En Ondas setm. 21 Jòrdi Labouysse 3/3

Un mercés deus bèths a Jòrdi Labouysse de m’aver volut acordar aqueras entervistas preciosas.
A maugrat que sia fatigat per problèmas de còr e d’arnelhs, que persegueish lo tribalh-passion de har saber, esclairar e documentar l’istòria occitana com de s’interessar a l’istòria tota : dens aquera tresau emission e ultima de tres qui lo son consacradas per En Ondas, que devisam de : « Comtat de Tolosa, l’eradicacion : de la crotzada a la colonizacion”. Mercés a Jòrdi de hicar mots suus hèits e d’aperar un can un can, de non pas l’enviar a díser.
Contactar Jòrdi 120pp. ill. col., 18 € : mailto:georges.labouysse@wanadoo.fr
Anatz léger lo ric blòg on conta las migracions, los escambis e la vita deus pòbles deu paleolitic dinc aus temps contemporanèus de l’espaci occitan e d’alhors.
Publicacions : https://occitaniainfo.wordpress.com/category/moyen-age/

Que referim tanbem a l’article de Felip Martel « Lu chastèus catars » dens Aquò d’aquí.

Las musicas d’En Ondas
• Martina e Rosina de Pèire Los Montanhòls
• Francis Cabrel Les chevaliers cathares
• Claudi Marti Montsegur
• Femmouzes T 2 Olympe de Gouges
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge

En Ondas setm. 20 Jòrdi Labouysse 2/3


© Odette Labouysse qui beu maté – Luce Boyals – gredon sus papèr, musèu deu Pays de Rabastens

Jòrdi Labouysse qu’ei istorian d’ua istòria desconeishuda, esconuda, e denegada, inacessibla abans d’arribar a l’atge universitari… Tant aisit que’n sia atau puish a n’ei pas ensenhada a l’escòla, la nosta istòria. En la soa companhia qu’evocam Femmes d’òc, lo son darrèr obratge pareishut peu moment. De consultar tanben dab profièit lo son blòg : Jòrdi raconte.
Autas parucions : Copacap de Fabiana Vayrette-Pechali. Ua enquèsta de Judit Bonamaison a Caparrens sus hons de partvirada sociau, la descobèrta macabra de Justiniana. Copacap de F. V.-P. 240 pp., cobèrta color, Reclams edicions, prima de 2026. Tanben L’actualitat de Reclams n° 878 de la Prima dt la version papèr ei a arribar + l’ABC del saber Sciéncias n° 4. Enfin dus n° de la revista L’inventaire (15 e 11) de las Editions a Lenteur. https://www.hobo-diffusion.com/editeurs/la-lenteur/

Las musicas d’En Ondas
• Adrià Grandia Divisa Cinemascope
• Sam Karpiena Sòrga Un Mostre
• Christian Vieussens Auròst Esquiç
• Miquèu Montanaro Noir e blanc Lo paure Boier
• Femmouse T Resistantes L’entrada
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge

En Ondas setm. 19 Jòrdi Labouysse 1/3

Ua edicion d’En Ondas tota hèita de dons, e per exemple deu don de Jòrdi Labouysse, istorian d’ua istòria desconeishuda, esconuda, e a bèths còps denegada. Tant aisit qu’ei puish a n’ei pas ensenhada a l’escòla : la nosta.

Dab quate informacions mei dens aquera emission, LA Polissa de caractèrs, polissa d’escritura Gran Biarnesa e Biarnesa Tèxte e la possibilitat de descargar-la mercés au Pays de Béarn e au son creator o aus sons creators. Trantalhetz pas qu’ei hèita tà totas e tots ce disen ! PREMETZ aquiu : un 40at de quiloctets… doble-premetz dessús e que s’installa dens las valisas de polissas. Simple e eficaç. Totun se non v’i escadèvatz pas que’m podetz contactar domenja@hadiu.eu e que v’ajudarèi.
Alavetz que i son duas polissas (37ko) la Gran Biarnesa entaus vòstes logòs o tèxtes remarcables e la Biarnesatexte especiaument concebuda per la soa legibilitat e pensada parièr entaus DISLEXICS pr’amor de la soa claretat.

Qu’èi a mercejar Jòrdi Labouysse de m’aver volut acordar aquera entervista. A maugrat que sia fatigat per problèmas de còr e d’arnelhs, que persegueish lo tribalh-passion de har saber, esclairar e documentar l’istòria occitana com de s’interessar a l’istòria tota : dens aquera prumèra emission de tres qui lo son consacradas per En Ondas, que devisam superficiaument de protoïstòria, de l’apòrt visigotic e parièr d’Iran. Lo libe son e preciós Les wisigoths : peuple nomade et souverain 1er-VIIIème siècle, de la Baltique aux colonnes d’Hercule, de Toulouse à Tolède Infòc Occitània, 2024, ill., 21 euros, que’u podetz comandar dirèctament o trobar a Découvertes occitanes o la Librariá occitana per exemple.
Contactar Jòrdi : mailto:georges.labouysse@wanadoo.fr
Shens mancar d’anar léger lo ric blòg on conta las migracions, los escambis e la vita deus pòbles deu paleolitic dinc aus temps contemporanèus de l’espaci occitan e d’alhors.

Las musicas d’En Ondas
• Terje Rypdal If Mountains could sing Private Eye
• Music of ancient world Nomos M
• Eric Fraj Es sus la Talvèra Joan Bodon
• Mouth Music I A Bhi Da
• Cocanha Flame folclòre Diuré Samsir
• Kronos Quartet œuvres majeures Disc II Kuru Field of Justice
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge

En Ondas setm. 06 René Soula a l’Estivada de 2005

En Ondas dab tròç vertadèrs de la cronica La Murgueta qui produsivi en julhet de 2005 au parat de l’Estivada de Rodés. E mei qu’aqueths encontres libièrs, dab l’entervista de René Soula sus l’Albigeisme, reclams-ressons de la rentrada seguenta de 2005. Qu’ei la, de l’an 01, deu Collègi Calandreta de Gasconha, – las escòlas associativas, laïcas, a gratis e en immersion – dusau collègi Calandreta en Occitania arron lo de Grabels en Eraut.

L’entervista de René (Renat) Soula que pòt portar quate lutz sus la question deu Catarisme e de l’Albigeísme.
Que’s tien a perpaus deu libe Les Cathares entre légende et histoire : la mémoire de l’Albigéïsme du XIXème siècle à nos jours, editat per l’Institut d’Estudis Occitans, dens la colleccion Textes et documents 38 euros 592 pp. Lo parat de questionar ua istoriografia maventa e quauque còp objècte d’accions negacionistas.
Dens la lenga meravilhosa de René Soula [1946- ], quan parla de la revolucion francesa que v’indiqui lo gos qu’ei, a noste, lo can.

Mercés a Geraud Delbès qui m’indica que lo Renat ei plan viu e que’n soi urosa !



L’actualitat de René Soula en çò de Letras d’Òc : lo libe qu’existeish sol o tanben dab un enregistrament de la votz de l’autor : https://www.letrasdoc.org/oc/catalogue/cronicas-de-la-pansiroja-livre-cd/


https://www.letrasdoc.org/fr/catalogue/cronicas-de-la-pansiroja/

Punt d’actualitat en 2026 e perseguida de la mesa en perspectiva de l’En Ondas d’aquesta setmana 6 : léger l’article absoludament pp. 7 e 8 d’Aquò d’Aquí (n° 368 nov-dec de 26 en v’i abonar) devath lo calam de l’istorian Felipe Martèl « Chastèus catars » e la lor desbatiada envisatjada en « Forteresses royales » per poder estar inscrivuts au Patrimòni mondiau de l’UNesco ! Revisionisme un còp… revisionisme dus còps ?

A l’origina deu sonau de La Murgueta (qui ei la version rap de Une souris verte), Geneviève Laulhère-Clément, productora a l’Oreille en Colimaçon sus France Inter e capdauna deu corau La Novem Au cocuron de l’aurelha per Monique Frapat que son ficcions de 15 minutas creadas de 1979 tà 1999, entà iniciar los 4-5 ans – qui an l’aurelha tant obèrta ad aqueste atge – a l’escota de la musica, los hant descobrir paisatges sonòrs, los bruts e los sons qui’us entornejan. Geneviève Laulhère-Clément, grana Dauna de l’aurelha e de l’escota qui ei au generic e a la produccion / realizacion dab Monique Frapat, Geneviève Clément, Gaston Tavel e Anne Ben-Hamou ! Mercés a d’eras.

Las musicas d’En Ondas
• Ani di Franco Buildings and Bridges
• Jaco Pastorius Dona Lee en aumenatge a la votz de René Soula
• Brotto
• Une souris verte de l’emission entau mainadèr L’Oreille en colimaçon
• Angèlas 12 recèptas de J.-A. Lespatlut JFTisnèr
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit