En Ondas setm. 17 Florilangues M. Feltin-Palas & M.-J. Verny

© collectiu per las literaturas en lengas non egemonicas

Quauques publicacions de compte har d’aquestes torns :
Sul camin del feminisme, Maud Seguier, Reclams edicions 2026, essai 307 pp. 19 €, Essai per un monde mei equilibrat, egalitari e mei juste e un prumèr libe d’ua autora de seguir.
La diversité pour survivre… au réchauffement climatique et au refroidissement culturel de David Grosclaude, prefaci deu breton Christian Guyonvar’ch a l’Adeo laboratòri d’idèas, març de 2026, 247 pp. 17 € (Helloasso). David Grosclaude qu’ei jornalista. Militant de l’occitan e de las lengas non egemonicas, l’engatjament qui ei lo son qu’ei naturaument ecologista e qu’ei solide ligat a l’engatjament per la diversitat de las lengas e de las culturas qui exprimeishen.
Lo Gai saber 576-577 consacrat a Joan-Frederic Brun, un escrivan dins nostre sègle per Florian Vernet, Joan-Claudi Forêt, Evalina Fraisse, Danièla Julien, Joan-Pau Creissac e Franc Bardòu. Casèrn Sarah Combès e Joan Loís Cortial. Lenga : Joan Penent Quan tot semblava ganhat ; Tribuna Ctaras Jòrdi Blanc ; Lescturas : totas per Florian Vernet – Jordi Peladan, M. Fraisse, Josí Guilhòt-Gentialon, Joan Ganhaire, Raumonde Tricoire, Sèrgi Javaloyès. 126 pp. 16 €.

Miquèu Feltin-Palas, jornalista a l’Express, animator deu blog « Sur le bout des langues” e Maria-Joana Verny, professora emerita de lenga e literatura occitanas de l’Universitat Pau Valèri, dus membres deu Collectif pour les littératures régionales à l’école per evocar un libe de compte har de las literaturas en lengas non egemonicas Florilangues : de l’Alsace à Tahiti… florilège des littératures en langues de France, pareishut en heurèr-març de 2026 a l’Aucèu Libre. 16 maines lingüistic evocats (Palikur e Nengone comprés, creòles o normand e picard, occitan e basco, catalan solide…) en 35 tèxtes e lavetz 35 autoras e autors.
Que’vs shiuli que podetz trobar en Bearn per exemple Florilangues au Moment Librairie a Salias (Plaça deu Baiaà) e a l’Escapade a Auloron (plaça de la Catedrala)… e pro lèu pertot.
Qu’aperam a iniciativas similaras per l’ensenhament de la nosta istòria, Felip Martel, professor emerit d’istòria a Pau Valèri e qui participè activament a Florilangues que’n seré lo mei urós solide, tot com jo.

Las musicas d’En Ondas
• Tenarèze Aral Aqua Incognita
• Joan-Pau Verdier – Franck Luton Color Femnas Marcèla Delpastre L’Amor
• Aèdes Gaves Coma l’aiga
• Cocanha Flame folclòre Diuré Samsir cançó de nau non extractivista
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge

En Ondas setm. 47 Maria Joana Verny Florilangues

Maria Joana Verny entà Florilangues qu’ei l’envitada e que devisam mei dens En Ondas de Occitanisme 1985 d’Andriu Lagarde.

Prumèr que devisam de Lengas, lo n° 97, de junh de 2025, revista de sociòlingüistica en Open Editions Journals. Editat per C. Lagarda Lingüistica e colonialisme : navèras practicas – Occitanisme 1985 d’Andriu Lagarda. De notar que pareisherà lèu en çò deu Trabucaire las collèctas de Crestian Lagarda (lo hilh), mesas en perspectivas e contextualizadas deus actors de l’occitanisme deus ans 1960-1980.
E puish qu’encontram a Maria Joana Verny : los sons univèrs, lo son anar d’estar calorós, atrevit tà evocar lo tribalh collectiu entau manuau de literatura en lengas de França Florilangues – de l’Alsacian au Tahician – qui ei per paréisher a l’Aucèu Libre.

*********************

Maria Joana Verny est notre invitée pour Florilangues. Nous évoquons ses univers dans sa façon d’être chaleureuse, vive, tout en parlant du travail collectif réalisé pour le manuel de littérature Florilangues des langues de France – de l’Alsacien au Tahitien – et qui va paraître à l’Aucèu Libre.
Tout d’abord nous parlons de Lengas, le n° 97 de juin 2025, revue de sociolinguistique en Open Editions Journals. Édité par C. Lagarda Linguistique et colonialisme : nouvelles pratiques – Occitanisme 1985 d’André Lagarde.
À noter que paraîtront rapidement, les collectes de Crestian Lagarda (le fils), chez Trabucaire. Collectes mises en perspective et contextualisées des acteurs de l’occitanisme des années 1960-1980.

D’autes En Ondas dab Maria Joana. Bona escota !
d’autres émissions avec Marie-Jeanne : https://hadiu.eu/?s=verny. Bonne écoute !

Las musicas d’En Ondas
• André Juliette Minvielle Ti’Bal tribal Nino
• Tenarèze Aral Kerala La risièra
• Femmouzes T Tripopular Beiris
• Jan-Mari Carlòtti – Canta Aubanel Bec Bellaud – Teodòr Aubanèl Brinde a Zani + Robèrt Lafont intro a L’èga d’amor es mòrta a l’auba long lo camin dei desiranças
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit

En Ondas setm. 12 Danièle Estèbe-Hoursiangou

Encontre dab ua escrivana en dòu. Pas per un auròst de rencura, un d’amor meilèu. Danièle Estèbe-Housiangou que parla de la soa arribada a la lenga, a l’escritura, acompanhada qui estó per exemple per Bernat Manciet juste abans la soa despartida en 2005. Lo prumèr recuelh que’s titòla « Parçans esconuts ». Lo dusau que pareish, tostemps en çò de l’editor Jorn. « Qu’as dubèrt un país blanc = Tu as ouvert un pays blanc » qu’ei un recuelh bilingüe.

© Fòto D. E.-H.

Qu’as dubèrt un país blanc = Tu as ouvert un pays blanc de Danièle Estèbe-Hoursiangou. Jorn, 2022. Recuelh de dètz-e-sèt poèmas : Òda a l’absent = Ode à l’absent e d’un long poèma de pròsa Peu nom de la Trinitat = Au nom de la Trinité, tèxte sensible pertocant l’alquimia de la tresau entitat dens lo coble. 76 pp., cob. NB. En version bilingua. 12 euros.

Dens aquesta edicion que parlam parièr de Barbara Cassin (e deu hilh) dab Le bonheur, sa dent douce à la mort (títol emprontat a Rimbaud), ua autobiografia filosofica a tres dab lo hilh, en çò de Fayard en 2020 e de Vinciane Despret (qui s’interèssa tanben com Danièle Estèbe-Hoursiangou, a las bèstias) per Au bonheur des morts a La Découverte en 2016 (Les empêcheurs de penser en rond). E seré un camin obligat que de’s desbarrassar deus morts e ua injonccion absoluda que d’escapar a la dolor ?

Las musicas d’En Ondas
• Vents Solaires Valentin Clastrier
• Eric Fraj La Vida lo triple CD, amantolat d’òbras de Daidièr Mir, que sòrt d’espelir que presenta 5 poesias signadas Danièla Estèbe-Hoursiangou sus las cinquanta cantas que compta aqueth triple, qu’avem escotat Dromes dins l’òrt.
• Pèire Boissière El romance de Andaleto
• Dupain Karpiena Sòrga Beveire d’aucèus
• Copa Talha Talhuca dit peu quite Manciet dens lo disc de La Manufacture Verbale Sonets
• Lluis Llach Porrera món Pilar
• Roman Baudoin Primate Lua
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit

En Ondas setm. 05 Frederic Fijac (1)

Que vos perpausam duas edicions d’„En Ondas” dab Frederic Fijac.
La soa actualitat qu’ei Setòrias, poèmas en version bilingua pareishuts a Salinèlas, a l’Aucèu libre, en mai de 2020. Que’n serà question mei abans dens la dusau part d’En Ondas la setmana per viéner.
En aquesta prumèra qu’aprenem a mei plan coneishé’u e que devisam solide de „Oc” la revista mitica que pren suenh, dab d’autes companhas e companhs, d’agergar e de caminar dab.

@ Frederic Fijac « Calhaus amassat pels rius del meu païs »

Un libe singular que m’acompanhè en 2020 : l’autobiografia filosofica de Barbara Cassin co-escriuta dab lo hilh „Le bonheur, sa dent douce à la mort”* . Estomaganta de luciditat, de franquesa e de libertat, shens faussa pudor, shens temptar d’escríver tornar l’istòria mes en dar-la tota cruda. Un tribalh de memòri mair-hilh desconcertant per moment, qui agusa l’atencion a mesura de la lectura : question de lenga, de mot, de nom, d’expression : « …Tostemps ua frasa : aquò que cristalliza e qu’avita un tròç de saber d’un aute ordi, quauquarren com un concèpte, ua idea filosofica. Quin procedim quauque còp ?… Que’m brembi, ne’m brembi pas. Tant de charme i a, mes tanben tanta rusa dens çò que causim de nse brembar. Aquestas frasas que son com noms pròpis, que titolejan los soviers. Quan ne’n parli, quan parli, que compreni perqué e quin m’an hèit viver-e-pensar » (en un sol grafèma).
* Le bonheur, sa dent douce à la mort Barbara (bla, bla, bla) Cassin e deu hilh son Victor Legendre. Paris, Fayard, 244pp., notes 20 euros. En exèrga los vèrs d’Arthur Rimbaud d’on ei tirat lo títol ; en cobèrta Hokus Pokus Portrèit de Baba per Hélène Caroli-Cassin. (tanben de v’aconselhar de Vinciane Desprets Au bonheur des morts [Lejut en e-book]).

Setòrias = Sétoises : version francesa de l’autor. Salinèlas, L’Aucèu bibre, 2020. 78pp. 10 euros. Cobèrta Gaëtan Cabannes Lèu tot s’escantís per jamai (in Sonet d’un poèta abans de s’anar negar de Pau Froment).

Las musicas d’En Ondas
• Joan Pau Verdier Ni Diu, ni mèstre Ni Diu ni Mèstre
• Françoise Etay Jan dau Melhau Vriulons lemosins Ab’aqui praubes dròlles Lo cocut e l’irondela _ lo darrièr
jorn de l’an

• Jan Garbarek Officum novum Tres morillas me n’amoran
• May Monday Midnight Lumen Valossa
• Elena Ledda Amargura In’Sora
• Tenarèze Aral Kerala La Risèra 1 e 2
 Sonaus de Denis Fournier e Percussions Profile Le Mystère de la Pyramide

E n’ètz d’avís ? 89 LengaS 2/3

Us privat a gratis, us public mercés de contactar d’abòrd domenja@gmail.com En jòiahttps://www.mixcloud.com/widget/iframe/?embed_type=widget_standard&embed_uuid=fe6d897f-fa96-496a-b71e-e27582d0cfb2&feed=https%3A%2F%2Fwww.mixcloud.com%2FHadiuPodcastsDomenjaLekuona%2Fe-n%25C3%25A8tz-dav%25C3%25ADs-89-lengas-23%2F&hide_cover=1&hide_tracklist=1&light=1&mini=1&replace=0

Musclatz-ve las lengaS ! D’aquesta passa que ns’interessam meilèu a l’esperit e a la cultura, aus estes pensaires qui èm, dotats d’ua paraula-lenga qui nse harga justament lo noste anar de pensar… e donc de víver. Dens aquesta edicion que crotzan Hanna Arendt, Goethe o Barbara Cassin.

Musclez vos langues ! En ce moment nous nous intéressons plutôt à l’esprit et à la culture, aux êtres penseurs que nous sommes, dotés d’une parole-langue qui forge notre façon de penser… et donc de vivre. Dans cette édition nous croisons Hanna Arendt, Goethe ou Barbara Cassin.