En casa, en cosina, au casau e en medecina / A la maison, à la cuisine, au jardin et en médecine.
tapis plapat dab cafè netejat dab bicarbonat de sòdi D. Lekuona
En Ondas, Jòclong, E n’èm d’avís, capsas musicaus
En casa, en cosina, au casau e en medecina / A la maison, à la cuisine, au jardin et en médecine.
tapis plapat dab cafè netejat dab bicarbonat de sòdi D. Lekuona
" Los flus de mercanderia o financèrs que foncionan plan suu planeta mes los deus umans non,
sustot los deus país praubes de cap taus rics. E totun qu’ei l’uman çò mei important.”
ce constata Miquèu Campgran-Dessus per Humanité solidaire 64.
Aquesta setmana que seguim dab l'istòria de Betereta e deu Prada en la soa companhia.
"Non pòt la França arcuélher tota la misèria deu monde” (repic coneishut) : D’un latz, qu'ei luenh d'arcuélher tota la misèria deu monde, qu'ei quitament largament mensh arcuelhenta que non pas d'autes país europèus. Apuish qu'ei lo còst de l’immigracion ua question complèxa, qu'ei possible de trobar estudis tots seriós e qui totun e balhan chifras contradictòrias. Que van d'aubuns anonciar un còst de 70 miliards d’euros tà Euròpa tota, e d’autes disen que lo sòlde ei positiu de 1 miliard per la França... Mauaisit lavetz d'aver ua idea precisa shens entrar dens l'estudi de cadua de las enquèstas. Dens tots los cas, ei de sohetar que lo país e s'apèi sus arguments economics per decidir se deu o pas acceptar de saubar vitas umanas en los accordant proteccion ? Tanben que podem hicar en perspectiva las chifras oficiaus de l’evasion fiscau : las estimas que van de 50 a 80 milliards d’euros per la França. B'ac sembla plan que sia mei ua question de causida de societat que non pas d'ua question de vertadèra incapacitat.
mesa en perspectiva cuelhuda hens lo site : http://www.laubergedesmigrants.fr/fr/dossiers-ressources/argumentaire/
Per har la toa part :
Humanité solidaire 64
21, rue Nelson Mandela
64000 PAU

Las musicas d’En ondas :
• Adrià Grandià Divisa Europa Endlos e Camins
• Arnaga-Rougier-Etchekopar… Lau sasuak 4 sasons 03 n° 1 Udaberria – La primavera Allegro
• Aziz Samhaoui & University of Gnawa Tamtamaki
• Miquèu Montanaro e Traoré Noir et Blanc Dian ki mougno
• Tinariwen Amassakroul Amidinin
Sonaus de Denis Fournier e Percussions Profile Le Mystère de la Pyramide
Nèu netejaira 1/3 Neige nettoyante
D’on vien, qu’ei çò qu’ei, despuish quan nse’n servim ? / D’où vient-il, qu’est-il et depuis quand nous en servons-nous ?
Un artista deu tot que Bernat Cauhapè, entervistat per la mustra qui signava per l’Estivada Soi d’aici, installada a Rodés, en julh de 2009. Ua emission en difusion tornar e remontada entau parat. Tanben que’vs convidam a la vesita de la mustra deu K.O.P.
Las musicas d’En ondas :
Xavier Vidal Prigent Le Bal La ploka des Cadurques
La Talvèra Occitan-Berbèr
Battle Mirrored Race in Race out
Suber Albèrt Tablèu d’ua mustra
Verd e Blu
Luc Aussibal Cada jorn
Jan dau Melhau Bernat Combi Lo diable es jos la pòrta
Sonaus de Denis Fournier e Percussions Profile Le Mystère de la Pyramide
Au parat de la sortida fin de 2018 deu libe de Benoît Cursente Les cagots : histoire d’une ségrégation a las edicions Cairn, que recebem a l’autor. Qu’ei la dusau emission suus subjècte e la focau n’ei sus la problematica que constituí lo fenomèn deus cagòts, de la Garona a l’Ebre, en Gasconha e Navarra (aquiu que son dits Agòts), pendent mantuns centenats d’annadas, de l’atge miejancèr dinc au sègle XXau.
Les cagots : histoire d’une ségrégation de Benoît Cursente en çò de l’editor paulin Cairn a l’abòr de 2018, 300p., mapas de Crestian Lamaison e illustracions negre e blanc. Que compren annèx suus caquins bretons e burakumins japonés e ua bibliografia de basa. 20 euros
Las musicas d’En ondas :
• Trio Myazaki Saï-Ko
• La Manufacture verbale Sonets Còpa talha talhuca de Bernat Manciet
• Klaustomi Seismic zones The split album Lo praube aurioù s’a perdut la pluma
• Ilixo Salamandre Lo desligaire
Sonaus de Denis Fournier e Percussions Profile Le Mystère de la Pyramide
Musica d’umanitat e d’alteritats, enregistrada en viu a la maison de la radio en noveme de 1995. Disc pareishut a Cimo & to en 1997.
Miquèu Montanaro qu’ei l’arderós hargaire d’un projècte hòra nòrma.
Musique d’humanité et d’altérités, enregistrée live à la maison de la radio en novembre 1995. Disque paru en 1997 chez Cimo & To.
Miquèu Montanaro est l’ardent artisan de ce projet hors norme.
Que cau aver a l’idea que vivem tanben ua vita electronica. D’alhors sovent que pren lo pas sus la vertadèra. La question qu’ei que ne nse rendem pas compte tostemps e de contunh tota la consomacion energetica qui requereishen las divèrsas messatgerias, sites internets, comptes sociaus o de crompa qui non ns’escadem pas mei a comptabilizar qui avem au noste nom. E tot aquerò que fonciona non sonque dab materiaus, servidors mes enqüèra a l’electricitat.
Il convient d’avoir en tête que nous vivons aussi une vie électronique . Elle prend d’ailleurs souvent le pas sur la vraie. La question est que nous ne nous rendons pas toujours compte et continuellement de toute la consommation énergétique que requièrent les diverses messageries, sites internets, comptes sociaux ou d’achats à notre noms que nous ne réussissons plus à comptabiliser. Tout cela fonctionne non seulement avec des matériels, serveurs mais encore à l’électricité.
Un deus biais per har durar los ahars, b’ac sabem o b’ac presumim dinc ac experimentar, qu’ei de’n préner suenh, de’us entertiéner regularament e quan s’ac cau deus impermeabilizar.
Une des façons de faire durer nos affaires, nous le savons bien ou nous le présumons avant de l’expérimenter, c’est d’en prendre soin, de les entretenir et lorsqu’il le faut de les imperméabiliser.
Ràdio Podcasts de resisténcia en occitan
Ensemble pour demain - Amassas per doman
Sortez des sentiers battus
Descobèrtas e autras istòrias
À vos aiguilles, Messieurs!
Ràdio Podcasts de resisténcia en occitan
Le peuple qui possède sa propre langue a son destin entre ses mains : Qui tien la lenga tien la clau
Le lieu haut de la parole et de l'écriture, le lieu dit des carnets où s'éveillent les fictions
T'i tornaràs be far un jorn, marcha !