En Ondas setm. 22 Felix Noblia

Felix Noblia que demora a Vergüei e Vièlanava. Qu’ei lo maire d’aqueth vilatge charnègo, ce tà díser basco mesclat de bearnés… o lo contra meilèu mei seriosament. Felix que compren ce m’a dit e lo gascon e lo basco mes non parla ni l’un, ni l’aute. Eslhevat sus la còsta enter Bidart|Bidarte e Anglet, qu’ei nebot de Claire Noblia (Seaska, escòlas immersivas bascas de 1969 enlà) e tanben nebot de Patxi Noblia (Sokoa 1971, Herrikoa 1980 finançament deu movement cooperativista). I seré drin de determinisme ? Non sèi.
En aquesta dusau partida deu reportatge que devisam màgerment de las angus (aquestas que son d’ua magnifica rauba de seda roja), neuridas a l’èrba en pastencs viraires, eslhevatge de buèus vertuós en biò. Quau carn e minjam ? qu’ei aquesta la question ! Que seram en biò E dab tropèths pr’amor qu’ei atau qui a de’s passar c’explica lo bordèr. Lavetz de temps en quan que minjam carn ce nse ditz Felix Noblia. Despuish duas emissions qu’ei l’istòria d’ua conversion e de 10 ans per constituir un tropèth neurit a l’èrba e dab enrubanat beròi (que passèm devant e Felix que n’èra tant per tant subèr fièr d’aquesta èrba).

© DL Felix Noblia e lo tropèth : las angus, quauques mescladas e blondas au cant deu bòsc

Felix Noblia : bòrda Larrous (L’arrós = Le Roux) a Vergüei e Vièlanava. Per Comandar Anabelle 06 18 15 84 17.
[Entaus gormand.a.s : que costegèm, en la visita, aus cosinèrs de « Fumoir and C° » 61 arrua Pannecau a Baiona.]

A la fin de l’emission : un petit torn per la microtoponimia gascona de Vièlanava. Nicolas Bénégui que lei «los Barrats» e que’m demanda çò que significa. D’escotar en l’emission.
Per precisar : en lo dicco d’oc, referenciat per Per Noste que trobam « barrat » = talus e « varat » = fossé, varat lo long deus camins, envarat d’ua construccion, com e pujam tornar cap au vilatge qu’ei aquesta configuracion qui’m hè respóner çò qui’u responi a Nicolas. Vièlanava qu’ei clarament (= vila nava) un motar o un casterar e qu’i pujam de cap. Verguei en gascon (cf. Benedicte Boyrie-Fenié qui shens ac assegurar hè derivar lo toponime de « petita branca de sauç, de vèrn »). En euskara Burgue-Erreiti que hè part deu Lauhire, en la província de Baisha-Navarra. Normalizat per l’Academia de la lenga basca lo 19/12/2003. Verguei qu’ei sus l’arriba dreta de la Bidosa, e Vièlanava sus l’arriba esquèra. La toponimia mesclada qu’ei gascona clarament com ac relhèvan las Mapas de las 7 províncias de Loís Lucian Bonaparte 1863 lo cartografa qui hica Vergüei e Vièlanava clarament hòra de l’aira bascofòna. Autes toponimes deu vilatge : Arribets, Arròcas, Bordius, Camin, Barrats, Carboèras, Casaus, Codanh, Las Corretas, Gramont (lo ducat : roïnas d’un castèth deu sègle XIau), las bòrdas, La guarda, L’arrecòt, La vinhòta, L’esperats, l’Espitau, Maisonava, Marieta, Montoliu, Sagòrra, Sent Martin, Tisneròt, Tornavia…. Tot aquò copat au montatge… pas lo temps tanpauc. Mes quina energia e da ua tau visita e un tau miaire !


Senon entertant lo 29 que’s tiengón numerosas manifestacions pertot per l’ensenhament immersiu a mand d’estar illegalizat peu conselh constitucionau despuish 21 de mai, arron lo vòte incontestablament majoritari de l’assemblada nacionau deu 8 d’abriu. Per aver assistit a la de Pau, que’n hèm un petit rendut-compte. Que i brembam – enter autes – que la Prumèra republica qu’estó la deu Pascal Paoli de 1755 en Còrsa dab ua constitucion qui instituiva lo sufragi universau e la separacion deus poders. Çò qui semblan de desbrombar au Conselh constitucionau. Leçons de republicanisme ne’n volem nada. La nosta lenga qu’ei la nosta vita ç’avem dit lo 29 de mai.

Intervencion de Jean-Yves Lalanne, maire de Vilhèra (mercés a Th. de Boissezon)
Resistir, agir per l’immersion. Tot maire, tot elegit, tot cadun de nosauts qu’ac podem har adara.
Non nse figuram pas la fòrça qu’avem !
E lo títol « comptable » de l’article deu Sud-Ouest qu’ei PIETADÓS de mauconeishença.
Amassadas, manifestacions que n’i èran pertot deu Palhon, País Nissard, en Passar per Riom, Clarmont dinc a Baiona (e òc qu’ei naturaument que manifestam a Baiona e que coneishi ua bona part de gascons qu’èran a Baiona dab la Konfederazioa). An descomptat lo monde que representa a la redaccion deu jornau ?

Mercés a Ricard Le Coz e Altair !

Las musicas d’En Ondas
Joan Francés Tisnèr Saut de creacion cantat a dançar Transpòrts Tisnèr S.A. Au vente de la vaca, qu’èram dens un vente de vaca.
 Sonaus de Denis Fournier e Percussions Profile Le Mystère de la Pyramide

En Ondas setm. 21 Felix Noblia

Aquesta emission que serà en francés màgerment : lo nivèu de lenga en occitan com en euskara de l’interlocutor extraordinari qui ei dab nosauts uei, estant egau : comprension mes pas locucion.
Que s’apèra Felix Noblia e que’s prèsta a l’exercici de la transmission regularament dens l’annada, guide sus las soas tèrras.
Que’vs convidam a un tralh (avore raportat Arnaudin) hens lo casau e per los camps de Felix a escotar idratà’s culturas, bèstias, òmis e hemnas qui seguim la visita. Qu’ei camas longas Felix b’ac cau díser.
E solide que plau !
Qu’èm en país Charnègo on se practica la mesclanha culturau sauvadora plan mei abans l’invencion deu concèpte de Melting pot. E non, tot non sorteish pas d’America (deu nòrd) !
Que nse trobam a Vergüei e Vièlanava, aqueth 21 de mai calamitós e shens que per’mor deu temps.

F. Noblia 21/05/2021 Vergüei e Vièlanava © DL

Analisi de sòu impromptua.

Las musicas d’En Ondas
• Artús Cèrc Halha e Albedo
 Sonaus de Denis Fournier e Percussions Profile Le Mystère de la Pyramide

Tribuna deu jornau « Le Monde » 19/05/2021

« Il en va désormais de la responsabilité de la puissance publique de sauvegarder et promouvoir nos langues régionales »

Tribune

Un collectif de deux cents personnalités, dans une tribune au « Monde » à l’initiative de l’écrivain Erik Orsenna, s’insurge contre la saisine du Conseil constitutionnel par une soixante de députés espérant bloquer la loi sur la protection et la promotion des langues régionales, pourtant définitivement adoptée par le Parlement en avril.

En Ondas setm. 20 (2) Elisa Harrer

Elisa Harrer entau Diccionari occitan francés Gasconha en tres tòmes recentament pareishut a Per Noste. La conquista de la lenga qu’estó per era com : « arrecrubar un ben qui n’aví pas jamei avut ». Arron l’emission en companhia de Patric Guilhemjoan, Elisa Harrer que’ns hè part deu tribalh realizat e la faiçon qui a avut de l’envisatjar : « traçar lo camin en caminar ».
Refugis qu’ei gessit d’un procediment qui s’ei impausat a d’era. Enter dus e un dotzenat de tèxtes de pròsa poetica inspirats per tèxte o tèxte-musica d’autors com Jean Giono *, Franz Kafka, Bernat Manciet, Robèrt Burns au prisme deu compositor estonian Arvö Part, tanben Perec o Bobin, Stevenson, Thoreau o Vesaas.
Un viatge magnetic en la companhia d’Elisa Harrer hens los retortelhs de memòria.
* en exèrgue deu libe la citacion de Giono : «…los òmis ne’s pòden pas passar d’abitacions magicas »

© Elisa Harrer

Elisa Harrer que signa :
La glycine d’Hasparren, Atlantica, 2007
Diccionari intermediari occitan-francés, Gasconha, A-Z dab Patric Guilhemjoan Per Noste, 2014
En tot caminar, Tout en cheminant capvath l’òbra de Francis Jammes, bilingüe Per Noste, 2016
Lo qui plantava arbes e novèlas mei de Jean Giono, Elisa Harrer traductora, bilingüe, Per Noste, 2018
Un messatge imperiau e racontes mei de Franz Kafka, Elisa Harrer traductora, 2019
Refugis = Refuges, Elisa Harrer, Per Noste, 2020
Diccionari occitan-francés, Gasconha, tres tòmes, Patric Guilhemjoan e Elisa Harrer, Per Noste, 2021

Las musicas d’En Ondas :
Arvo Pärt Estonian Lullaby + Triodion My heart’s in the Highlands
Erik Satie Roland Pöntinen Six gnossiennes n° 3
Franz Schubert Quatuor Enesco Quatuor no. 14 La jeune fille et la mort = Der Tod und das Mädchen
 Sonaus de Denis Fournier e Percussions Profile Le Mystère de la Pyramide

En Ondas setm. 20 (1) Especiau Que guaiten los espaurugalhs !

Emission En Ondas spéciale « Que guettent les épouvantails ! »

Despuish abriu que serà lo tresau subjècte que’vs perpausi sus l’ipotetica gravèra de Daniel DPL a Cassabè (Bearn de capvath enter Salias e Sòrda).

Que sentivam, lo 15 de mai, la determinacion d’aquestes centenats de personas amassadas, totas generacions con·honudas per opausà’s au projècte de gravèra.
Après la ploja au Pont de Goat, caminada deus espaurugalhs au sec a l’Arribèra 😉

Mei de 300 opausants au projècte de gravèra Daniel a Cassabè dissabte lo 15 de mai.
En fòrma de rendut compte multimèdia.
entaus incondicionaus de la ràdio | pour les inconditionnels de la radio


Transcripion de l’emission

Traduction de l’émission en français

La gravèra prevista a Cassabè :

  • 19 ha
  • 32 ha d’empresa
  • 14 m de pregondor
  • 78 camions per dia
  • 17 ans d’espleitacion minimum

Las musicas d’En Ondas
· Au noste pomèr (branlo d’Aussau) : musica populara en vita de l’arribèra de Sent Pèr, executada en viu au moment deu seguici quan anèm plantar los espaurugalhs com autantes hantaumes dens aquesta arribèra : Espaurugalhs qui guaitaràn !
 Sonaus de Denis Fournier e Percussions Profile Le Mystère de la Pyramide

En Ondas setm. 19 Patric Guilhemjoan Diccionari occitan francés (Gascon)

Patric Guilhemjoan autor dab Elisa Harrer deu Diccionari occitan francés (Gasconha)

Patric Guilhemjoan que ns’ac ditz tot deu Diccionari occitan francés (Gasconha). Tres tòmes preciós en mei de dus mila paginas que sòrt de paréisher en çò de Per Noste https://pernoste.com.

2020 e 2021 que son annadas fastas per la publicacion de diccionaris de lenga. En 2020 qu’espelí l’edicion tornar deu Dictionnaire du béarnais et du gascon modernes de Simin Palay en la soa grafia d’origina en çò de Reclams edicions. Qu’aprofieitam aquesta entervista per coneishé’u un drin mei en avant. Encontre dab Elisa Harrer la setmana per viéner. Qu’ei tanben autora deu present diccionari e d’autes libes parièr ! Tots los perlongaments suu blog hadiu.eu.

Las musicas d’En Ondas
• Gli Incogniti & Amandine Beyer Scarlatti Concerto grosso No. 8 in G Minor, Op. 6 ‘Fatto per la notte di Natale’_ V. Allegro – Pastorale (Largo) extrèit 
 Sonaus de Denis Fournier e Percussions Profile Le Mystère de la Pyramide

En Ondas setm. 19 Especiau Tòques pas au Gave ! dab Carolina Du Faur

9 de mai de 2021 a la « Camida per l’après » a Salias

Encontrada a la caminada entau climat a Salias lo 9 de mai, Carolina Du Faur que parla deu ressentit deu monde de l’arribèra, enter Saleis e Gave d’Auloron au moment quan lo grope LD Daniel, gravassèr, encalhava e gondrona los camins de tèrra de l’arribèra, en au passatge eslargir l’empresa.

Tòques pas au Gave ! mes en aténer, los sentiments, los ressentits que son emmesclats.

mòde d’emplec | mode d’emploi
Lancar lo son de l’emission dens lo lector, léger en occitan o en francés lo tèxte de l’emission e puish visionar lo diaporama | Lancer l’émission dans le lecteur, lire en occitan du Béarn ou en français le texte de l’émission et puis visionner le diaporama.

Quelques images | quauques imatges deu 8 d’abriu e deu 9 de mai

Emission precedenta | Emission précédente Usina a calhaus a CassabèUsine à cailloux à Cassaber

En Ondas setm. 18 Votz Aure Seguier e Michaël Barret

Arretrobar Aure Séguier dens En Ondas ; Arretrobar Michaël Barret dens En Ondas ; Arretrobar Benaset Dazeas dens En Ondas

L’entertien dab Benaset Dazeas per Votz (Votz.eu) que’s persegueish en companhia d’Aure Seguier e de Michaël Barret, dus obrèrs, tecnicians de tria, deu Congrès. Que hèn part de l’equipa creatora de l’aplicacion en linha de sintèsi vocau en occitan. Que s’ageish d’oralizar en occitan de l’escriut estant. Qu’evocam lo tribalh qui a necessitat e tanben utís per viéner de fonetizacion de la lenga entaus sites internet o de „plug-ins” per arrevirar automaticament o enténer quin parlan los sites internet, d’aplicacion d’utís comunautaris occitans o de comunautat de contributors que son a l’estudi au Congrès.

Las musicas d’En Ondas
• Francis Lassus La vie, la vie
 Sonaus de Denis Fournier e Percussions Profile Le Mystère de la Pyramide

Quauques fòtos per Votz
A l’estúdio Arbus a Pontac : Philippe Boula de Mareüil, Michaël Barret e Aure Séguier, utís d’enregistrar, Clamenç Alet, Jeannot Arbus, la vòsta servitora (e mercés au Congrès de ns’aver perpausat i comprés acrobacias lingüisticas !). http://votz.eu http://locongres.org