En Ondas setm. 13 Joan Miquèu Dordeins

Dens En Ondas qu’ei question d’un libe de poèmas de joenèr, d’ua mustra, d’ua serada d’ajuda solidària e de Murtres en cadena, lo libe de Joan Miquèu Dordeins pareishut aus Reclams fin de 2022. Un polar tot prestit de classicitat, un moment hòrt agradiu de lectura.

Murtres en cadena, Joan Miquèu Dordeins, Reclams edicions 2022, 261pp., cob. color, coll. Vias negras. 17 euros.

© JM Dordeins per D. Lekuona a Salias

Presentacion publica
AQUERAS MONTANHAS, libreria, la CIUTAT, plaça Recaborde 64000 PAU
Dissabte 15/04/2023 a 11h

Lo libre de joentut 1920-1931 Henri Irénée Marrou per Felip Gardy Ed. Cahiers du carrefour Ventadour.
Philippe Gardy, universitari, director de recèrca onorari au CNRS, especialista dens l’estudi de la literatura occitana, de l’atge barròc a l’epòca contemporanèa, qu’a ensenhat a las facultats de Bordèu e Montpelhièr. Poèta e novelista, qu’ei l’autor d’un detzenat d’obratges de tria en occitan.

Mentre lo maire de Rodés e tempta de massacrar l’Estivada. La mustra de Bernat Cauhapè K.O.P., un deus actors de la quita Estivada longs ans de reng, Acabatz d’entrar que serà inaugurada en preséncia de las autoritats deu departament d’Avairon, lo divés 7 d’abriu a 6 h deu vrèspe au tribunau de las arts 8 baloard Aristide Briand a Sent-Africa. Vedederas dinc au 27 d’abriu, las òbras d’un uelh, d’ua pensada e de mans singularas. De non pas mancar. Inauguracion seguida d’ua performància deu quite actor e pintor-plastician a la sala de las Colonas sala de las hèstas de Sent-Africa. Rensenhament mailto:patrick.couffin@wanadoo.fr president de l’associacion Cap l’òc.

Que s’eslissan dens En Ondas un aperet a solidaritat au cantaire Bernat Combi dab quauques uas de las soas musicas. Bernat Combi, qu’estó victima d’un Accident Vascular Cerebrau en aost passat. La condicion fisica que vien complicar mei la soa existéncia. Ua serada de sostien solidària qu’ei organizada lo divés 31 de març, sala Latreille a Tula a partir de sèt òras e mieja deu ser. Entrada 10 euros rensenhaments www.baladoctula.org dab la projeccion de Laus daus gaus (L’elògi deu pisha-au-lhèit) de Jean Louis Maury a 7h30 deu ser puish bal dab La Galoche 9h.

Las musicas d’En Ondas 
• Eschantis Bernat Combi e Peirat Escotas
• Andreas Vollenweider Dancing with the Lion Silver Dew, Golden Grass
• Jammu Africa – Ismaêl Lô
• Eschantis Bernat Combi e Peirat Chant deus aulhats _ Opus H5N1
• Thomas Baudoin Roman Colautti D’en Haut 
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit

En Ondas setm. 03 Sèrgi Javaloyès

L’entervista a la quau e’vs convidi qu’ei cuelhuda a l’estiu de 2022. Qu’evocam solide la soa actualitat País d’exilis en çò de las edicions Reclams. Despuish, qu’a publicat L’homme est un ours qui a mal tourné, roman-bilanç en francés en çò de las edicions In8 pareishut a l’abòr de 2022. En la presenta entervista que parlam sustot inspiracion e escritura pertocant l’òbra soa. Solide que profieitam l’encontre tà parlar deus autes libes pareishuts o per paréisher que sian en francés o en occitan.

Que devisa Sèrgi Javaloyès de William Faulkner, Marguerite Yourcenar o Patrick Modiano e Eric Gonzalès, Max Rouquette, Itxaro Borda, Bernat Manciet e Joan-Ives Casanòva tà çò de l’escritura e de la critica literària. Tanben de subjèctes aus quaus e s’atèla com Bernadette Soubirous en poesia o un doble murtre a Pau suu cantèr de la sideracion deu monde.

Tà escotar d’autas emissions d’En Ondas, de Jòclong dab Sèrgi Javaloyès, seguir : https://hadiu.eu/?s=Javaloyès

Las musicas d’En Ondas
Denis Fournier, les fils du Vent deu disc le Mystère de la Pyramide
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit

En Ondas setm. 49 Adeline Yzac

En Ondas en companhia d’Adeline Yzac aquesta setmana e la per viéner.

Adeline Yzac, autora d’un quarantenat d’obratges en francés e occitan, qu’a mei d’un obratges qui pareishen en 2021 e 2022.

Dens la presenta d’En Ondas que ns’interessam d’abòrd – dens ua entervista captada au mes d’aost – a l’escritura poetica de Quò’s pas per res recuelh poeticpareishut en çò de las Edicions Reclams en seteme de 2022.

© Illustracion « Los desvariats » Patricia Stheeman

Adeline qu’ei deus qui segueishi en escritura despuish pausa. Despuish Enfanças d’en fàcia ça’m par. Òm pòt pas, ce’m sembla, acompanhar los creators shens apreciar lo lor tribalh, costeja’us de temps en quan e en lo men cas da’us la paraula regularament. Qu’ei En Ondas un bac a sable on e’s pòden essajar los e las escrivanas a exprimir au micro lo lor geste e a tornar sus çò qui’us a inspirat o hèit sudar, sus çò qui’us mav en escritura. En aqueste sens l’emission que tempta de normalizar modèstament ua situacion qui ne n’ei pas normau era. Be son paucs los mèdias on se pòden exprimir a de bonas sus çò que hèn e dens la lenga en la quau escriven.
Que la recebem tà Quò’s pas per res = Pas pour rien, Adeline Yzac 47p. cob. color, version bilingua dens ua arrrevirada de l’autora, colleccion Tintas ; 8, Edicions Reclams, 2022, 8 euros https://reclams.org. Lo site d’Adeline Yzac, que’s trabuca per aquiu : https://adelineyzac.wordpress.com e qu’ei sus Facebook parièr.

Que clavam l’emission suu babilhar, questions de vocabulari e la de la traduccion simulatèu.
Suus elements per France Culture : Dissabte 3 de deceme 8h sus l’autorota per juntar a Pau los companhs d’Endavant ! lo jornau de France Culture (perdon «Transe pulture»). Ua de las darrèras ràdios francesas qui escoti enqüèra… lhèu be serà la gota… Jornau escotader a l’adreça que’vs dau suu jornau (lo de 8 h), lo subjècte que’s tròba a 10’45’’ https://www.radiofrance.fr/franceculture/grille-programmes?date=03-12-2022

La setmana per viéner que devisaram dab l’autora de Fille perdue, l’impressionant roman pareishut a la Manufacture des Livres en mai de 2021. (Senhalem lo libe De quelle couleur sera le bébé ?, pareishut tanben en 2022.)

Que ns’amusèm dab Adeline, mercés un servici de visioconferéncia e un telefòne, a hargar un « teaser » per la sortida deu son recuelh. Per la mia part que i prenoi gran plaser sustot au véder deu resultat pas tan chètre com m’ac pensavi : per estar dab los mejans deu bòrd ce’m sembla que tien las soas promessas. Mercés Adeline !

Actuaument collectius que demandan a la cadena de television France 3 de har plaça a l’occitan.
Que i son monde qui vòlen que la literatura nosta deus Trobadors a Florian Vernet, Adeline Yzac, Danielle Julien o Joan-Luc Landi e sia ensenhada a l’escòla. 


Signem per : https://www.mesopinions.com/petition/art-culture/vraie-place-litteratures-langues-regionales-programmes/193595 Que horneishi que volem l’istòria e la lenga occitanas e sian ensenhadas suu territòri on ei parlada de la petita escòla a l’universitat ! E las autas tanben. Desvelhem nse ! Qu’ei dab la nosta moneda qu’organizan ensenhaments e mèdias en l’exagòne : qu’avem dret a enténer la lenga e a estar ensenhats en.

En Ondas setm. 41 Maëlle Dupon

Arpentaira deu monde : Berlin, Cork, Barcelona, Essaouira, Yunnan, Montreal… asimantada tostemps per Montpelhièr. Membra occitana deu PEN Internacionau per la defensa deus escrivans e la libertat d’expression. Escritura dirècta d’ua a qui non la chautan nada convencion o a priori, de realitat cruda, sincèra, complèxa que l’escritura escarralha.

La color lenta de la pluèja 2013 Jorn
Vènus a l’escorpion 2022 Edicions Reclams

Las musicas d’En Ondas
• Lhasa de Sela La Llorona El Pajaro
• Miles Davis A kind of blue So what + Blue in green
• Esquiç 2 Christian Vieussens
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit

En Ondas setm. 13 Anne-Pierre Darrées, Ercules l’iniciat

Que devisam mitologia dab Anne-Pierre Darrées qui signa un libe preciós en çò de Reclams edicions : Ercules, l’iniciat, liberòt bilingüe d’un centenat de paginas, illustradas en negre e blanc de la cobèrta color per Margot Raillé. Mei precisament que seràn los dotze tribalhs d’Ercules qui, destecats dens l’obratge aqueste, amuishan la madurada d’un miei diu – e òc eths tanben qu’an de vàder grans ce sembla – Eraclès (en grèc ancian Ἡρακλῆς /Hēraklês, qui vòu díser « Glòria d’Erà»), deu son nom prumèr Alcide, hilh d’Alcmèna e de Zèus, l’un deus eròis mei laudats de la Grècia antica. Qu’a las aventuras en la mitologia grèca hens lo monde coneishut deus Dorians puish dens totas la mediterranèa, a partir de l’expansion de la Grècia grana, dincaus in•hèrns. Que son condats los sons esplèits tanlèu Homère. Eraclès qu’ei dit Ercule dens la mitologia romana, identificat qu’ei au Melkart fenician, a l’Ercle estrusque e au Kakasbos en Asia minora. L’Ercule deus Romans qu’ei per còps descriut com mensh violent que non pas lo son alter ego grèc eque coneish daubuas benalejas qui’s debana enla peninsula uei dita italiana. Dens aquesta emission Anne-Pierre Darrées que nse ditz perqué a causit de’n har un libe e shens que pr’amor qu’ei a l’arrasic de la legenda de la creacion deus Pirenèus

Anne-Pierre Darrées per evocar Ercules l’iniciat que pareish en çò de Reclams Edicions.

En çò de Reclams edicions, entaus joens, un essai d’Anne Pierre Darrées : Ercules l’iniciat [3]. Los dotze tribalhs d’Ercules aliàs Eracles que son esplèits cargats d’ensenhaments. Aventuras pleas de simbèus, viscudas peu hilh de Zèus e d’Alcmèna que permeten a l’eròi dejà miei-diu de vàder un uman, de véncer l’animalitat, los truvèrs, d’alargar la consciéncia com ns’ac a partatjat Anne-Pierre Darrées. Libe de formacion se n’ei puish a que la natura d’Ercules qu’ei de dar la man aus umans com aus dius. Seguim las benalèjas extraordinàrias de l’eròi mei popular de la mitologia grèca e romana. Bilingüe occitan-francés 104p. 10 €
[3] Ercules l’iniciat. Ercules lo miei diu e Pirena la divessa, a l’origina deu Pirenèus dit per l’autora https://www.reclams.org/fr/liste-des-produits/produit/138-ercules-l-iniciat/highlight-WyJlcmN1bGVzIl0=

Las musicas d’En Ondas
• Music of the ancient world Grècia antica Dáktilos améra
• Björk Biophyllia Cosmogony
• Perlinpinpin fòlc Tenarèze E la musica passa la boca
• Music of the ancient world Grècia antica Eros
• Rosina e Martina de Pèira Chants occitans Arièja
• Transpòrts Tisnèr S.A. Amontanhas 2 arremesclada Baisha viste de la montanha shiulat
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit

En Ondas setm. 05 Benoît Larradet

Jamei aiga non cor capsús qu’ei un prumèr roman. Benoît Larradet qu’a causit naturaument e dab bonur de i ligar lo vielh continent au nau. Neurit qui ei per la vita de marchaire, de garrapetaire, l’autor, que passa l’aiga, que la segueish o que’s deisha rotlar per era. Qu’ei un roman bèth drin antropologic, Jamei aiga non cor capsús, en lo sens que nse hè capihonar en un «oèst luenhèc de capsús» en tot nse har seguir en tant qu’occitans pirenencs e gascons.

Benoît Larradet au Parc Beaumont de Pau © D. Lekuona

Jamei aiga non cor capsús de Benoît Larradet. Illustracion de cobèrta Emma Landi. Excellent prefaci Joan-Luc Landi. Un shishantenat de nòtas documentàrias o d’arreviradas preciosas : gran e bon tribalh que facilita la lectura. Reclams, 2021. 189 pp. Colleccion Terra incognita ; 10. 15 euros.

Las musicas d’En Ondas
• Gotan project Tango.3 La glòria
• Femmouzes T Tango
• Tango Lo Barrut 2016
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit

Bonus : se voletz escotar Lo gat que s’avèva minjat la lua, de J.-L. Baradat tribalhat e empontat per B. Larradet e calandrons paulins, dab la votz deu Joan-Luc Landi, clicatz suu ligam Ua, miduna, mitrèna 4.

En Ondas setm. 41 Anna-Pèire Darrées

Anna-Pèire Darrées qu’ei secretària de l’Escòla Gaston Fèbus. Gascona deu Gèrs, gessida dab tota l’escahida e la repartida gaujosa, plea d’umor qui s’a cargat aquiu quan mainada.
Lo percors, lo perqué de l’engatjament qui uei a e bèras realizacions que son au còr de l’entervista. Que desteca lo programa editoriau d’endom de las Edicions Reclams d’aquesta fin de 2020 e notaument lo recuelh Paraulas de Hemna, coordonat per Paulina Kamakine, autanplan com las presentacions dens las manifestacions a l’entorn deu libe, de las nautats de las edicions.

Sason navèra d’En Ondas obèrta per un corau de votz de hemnas

Ligams complementaris :
Bibliotèca [http://biblio.ostau-bigordan.com/] de l’Escòla Gaston Febus [http://escolagastonfebus.com/]
Las edicions Reclams [http://reclams.org/].
La revista n° 856 deus mes de julh-aost-seteme de 2020 entaus qui son abonats a la version numerica [http://www.reclams.org/oc/la-revista]. De notar que lo n° 857 que serà un numèro especiau Castèth de Mauvesin [https://www.chateaudemauvezin.fr/] : monument, centre de documentacion, bibliotèca e apèr per l’estudi deus Pirenèus de l’atge miejancèr enlà (sègles XIIau tau XIVau) & L’arraton deu castèth [http://arraton.fr/arraton.fr/]

© Laure Le Moment Librairie Salias 11/09/2020

Las musicas d’En Ondas (extrèits… lo mei sovent, mila perdons aus artistas)
Benoît Hamon Janick Martin Sous le tilleul
Francis Lassus La vie, la vie
Mickael Nyman Wheelbarrow Walk
Christian Vieussens Esquiç
Denis Fournier Percussions profile Le mystère de la pyramide La porte des secrets
Cocanha Puput Bèth aubre
Lhasa de Sela La llorona El Pajaro
• Ua, miduna, mitrena 3 Los dias de la setmana dab la votz de Benoît Laradet e deus calandrons paulins + Lo praube pocet
Violons barbares Barbar Rock
 Sonaus de Denis Fournier e Percussions Profile Le Mystère de la Pyramide

Paraulas de hemna (Tòme 1)

Tresià Pambrun ne pourra être des nôtres victime d’une chute invalidante.
Anna-Pèire Darrées qui a beaucoup travaillé à l’existence de cette anthologie de poésie sera parmi nous, à Salies Le Moment Librairie, le vendredi 11 septembre à partir de 18h30. Elle participera à la présentation de Paraulas de hemna (Tòme 1), recueil initié et coordonné par Paulina Kamakine, aux éditions Reclams.

Aqueste divés 11 de seteme non serà lo parat d’encontrar a Tresià Pambrun pr’amor qu’estó victima d’un accident, que la desiram un prompte restabliment de la soa herida.
Anna-Pèire Darrées, secretària de l’Escola Gaston Febus – Editions Reclams e autora de l’abans-díser au recuelh poetic que serà dab nosautes. Que devisarà tanben de l’actualitat editoriau de Reclams.

Au plaisir | Au plaser