En Ondas setm. 13 Claudi Assemat 2/2

La prumèra part d’entertien dab Claudi Assemat, 88 ans (vadut en lo Tarn a Labrespin pròche Masamet en 1936 ), que portava, l’auta setmana dens En Ondas, sus aspèctes patrimoniaus de l’istòria nosta. Claudi Assemat que nse’n ditz mei deu qui ei e de l’anar qui a de véder lo monde. « Cau sortir de l’idea d’ua educacion « nacionau » (de quau nacion que sia) e hargar un Ministèri de l’educacion qui respècte l’istòria, las culturas e las lengas dab un secretari d’estat delegat a las regions occitanas ».
Qu’ei un pensaire e un autor.

Quauques referéncias entà seguir la soa pensada : https://ideco-dif.com/auteur/claudi_assemat ; A la librària occitana : https://www.libraria-occitana.org/auteur/assemat-claudi/ ; A Espaci occitan dei Aups : = Recherche – Espaci Occitan dels Aups ; en çò de Lambert–Lucas : http://www.lambert-lucas.com/auteur/assemat-claude/.

Dab eth qu’exploram lo PÒT ÈSTRE ; l’identitat, la nacionalitat, lo JÒC DE TOLERÀNCIA e lo BINARI DE TRES ESTATS, en passar per ESCÒLA DE L’EGALITAT.

Per alhors que poderatz véder e enténer de la soa part, un testimoniatge mei larg sus la guèrra d’Argeria dens lo documentari realizat e produsit per Patric La Vau : Ma guèrra d’Argeria https://www.youtube.com/watch?v=yP7F15i-KhY (banda anóncia atipica).
Enfin que’vs dau aquesta direccion au son perpaus http://www.adeo-oc.eu/produit/adhesion/, mes avisatz-v’i, lo site non sembla pas foncionar [si avetz precisions que m’interessa].

Las musicas d’En Ondas
• Michael Bisio Travel music Human being
• Radiohead Hail of the thief Go to sleep (LittlemanBeingErased)
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit

En Ondas setm. 12 Claudi Assemat 1/2

Claudi Assemat que’u seguim per duas emissions.

© DR Randolejada en Vinhana Hauta 2023

La presenta emission que pertòca ua anomalia patronimica, ua mutilacion istorica hèita au petit nom d’un personatge d’importància au cuutorn deus sègles XIV-XVau a’n patir au sègle XXIau a Bordèu.
L’arquevesque Pèir Berland [Medòc 1377- Sepelit a la catedrala Sent Andriu 1458] aperat « Pierre » sus la placa commemorativa pausada plaça Pèir Berland, au pè de la tor qui hasó bastir lo quite prelat e òmi politic.
Sabé’n + sus Pèir Berland : https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Pèir_Berland&oldid=2412888 Claudi Assemat, gessit de la Montanha negra, qu’ei un autor. Qu’a hèit hèra de mestièrs i comprés lo d’inspector d’academia. Que signa un vintenat d’obratges en francés e en occitan : https://www.libraria-occitana.org/auteur/assemat-claudi/.
En la soa companhia que desmesclam lo pataqués qui apareish a Pèir Berland.
Mauconeishença o falsificacion de l’istòria, irrespècte deu petit nom de Pèir Berland, Arquevesque e òmi de poder bordalés, e per fenir chantatge a la moneda…publica. Posicion incomprensibla que sia deu temps d’Alain Juppé qui sabèva saludar en lenga nosta – qu’ac hasó quan renonciè d’estar maire de Bordèu en ua allocucion televisada demorada famosa : https://www.ina.fr/ina-eclaire-actu/video/2720113001004/alain-juppe-demissionne-de-son-poste-de-maire-de-bordeaux – com de l’equipa deu Pierre (tè un aute Pèir !…) Hurmic.

Lo 20 de heurèr de 2018, Pierre Hurmic, lavetz conselhèr municipau de l’oposicion, que vien sostiéner Karfa Diallo e l’associacion Mémoires & Partages, au happening organizat plaça Laîné, tà demandar l’installacion de placas explicativas per las arruas portant noms de negrièrs. La municipalitat en plaça que fenirà per accedir a la demanda dab installacions dens sheis prurmèras vias.
En 2020, en l’enter dus torns de las eleccions municipaus, lo candidat Pierre Hurmic que respon a ua letra obèrta de Karfa Diallo. Que s’engatja a tornar batiar los bastiments qui pòrtan noms de negrièrs o d’esclavagistes (escòlas, salas municipaus, gimnases), vòu aposar mei de panèus explicatius per las arruas, e atribuir mei de noms d’arruas, plaças e monuments, a personalitats sortidas de la diversitat, ou militantas de las causas antiracistas e anticolonialistas. (dadas tiradas de : https://fr.wikipedia.org/wiki/Pierre_Hurmic).
Nòta de la redactora : aquesta volontat de har vededer l’esclavagisme e lo colonialisme bordalés qu’ei tot a l’aunor de P. Hurmic. Que serem sensibles parièrs a la medisha aunestetat cap a l’istòria vielha com actuau de la vila respècte a la lenga occitana.

La setmana per viéner perseguida de l’entertien dab Claudi Assemat.

Las musicas d’En Ondas
• Lo renard dab sa gran coda
• Serge Pey e André Minvielle Nous sommes cernés par les cibles
• Xarnege Isho Sho Lucia Longué Simon Guillaumin Jean Baudoin e los amics d’Egoalde Noste Vailet Pèire
• Ua, miduna, mitrena Los petits noms
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge

En Ondas setm. 11 Joan-Luc Landi e l’Euskara 2/2

Viatge en Iparralde e Hegoalde en companhia de Joan-Luc Landi tà çò de l’aprentissatge de l’Euskara soletin…, los rapòrts de la version Batua, creada de l’euskara dab las variantas de la lenga e la dificultat qui ei de s’acarar a apréner aquera lenga.
Landi qu’ei autor d’un recuelh de novèlas, Manipòlis, a Reclams (2016), que publica tanben dens la revista regularament e notadament sus aquera experiéncia qui ei a víver, d’apréner la lenga deu vesin basco [Reclams n° 860 Ua Camada en Sola pp.39-46], qu’ei enfin un deus correctors entau gascon dens la quita revista. Un aprentissatge qui demanda determinacion, tribalh e ponhastrèr. Aquera 2au emission que serà ua mena de comparason – d’iniciacion – dab l’occitan que parlam en Gasconha. Que hè parièr ua part de l’atrèit qui esprava Joan-Luc tà l’Euskara. Enfin ua leçon exprès de la formacion d’ua frasa, en direccion d’ua hemna o d’un gojat..!
Lecturas conselhadas :
Poésie du Gérondif, Le tripode, J.-P. Minaudier, 2017 : https://www.libraria-occitana.org/produit/poesie-du-gerondif/
Shibumi Trevanian, 1979

apréner l’euskara ?! : mailto:xiberokolaminagaueskola@gmail.com
Trobar emissions dab Joan-Luc Landi : https://hadiu.eu/?s=landi

Las musicas d’En Ondas
• Niko Etxart Has’Dantzan
• Mixel Etxekopar Extebarre 
• The doors Morrisson Hotel The spy
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit

En Ondas setm. 10 Joan-Luc Landi 1/2

© DR

Joan-Luc Landi qu’ei un autor, traductor, cantaire (Suber Albèrt,…), professor retirat adara de l’ensenhament.
Qu’escrivó «Manipòlis» un recuelh de novèlas en çò deus Reclams en 2016.
Quauqu’un d’engatjat qui recebem e qu’evocam – enter d’autes – lo son engatjament ensenhant, qu’avó responsabilitats en un sindicat d’ensenhaires d’occitan. Que nse partatja estrategias qui estó amiat a desvolopar tà pèhremar en mestior de difusion de la lenga, la nosta e d’autas. E en la soa companhia qu’introdusim, dens aqueth prumèr numèro d’En Ondas a d’eth consacrat, l’atrèit qui esprava tà ua formacion a l’euskara. Ua formacion a de bonas.

Las musicas d’En Ondas
• Ortzadar Librea Ninçana Sehaska kanta
• La Polla records Disco negro Europa 
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit