L’ortiga bèra e los sons ben·hèits 5/6
Ortiga grana e efèits segondaris, contra-indicacions
L’ortiga qu’ei especiaument segura e n’a pas contra-indicacions.
Qu’ei ua planta hèra plan coneishuda e utilizada en çò deu regne animau com deu vegetau despuish milierats d’annadas. Un deus efèits constatat qu’ei l’aumentacion possibla deu volume de las urinas, pr’amor qu’ei hòrtament diüretica.
Per redusir en prova las arradics d’ortiga grana (urtica dioica) que’m serveishi d’un tot petit (qu’ei mensh desesperant) molin mecanic, de tota mòda las quantitats que son tostemps moderadas e que vau miélher har se’n a mesura : atau las qualitats que son optimaus.
© La bèra ortiga Domenja Lekuona
Mercés aus qui ns’an ajudat
Ua petita vidèo entà arremerciar tots los qui ns’an ajudat a har que
las nostas aficas e sian presentas suus panèus oficiaus de la circonscripcion.
Que n’i a mei de 200 e donc que calèva hòrt de bonas volontats
La manufacture verbale. Villeneuve de Marsan. 40
Encontratz la manufacture verbale
la manufacture verbale
en concèrt dimars 06 de junh.
Culturales à Villeneuve-de-Marsan
18h30 rendez-vous au théâtre de verdure pour un cheminement vocal associant les ateliers vocaux des classes de CM1/CM2 de Laglorieuse, et des groupes adultes de Laglorieuse et Perquie
final : concert de la manufacture verbale à l’Alambic des Arts
June 06, 2017
via IFTTT
Au plaser!
via Blogger http://ift.tt/2qMLkKS
Bassin de Lacq : en finir avec le culte du secret.

Sur le Bassin de Lacq le culte du secret ne doit plus avoir cours.
Qu’en pensent les autres candidats ?
Transparence, information et concertation. Dans une démocratie les gens qui vivent et travaillent proche de sites sensibles doivent être correctement informés des risques et des nuisances. C’est indispensable pour la démocratie mais aussi pour un développement durable des emplois.
Je vis depuis toujours dans le bassin de Lacq. J’ai grandi à Sauvelade et j’habite à Artix.
Comme vous tous je connais l’importance des emplois qui existent sur le site de Lacq, particulièrement dans le domaine de la chimie. Je suis comme tout le monde un consommateur des produits de la chimie.
Mais avoir conscience de l’importance des emplois, de l’utilité de l’industrie chimique, ne veut pas dire qu’il faille négliger les questions de sécurité et les questions sanitaires.
Nous ne sommes pas informés correctement de ce qui se produit, de…
View original post 473 more words
En Ondas setm. 22 D. Lekuona Saladas sauvatjas dab Magali Mariaud
L’èrba serana qu’amuisha lo camin.
- Lo somari de Patrimòni numèro 68 de mai-junh de 2017
- Lengas e Poders 2016-2017- sesilha 5, Joan Pèire Cavaille : Daniel Fabre, patrimòni etnologic e patrimòni lingüistic.
- Magali Mariaud qu’ei la nosta guida erborista. Que plegam l’esquina cap a la tèrra de Provença de cotria dab Magalia Mariaud e Léon lo son òmi. Qu’ei question de i cercar e trobar èrbas e saladas un hèish. Que mercegi au Leon e ben segur màgerment a Magalí qui’m deishè fotografiar la soa garba e qui nse’n regalè : un delici, a Jean Marotta lo noste sesame e a Joan Francés Tisnèr – viengut per tot auta causa – per l’enregistrament.
- Complement sus las saladas sauvatjas dab lo site preciós de l’etnobotanista e linguista Josiana Ubaud http://josiane-ubaud.com/articles-web.htm
http://www.futura-sciences.com/comprendre/d/dossier265-1.php
e com ac ditz tant plan lo tèxte Chachèc de >Didièr Tousis pp. 101-103 de Letras au Nin Editions du Bois.
© Domenja Lekuona.
Las musicas d’En ondas :
- Erik Truffaz/Face-à-Face Quartet [Disc 2] The Walk Of The Giant Turtle (Intro) (Live 2006)
- Erik Truffaz/Face-à-Face Quartet [Disc 2] Flamingos (live 2006)
- Rosalina Cortial/Aital Va La Vida Troces D un Erbier
- Patti Smith Trampin’ Mother Rose
- Feiz Noz Moc’h/Feiz Noz Moc’h Colorina D’Arrósa (Branlo)
Sonaus de Joan Francés Tisnèr Crane airways deu disc Transpòrts Tisnèr S.A. e lo remix de Francés Dumeaux tà sortir de l’emission
Tralhaires en Provença
//embedftv-a.akamaihd.net/ccde04024945fc9cc91ce497c85902cb
Vaqui
E n’ètz d’avís ? D. Lekuona 169 La saga de l’ortiga benefica 4/6
Utilizada despuish luas, qu’ei au sègle XVIau que’s diversifica l’utilizacion de l’ortiga : fabricacion de papèrs (de papèr moneda parièr en China), de vestits, de còrdas, de velas, de hialats per pescar…

You must be logged in to post a comment.