra expression aus Estats-Units… e òc que’n son renduts aquiu.
(1) Mantuns sites de visitar : https://jfbrun.eu/lengadoc/ + lo son site scientific personau http://jeanfrederic.brun.free.fr/ e lo d’autor J.-F. Brun https://jfbrun.eu/lengadoc/autor.htm

Bibliografia :
Lo retrach dau dieu Negre (roman fantastic) (1986)
Setembralas (roman) (1992)
Lo temps clar de las encantadas (nòvas) (2005)
Luònh (narracion) (2006)
Ciutats dins l’Azur (Reclams recuelh de novèlas de 2009)
Las que dançavan dins la lutz (2012)
Flors d’errança (2017)
Lo bales dialectic (un libe de lenga e de cultura occitana montpelhierenca)
Lo viatge de Xlo (roman de sciéncia-ficcion), Orthez, Per Noste, 2021
Poèmas :
Estius e Secaresas (recuelh de poèmas de 1979)
Lo doç esglai (recuelh de poèmas de 2003)
Legendari de las despartidas / Légendaire des départs / Legends of departure, (occitan, francés, anglés), Montpeyroux, Jorn, 2009
Flors d’errança / Wandering flowers / Fleurs d’errance (occitan, anglés, francés), Montpeyroux, Jorn, 2017

Illustracion musicau d’En Ondas, quauques sonaus de la mia discotèca notaument Gli incogniti « Concerto grosso No. 8 in G Minor, Op. 6 ‘Fatto per la notte di Natale’_ V. Allegro – Pastorale (Largo) » dont la gavidaira e viu en Galícia, que n’ei question dens l’emission de la dormança deu Pen gallèc e de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit

En Ondas setm. 09 Frederic Fijac

Que’m demandavi on e n’èra Frederic Fijac, alavetz, que’u juntèi tà devisar ua pausa. E meilèu duas qu’ua d’alhors. La setmana per viéner que devisaram dab eth de la Revista ÒC : ua de las revistas de literatura e de poesia mei escricada en lenga occitana.
Aquesta prumèra emission consacrada a las soas problematicas d’escritura pròpias: de çò qui’n voló plan dise’m tot au mensh. Dab eth que parlam Ausèths, Migrants, Toponimia, Critica e fabrica d’escrivans, literatura simplament.

La fabrica de petaç, Novelum, 2008

A quicòm pròche, Jorn, 2015 : https://www.espaci-occitan.com/botiga/fr/poesie/2325-a-quicom-proche-frederic-figeac-9782905213485.html

Setòrias, L’aucèu libre, 2020 : https://www.espaci-occitan.com/botiga/fr/poesie/2688-setorias-setoises-frederic-fijac-9782917111581.html

Que n’ei quasi a 10000 signets la peticion per l’ensenhament de la literatura occitana (e de las de las lengas de França) a l’escòla : https://www.mesopinions.com/petition/art-culture/vraie-place-litteratures-langues-regionales-programmes/193595.
Vos tanben signatz-la, ajudem a passar los 10000 ! 

Associatz-ve au Pen Club Occitan : cò-presidents Joan-Frederic Brun dab Maëlle Dupon http://www.jfbrun.eu/penclub/

Las musicas d’En Ondas
• Joan Francés Tisnèr Inedit Batahòri Autorn de Pont 
• Ciac Boum L’Homme sans tête Migrateurs
• De la Crau Tempèri Chamatan
• Luc Aussibal Ici Même Agach
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit

En Ondas setm. 26 Joan Frederic Brun ‘Ciutats dins l’azur’

Especiaument contenta de clavar la sason en companhia deu poèta e escrivan qui presideish a las destinadas deu Pen Club occitan.
Ua edicion d’En Ondas montada tornar au format 45′ qui estó produsida a la prima (abriu) de 2009 per Ciutats dins l’azur de Joan Frederic Brun pareishut a las Edicions Reclams, 2008 (Terra incognita ; 7)

Ciutats dins l’azur Reclams edicions

http://occitanpoetry.ifastnet.com/occitan%20poetry_autor.htm
http://camindescaminat.blogspot.com/2009/03/joan-frederic-brun-en-co-de-jorn.html
http://www.editions-jorn.com/nouveautes.htm

Las musicas d’En Ondas

Une anche passe [perdon que ganhèi temps sus la musica… e solide que’n pateish, que me’n sap mau credetz me’n !]

• Haram
• Prevezaniko
• Miroloi
• Février
• Stou thomas
• Selfo
• Akronafpli

extrèits