Category: ADEO

En Ondas setm. 17 Florilangues M. Feltin-Palas & M.-J. Verny

ADEO,Amin Maalouf,Barbara Cassin,David Grosclaude,Domenja Lekuona,En Ondas,Joan Frederic Brun,L'Aucèu Libre,Lo gai saber,Marie-Jeanne Verny,Maud Seguier,Michel Feltin-Palas,Ràdio podcast de resisténcia en occitan,Reclams

© collectiu per las literaturas en lengas non egemonicas

Quauques publicacions de compte har d’aquestes torns :
• Sul camin del feminisme, Maud Seguier, Reclams edicions 2026, essai 307 pp. 19 €, Essai per un monde mei equilibrat, egalitari e mei juste e un prumèr libe d’ua autora de seguir.
• La diversité pour survivre… au réchauffement climatique et au refroidissement culturel de David Grosclaude, prefaci deu breton Christian Guyonvar’ch a l’Adeo laboratòri d’idèas, març de 2026, 247 pp. 17 € (Helloasso). David Grosclaude qu’ei jornalista. Militant de l’occitan e de las lengas non egemonicas, l’engatjament qui ei lo son qu’ei naturaument ecologista e qu’ei solide ligat a l’engatjament per la diversitat de las lengas e de las culturas qui exprimeishen.
• Lo Gai saber 576-577 consacrat a Joan-Frederic Brun, un escrivan dins nostre sègle per Florian Vernet, Joan-Claudi Forêt, Evalina Fraisse, Danièla Julien, Joan-Pau Creissac e Franc Bardòu. Casèrn Sarah Combès e Joan Loís Cortial. Lenga : Joan Penent Quan tot semblava ganhat ; Tribuna Ctaras Jòrdi Blanc ; Lescturas : totas per Florian Vernet – Jordi Peladan, M. Fraisse, Josí Guilhòt-Gentialon, Joan Ganhaire, Raumonde Tricoire, Sèrgi Javaloyès. 126 pp. 16 €.

Miquèu Feltin-Palas, jornalista a l’Express, animator deu blog « Sur le bout des langues” e Maria-Joana Verny, professora emerita de lenga e literatura occitanas de l’Universitat Pau Valèri, dus membres deu Collectif pour les littératures régionales à l’école per evocar un libe de compte har de las literaturas en lengas non egemonicas Florilangues : de l’Alsace à Tahiti… florilège des littératures en langues de France, pareishut en heurèr-març de 2026 a l’Aucèu Libre. 16 maines lingüistic evocats (Palikur e Nengone comprés, creòles o normand e picard, occitan e basco, catalan solide…) en 35 tèxtes e lavetz 35 autoras e autors.
Que’vs shiuli que podetz trobar en Bearn per exemple Florilangues au Moment Librairie a Salias (Plaça deu Baiaà) e a l’Escapade a Auloron (plaça de la Catedrala)… e pro lèu pertot.
Qu’aperam a iniciativas similaras per l’ensenhament de la nosta istòria, Felip Martel, professor emerit d’istòria a Pau Valèri e qui participè activament a Florilangues que’n seré lo mei urós solide, tot com jo.

los imatges d'En Ondas setmana 17 de 2026
Screenshot

Las musicas d’En Ondas
• Tenarèze Aral Aqua Incognita
• Joan-Pau Verdier – Franck Luton Color Femnas Marcèla Delpastre L’Amor
• Aèdes Gaves Coma l’aiga
• Cocanha Flame folclòre Diuré Samsir cançó de nau non extractivista
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge

En Ondas setm. 13 Claudi Assemat 2/2

Aculturacion,ADEO,En Ondas,Engenhaire electronician,filosofia,Grèc,Guèrra d'Argeria,Inspector d'academia,Jean Jaurès,Matematica binària,Mathelem,Pèire Berland,Platon,Psicanalisi,Ràdio podcast de resisténcia en occitan,Siatvada hindó

La prumèra part d’entertien dab Claudi Assemat, 88 ans (vadut en lo Tarn a Labrespin pròche Masamet en 1936 ), que portava, l’auta setmana dens En Ondas, sus aspèctes patrimoniaus de l’istòria nosta. Claudi Assemat que nse’n ditz mei deu qui ei e de l’anar qui a de véder lo monde. « Cau sortir de l’idea d’ua educacion « nacionau » (de quau nacion que sia) e hargar un Ministèri de l’educacion qui respècte l’istòria, las culturas e las lengas dab un secretari d’estat delegat a las regions occitanas ».
Qu’ei un pensaire e un autor.

Quauques referéncias entà seguir la soa pensada : https://ideco-dif.com/auteur/claudi_assemat ; A la librària occitana : https://www.libraria-occitana.org/auteur/assemat-claudi/ ; A Espaci occitan dei Aups : = Recherche – Espaci Occitan dels Aups ; en çò de Lambert–Lucas : http://www.lambert-lucas.com/auteur/assemat-claude/.

Dab eth qu’exploram lo PÒT ÈSTRE ; l’identitat, la nacionalitat, lo JÒC DE TOLERÀNCIA e lo BINARI DE TRES ESTATS, en passar per ESCÒLA DE L’EGALITAT.

Per alhors que poderatz véder e enténer de la soa part, un testimoniatge mei larg sus la guèrra d’Argeria dens lo documentari realizat e produsit per Patric La Vau : Ma guèrra d’Argeria https://www.youtube.com/watch?v=yP7F15i-KhY (banda anóncia atipica).
Enfin que’vs dau aquesta direccion au son perpaus http://www.adeo-oc.eu/produit/adhesion/, mes avisatz-v’i, lo site non sembla pas foncionar [si avetz precisions que m’interessa].

Las musicas d’En Ondas
• Michael Bisio Travel music Human being
• Radiohead Hail of the thief Go to sleep (LittlemanBeingErased)
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit