En Ondas setm. 13 Anne-Pierre Darrées, Ercules l’iniciat

Que devisam mitologia dab Anne-Pierre Darrées qui signa un libe preciós en çò de Reclams edicions : Ercules, l’iniciat, liberòt bilingüe d’un centenat de paginas, illustradas en negre e blanc de la cobèrta color per Margot Raillé. Mei precisament que seràn los dotze tribalhs d’Ercules qui, destecats dens l’obratge aqueste, amuishan la madurada d’un miei diu – e òc eths tanben qu’an de vàder grans ce sembla – Eraclès (en grèc ancian Ἡρακλῆς /Hēraklês, qui vòu díser « Glòria d’Erà»), deu son nom prumèr Alcide, hilh d’Alcmèna e de Zèus, l’un deus eròis mei laudats de la Grècia antica. Qu’a las aventuras en la mitologia grèca hens lo monde coneishut deus Dorians puish dens totas la mediterranèa, a partir de l’expansion de la Grècia grana, dincaus in•hèrns. Que son condats los sons esplèits tanlèu Homère. Eraclès qu’ei dit Ercule dens la mitologia romana, identificat qu’ei au Melkart fenician, a l’Ercle estrusque e au Kakasbos en Asia minora. L’Ercule deus Romans qu’ei per còps descriut com mensh violent que non pas lo son alter ego grèc eque coneish daubuas benalejas qui’s debana enla peninsula uei dita italiana. Dens aquesta emission Anne-Pierre Darrées que nse ditz perqué a causit de’n har un libe e shens que pr’amor qu’ei a l’arrasic de la legenda de la creacion deus Pirenèus

Anne-Pierre Darrées per evocar Ercules l’iniciat que pareish en çò de Reclams Edicions.

En çò de Reclams edicions, entaus joens, un essai d’Anne Pierre Darrées : Ercules l’iniciat [3]. Los dotze tribalhs d’Ercules aliàs Eracles que son esplèits cargats d’ensenhaments. Aventuras pleas de simbèus, viscudas peu hilh de Zèus e d’Alcmèna que permeten a l’eròi dejà miei-diu de vàder un uman, de véncer l’animalitat, los truvèrs, d’alargar la consciéncia com ns’ac a partatjat Anne-Pierre Darrées. Libe de formacion se n’ei puish a que la natura d’Ercules qu’ei de dar la man aus umans com aus dius. Seguim las benalèjas extraordinàrias de l’eròi mei popular de la mitologia grèca e romana. Bilingüe occitan-francés 104p. 10 €
[3] Ercules l’iniciat. Ercules lo miei diu e Pirena la divessa, a l’origina deu Pirenèus dit per l’autora https://www.reclams.org/fr/liste-des-produits/produit/138-ercules-l-iniciat/highlight-WyJlcmN1bGVzIl0=

Las musicas d’En Ondas
• Music of the ancient world Grècia antica Dáktilos améra
• Björk Biophyllia Cosmogony
• Perlinpinpin fòlc Tenarèze E la musica passa la boca
• Music of the ancient world Grècia antica Eros
• Rosina e Martina de Pèira Chants occitans Arièja
• Transpòrts Tisnèr S.A. Amontanhas 2 arremesclada Baisha viste de la montanha shiulat
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit

En Ondas setm. 12 Danièle Estèbe-Hoursiangou

Encontre dab ua escrivana en dòu. Pas per un auròst de rencura, un d’amor meilèu. Danièle Estèbe-Housiangou que parla de la soa arribada a la lenga, a l’escritura, acompanhada qui estó per exemple per Bernat Manciet juste abans la soa despartida en 2005. Lo prumèr recuelh que’s titòla « Parçans esconuts ». Lo dusau que pareish, tostemps en çò de l’editor Jorn. « Qu’as dubèrt un país blanc = Tu as ouvert un pays blanc » qu’ei un recuelh bilingüe.

© Fòto D. E.-H.

Qu’as dubèrt un país blanc = Tu as ouvert un pays blanc de Danièle Estèbe-Hoursiangou. Jorn, 2022. Recuelh de dètz-e-sèt poèmas : Òda a l’absent = Ode à l’absent e d’un long poèma de pròsa Peu nom de la Trinitat = Au nom de la Trinité, tèxte sensible pertocant l’alquimia de la tresau entitat dens lo coble. 76 pp., cob. NB. En version bilingua. 12 euros.

Dens aquesta edicion que parlam parièr de Barbara Cassin (e deu hilh) dab Le bonheur, sa dent douce à la mort (títol emprontat a Rimbaud), ua autobiografia filosofica a tres dab lo hilh, en çò de Fayard en 2020 e de Vinciane Despret (qui s’interèssa tanben com Danièle Estèbe-Hoursiangou, a las bèstias) per Au bonheur des morts a La Découverte en 2016 (Les empêcheurs de penser en rond). E seré un camin obligat que de’s desbarrassar deus morts e ua injonccion absoluda que d’escapar a la dolor ?

Las musicas d’En Ondas
• Vents Solaires Valentin Clastrier
• Eric Fraj La Vida lo triple CD, amantolat d’òbras de Daidièr Mir, que sòrt d’espelir que presenta 5 poesias signadas Danièla Estèbe-Hoursiangou sus las cinquanta cantas que compta aqueth triple, qu’avem escotat Dromes dins l’òrt.
• Pèire Boissière El romance de Andaleto
• Dupain Karpiena Sòrga Beveire d’aucèus
• Copa Talha Talhuca dit peu quite Manciet dens lo disc de La Manufacture Verbale Sonets
• Lluis Llach Porrera món Pilar
• Roman Baudoin Primate Lua
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit

En Ondas setm. 11 André Minvielle

L’André Minvielle de la «mani vièla a arròda» que s’improviza projeccionista-musician dab N’autre histoire au parat de la 16au edicion deu Primtemps de l’arribèra. Lo tèma deu hestenau augan qu’ei « Las invencions »… e l’inventivitat. « Que vivem dens lo desbromb de las nostas metamorfòsis », aquesta citacion de Paul Eluard que la nse bremba lo noste convidat. Que cad a punt mercat tà soslinhar que los artistas e crèan per contribuir a mudar la societat.
Los Chancaires e Lacaze aux Sottises que s’aligan a l’entorn d’ua invencion hòra deu comun : ua « main-vielle à roue » qui conta « N’autre histoire ». Que vira l’arròda, e l’istòria nosta, hèita d’imatges de hèstas, de dança, de vita que pren fòrma e que s’i torna a víver. Ua prumèra restitucion qu’ei perpausada tanlèu lo 14 d’abriu a Sent Pèr de Lèren chancaires@gmail.com.

Un exemple d’aquesta colleccion, realizat a Areta, Varetons : N’autre Histoire ; Lo site dedicat : http://www.lesmutins.org/la-main-vielle-a-roue-81?tab=n-autre-histoire © fòto Le populaire du centre

Dens l’emission André Minvielle ne sap pas enqüèra que la lenga que l’èi – audida mes non autorizada – d’enter Buelh e Vesing e Arròs de Nai, apresa a Ortès dab Michel Grosclaude e a Bordèu dab Jacme Boisgontier. Si m’assimila a Salias qu’ei que i vivi despuish quauques ans.
Lo Jean-François qui mentav per dus còps dens aquesta edicion qu’ei lo qui’m da regularament e d’aquesta passa tanben lo generic d’En Ondas, mercés a d’eth.

Ua entervista realizada abans la suspension de las restriccions impausadas a la poblacion au parat de la covid-19 e l’agression guerrèra de Vladimir Putin sus l’Ucraïna.

Las musicas d’En Ondas
• Serge Pey André Minvielle Nous sommes cernés par les cibles Lageneria
• Juliette Minvielle Lolita-Delmonteil-Ayral Camille Raibaud e qques autes dont Mamie Entalh Bèth cèu de Pau … la transmission
• Minvielle & Papanosh Prévert Parade Seganagramme
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit

En Ondas setm. 10 Danèu Barneix La Passem

Que juntam a Danèu Barneix un deus creators de la corruda La Passem tà la lenga occitana.
Ua persona que costegi despuish quauques detzenats d’annadas.
La corruda relai de la quau ei un deus creators que’s tien deu dijaus 2 tau dimenge 5 de junh en Baish Ador, Lanas, Bigòrra e Bearn.
En linha sus https://lapassem.com/oc/edicion-2022-2/
lo percors precís dab las òras de passatge
la possibilitat de crompar dirèctament quilomètres e tot rensenhament servider dens un mòde d’emplec : https://lapassem.com/la-passem-et-ligams/.

Arribada 2018 a Pau

Las musicas d’En Ondas
• Yan Cozian Sergi Cladèras Passem creat per La Passem 2020 
• Trencadit Córrer Mars e Monts 2020 creat per La Passem 2020
• Joan Francés Tisnèr Transpòrts La corruda Rondèu en cadena regular
• Ua, miduna, mitrena 3 Passa piga
• Matiu Dufau Ua lenga tà tots 2020 creat per La Passem 2020
• Luc Aussibal Carnaval e quauques sonaus mei
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit