Fotos de Sorrom Borrom

L’espectacle 2010 de Joan Francés Tisnèr
Lo 16 de seteme a Baiona a 9 òras deu ser, pati de l’amfiteatre bèth, de la part de darrèr deu parcatge Ste Claire.
Lo 30 de seteme a Pau a 9 òras deu ser, estadi d’aigas vivas

En Ondas 14 de seteme redifusion de l’emission deu 10 de genèr de 2011

La mustra Luz de Jean-Louis Fauthoux.

En Ondas de Domenja Lekuona lo dimèrcs 14 a 21h, lo dijaus 15 a 14 h e lo dimenge 18 de seteme a 11h. Difusion tornar de l’emission deu 10 de genèr de 2011 prumèra de l’an !
Que vos convidam a seguir Jean-Louis Fauthoux e Amelia Gamoneda per la mustra « Luz » dab/suus poèmas d’Antonio Gamoneda

Pintrar, paperejar e escríver qu’ei la vita ! Jean-Louis Fauthoux o quin la mustra « Papiers de pluie et de lumière » e s’ei mudada en « Luz ».
—–
Las musicas :
* Milladoiro los gallècs Antoloxia « Aires de Pontevedra »
* Milladoiro Castelul honesti Invernía
* Issac Albeniz hens lo triple cd d’Alexandre Lagoya « Asturias »
* Hevia los asturians « La procesión »
* Manuel de Falla per Alexandre Lagoya « Dança rituau deu huec »
* Milladoiro Antoloxia « Muñeira de Pontesampaio »
* Manuel de Falla per Jean-François Heisser « Fantasia Betica »

En Ondas de Domenja Lekuona "Dia de toponimia" d’Auloron 2011

En Ondas de Domenja Lekuona Dia de toponimia d’Auloron de 2011
 Difusion tornar de l’emission deu 22 de noveme de 2011

Dia de toponimia d’Auloron organizat per Transmetem e la mairia de la vila. Txomin Peillen d’Euskaltzaindia, Academia de basco, professor emerit de l’UPPA
Aitor Carrera Baiget professor a l’universitat de Lheida

Joan Eygun editor (Letras d’Òc) qui mia despuish duas ans l’estudi toponimic consacrat a la Vath d’Aspa La musica d’En Ondas * Yannick Martin Sous le tilleul Mouche * Introduccion improvizada a Un Vrèspe dens Rasims de Luna Cd libe consacrat a la poesia de Max Rouquette * Ad’arron Vriolonaires pirenencs Aulhada * Denis Frossard (cant Joan Francés Tisnèr) Vrenhadas A malaia la bugada * Erik Trufaz Arkanghelsk Entre le ciel et l’eau

En Ondas de Domenja Lekuona lo dimèrcs 31 d’aost a 21h, dijaus 1 a 14h e dimenge 4 de seteme a 11h.

L’estar tanguero en companhia d’Eduardo Makaroff un deus compositors e realizators de Gotan project dab Philippe Cohen Solel e Cristoph Müller. Emission en difusion tornar en castelhan e occitan.
By permission of Ràdio Occitània e mercés au tribalh deus sons productors Santiago Pérez Lloret e Veronica Rey per Occitango. Que sian mercejat « Mil millones » especiaument Cedric Rousseu de Ràdio Occitània

Fukushima Dai-ichi : la catastròfa nucleara mei grana au monde

[7 milions dirèctament en dangèr, 43 milions a Tòquio, poblacion japonesa totau 128 milions]

(MAJ 21/08/2011 11h)

Tèrratrem de 6.8 richter au larg de Fukushima lo 19 d’aost cap a 7h, òra de Barcelona. Lo melt-through (sindròme chinés) que’s persegueish. Las cinc cintas de confinada (tres sonque en França dens las installacions nuclearas) deus tres reactors (257 tonas quan a Chernobyl n’i èran pas que 80 tonas) qui an honut tanlèu lo 11 de març que son probablament traucadas e lo corium a 3000° que persegueish de s’en.honçar. Quan encontra leas freaticas (Fukushima qu’ei a 200m deu Pacific) la calor qu’ac hè evaporar e lutz intensas que son emetudas. La radioactivitat que’s desvolopa : cf buas deu 4, puish deu 13, 14 e 18 d’aost : dòsis letaus que sorteishen deu sòu. Qu’ei dens l’abisme que’s persegueish la catastròfa.
Ua tenda tau com pensan de pausar suus reactors destrusits las autoritats – estosse de polimèr – que semblaré a un derisòri subertot. Au Japon com alhors la censura que’s persegueish, lo melt-through tanben.

En Ondas de Domenja Lekuona lo dimèrcs 24 a 21h, lo dijaus 25 a 14h e lo dimenge 28 d’aost a 11h : en navèra difusion l’emission deu 14 d’abriu de 2010 : ua musicau

Francés Dumeaux « Druc drac e lo psicollectatge »
Non n’ei pas un numèro de « Nueits magneticas » qu’ei En Ondas.
Dançader en diable.
Que’s passava lo 8 d’abriu de 2010 a la Centrifugeuse tà la dusau edicion de « A Pau qu’ei e qu’ei a Pau » organizat peu Medòc.
http://druc.free.fr & http://www.myspace.com/drucdrac

En Ondas de Domenja Lekuona lo dimèrcs 17 a 21h, lo dijaus 18 a 14h e lo dimenge 21 d’aost a 11h : en navèra difusion l’emission 9 de deceme de 2009

Congrès IEO Transmission familiau de las lengas minoritàrias
F. Bernissan
F. Martel
G. Dalgalian

Los mots claus deus perpaus de las tres personas encontradas au Congrès per la transmission familhau cò organizat per l’IEO los 19 & 20 de noveme de 2009 a Tarba (IUFM) :
Introspeccion lingüistica tà Fabrici Bernissan de Nosautes de Bigòrra
E i ei ua vita après la mort lingüistica ? dab l’istorian Felip Martel de la Felco
Enfin lo concèpte de glossòdiversitat explicat per Gilbert Dalgalian l’autor de « Enfances plurilingues »
Domenja Lekuona que’vs convida a encontrar aquesta tres intervenents au congrès dens ua edicion especiaument batalaira e passionanta.

Musicas VERD E BLU
Sonaus J. F. Tisnèr

En Ondas difusions tornar d’estiu

En Ondas de Domenja Lekuona lo dimèrcs 10 a 21h, lo dijaus 11 a 14h e lo dimenge 14 d’aost a 11h : en navèra difusion l’emission deu 10 de noveme de 2009
Prumèra part de l’emission : Tricastin e EPR, lo nuclear francés dens la tormenta. Mercés a las alèrtas deu hialat Sortir du Nucléaire. Tanben lo 10au prèmi Aran de literatura. Règlament e rensenhaments. : Airau de Politica Lingüistica deth Departament de Cultura deth Conselh generau d’Aran, Passeg dera libertat, 16 – 25530 Vielha, Val d’Aran ; +34 973 64 18 01

Domenja Lekuona qu’encontra apuish a Isabèla Loubère per ua lectura-performància extraordenariament captivanta (acompanhada per Fabrice Vieira : guitarra, sons e votz tractats) deu terratrem poëtic qui ei tostemps Accidents de Bernard Manciet

Musicas :
Elena Ledda « Armagura » Carinnus,

Kate Bush « Sea of honey » Joanni,

Björk « Volta » Earth Intruders,

Julio Peraira « Miradouro » Bora d’aqua,

Miles Davis « A kind of blue » All blues,

Manufactures Verbales « Sonets de Bernat Manciet » Au barrei dab Isabèla Loubère e Còpa, talha talhuca de la quita votz de Manciet . Faiçon per nosautes d’evocar Berlin e la soa istòria. La magia de l’encontre d’ua dròlla dab Manciet l’òmi madur, l’òmi vielh e tanben lo becut en quauque part qu’a dat ua interprèta hòra nòrma e shens comparèr au poèta.