Un mercés deus bèths a Jòrdi Labouysse de m’aver volut acordar aqueras entervistas preciosas. A maugrat que sia fatigat per problèmas de còr e d’arnelhs, que persegueish lo tribalh-passion de har saber, esclairar e documentar l’istòria occitana com de s’interessar a l’istòria tota : dens aquera tresau emission e ultima de tres qui lo son consacradas per En Ondas, que devisam de : « Comtat de Tolosa, l’eradicacion : de la crotzada a la colonizacion”. Mercés a Jòrdi de hicar mots suus hèits e d’aperar un can un can, de non pas l’enviar a díser. Contactar Jòrdi 120pp. ill. col., 18 € : mailto:georges.labouysse@wanadoo.fr Anatz léger lo ric blòg on conta las migracions, los escambis e la vita deus pòbles deu paleolitic dinc aus temps contemporanèus de l’espaci occitan e d’alhors. Publicacions : https://occitaniainfo.wordpress.com/category/moyen-age/
Que referim tanbem a l’article de Felip Martel « Lu chastèus catars » dens Aquò d’aquí.
Las musicas d’En Ondas • Martina e Rosina de Pèire Los Montanhòls • Francis Cabrel Les chevaliers cathares • Claudi Marti Montsegur • Femmouzes T 2 Olympe de Gouges Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge
Jòrdi Labouysse qu’ei istorian d’ua istòria desconeishuda, esconuda, e denegada, inacessibla abans d’arribar a l’atge universitari… Tant aisit que’n sia atau puish a n’ei pas ensenhada a l’escòla, la nosta istòria. En la soa companhia qu’evocam Femmes d’òc, lo son darrèr obratge pareishut peu moment. De consultar tanben dab profièit lo son blòg : Jòrdi raconte. Autas parucions : Copacap de Fabiana Vayrette-Pechali. Ua enquèsta de Judit Bonamaison a Caparrens sus hons de partvirada sociau, la descobèrta macabra de Justiniana. Copacap de F. V.-P. 240 pp., cobèrta color, Reclams edicions, prima de 2026. Tanben L’actualitat de Reclams n° 878 de la Prima dt la version papèr ei a arribar + l’ABC del saber Sciéncias n° 4. Enfin dus n° de la revista L’inventaire (15 e 11) de las Editions a Lenteur. https://www.hobo-diffusion.com/editeurs/la-lenteur/
Las musicas d’En Ondas • Adrià Grandia Divisa Cinemascope • Sam Karpiena Sòrga Un Mostre • Christian Vieussens Auròst Esquiç • Miquèu Montanaro Noir e blanc Lo paure Boier • Femmouse T Resistantes L’entrada Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge
Ua edicion d’En Ondas tota hèita de dons, e per exemple deu don de Jòrdi Labouysse, istorian d’ua istòria desconeishuda, esconuda, e a bèths còps denegada. Tant aisit qu’ei puish a n’ei pas ensenhada a l’escòla : la nosta.
Dab quate informacions mei dens aquera emission, LA Polissa de caractèrs, polissa d’escritura Gran Biarnesa e Biarnesa Tèxte e la possibilitat de descargar-la mercés au Pays de Béarn e au son creator o aus sons creators. Trantalhetz pas qu’ei hèita tà totas e tots ce disen ! PREMETZ aquiu : un 40at de quiloctets… doble-premetz dessús e que s’installa dens las valisas de polissas. Simple e eficaç. Totun se non v’i escadèvatz pas que’m podetz contactar domenja@hadiu.eu e que v’ajudarèi. Alavetz que i son duas polissas (37ko) la Gran Biarnesa entaus vòstes logòs o tèxtes remarcables e la Biarnesatexte especiaument concebuda per la soa legibilitat e pensada parièr entaus DISLEXICS pr’amor de la soa claretat.
Qu’èi a mercejar Jòrdi Labouysse de m’aver volut acordar aquera entervista. A maugrat que sia fatigat per problèmas de còr e d’arnelhs, que persegueish lo tribalh-passion de har saber, esclairar e documentar l’istòria occitana com de s’interessar a l’istòria tota : dens aquera prumèra emission de tres qui lo son consacradas per En Ondas, que devisam superficiaument de protoïstòria, de l’apòrt visigotic e parièr d’Iran. Lo libe son e preciós Les wisigoths : peuple nomade et souverain 1er-VIIIème siècle, de la Baltique aux colonnes d’Hercule, de Toulouse à Tolède Infòc Occitània, 2024, ill., 21 euros, que’u podetz comandar dirèctament o trobar a Découvertes occitanes o la Librariá occitana per exemple. Contactar Jòrdi : mailto:georges.labouysse@wanadoo.fr Shens mancar d’anar léger lo ric blòg on conta las migracions, los escambis e la vita deus pòbles deu paleolitic dinc aus temps contemporanèus de l’espaci occitan e d’alhors.
Las musicas d’En Ondas • Terje Rypdal If Mountains could sing Private Eye • Music of ancient world Nomos M • Eric Fraj Es sus la Talvèra Joan Bodon • Mouth Music I A Bhi Da • Cocanha Flame folclòre Diuré Samsir • Kronos Quartet œuvres majeures Disc II Kuru Field of Justice Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge
En Ondas dab tròç vertadèrs de la cronica La Murgueta qui produsivi en julhet de 2005 au parat de l’Estivada de Rodés. E mei qu’aqueths encontres libièrs, dab l’entervista de René Soula sus l’Albigeisme, reclams-ressons de la rentrada seguenta de 2005. Qu’ei la, de l’an 01, deu Collègi Calandreta de Gasconha, – las escòlas associativas, laïcas, a gratis e en immersion – dusau collègi Calandreta en Occitania arron lo de Grabels en Eraut.
L’entervista de René (Renat) Soula que pòt portar quate lutz sus la question deu Catarisme e de l’Albigeísme. Que’s tien a perpaus deu libe Les Cathares entre légende et histoire : la mémoire de l’Albigéïsme du XIXèmesiècle à nos jours, editat per l’Institut d’Estudis Occitans, dens la colleccion Textes et documents 38 euros 592 pp. Lo parat de questionar ua istoriografia maventa e quauque còp objècte d’accions negacionistas. Dens la lenga meravilhosa de René Soula [1946- ], quan parla de la revolucion francesa que v’indiqui lo gos qu’ei, a noste, lo can.
Mercés a Geraud Delbès qui m’indica que lo Renat ei plan viu e que’n soi urosa !
Punt d’actualitat en 2026 e perseguida de la mesa en perspectiva de l’En Ondas d’aquesta setmana 6 : léger l’article absoludament pp. 7 e 8 d’Aquò d’Aquí (n° 368 nov-dec de 26 en v’i abonar) devath lo calam de l’istorian Felipe Martèl « Chastèus catars » e la lor desbatiada envisatjada en « Forteresses royales » per poder estar inscrivuts au Patrimòni mondiau de l’UNesco ! Revisionisme un còp… revisionisme dus còps ?
A l’origina deu sonau de La Murgueta (qui ei la version rap de Une souris verte), Geneviève Laulhère-Clément, productora a l’Oreille en Colimaçon sus France Inter e capdauna deu corau La Novem Au cocuron de l’aurelha per Monique Frapat que son ficcions de 15 minutas creadas de 1979 tà 1999, entà iniciar los 4-5 ans – qui an l’aurelha tant obèrta ad aqueste atge – a l’escota de la musica, los hant descobrir paisatges sonòrs, los bruts e los sons qui’us entornejan. Geneviève Laulhère-Clément, grana Dauna de l’aurelha e de l’escota qui ei au generic e a la produccion / realizacion dab Monique Frapat, Geneviève Clément, Gaston Tavel e Anne Ben-Hamou ! Mercés a d’eras.
Las musicas d’En Ondas • Ani di Franco Buildings and Bridges • Jaco Pastorius Dona Lee en aumenatge a la votz de René Soula • Brotto • Une souris verte de l’emission entau mainadèr L’Oreille en colimaçon • Angèlas 12 recèptas de J.-A. Lespatlut JFTisnèr Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit
You must be logged in to post a comment.