En Ondas setm. 5 Lila Fraysse Cocanha 2/2

Dusau penent de l’encontre dab Cocanha : actualitat e alquimia, en companhia de Lila Fraysse.
Que perseguim de descobrir Diuré Samsir lo clip e l’avant-parucion a « Flame folclòre » e la musica deu cort-metratge Serpente.
Que devisam mei dab era, enter autes subjèctes, de colonialisme interior. Bona escota !
La musica de Cocanha : https://cocanha.bandcamp.com/track/diur-samsir
La benda originau Serpente : https://cocanha.bandcamp.com/album/serpente-bande-originale
Carrèras occitanas 25-26/10/2025 Magdalena Maire : https://www.youtube.com/watch?v=STlwqz9Lbx4

Au pimbo magic, Lila Fraysse @cocanha © Amic Bedel

Deuxième volet de la rencontre avec Cocanha : actualité et alchimie, en compagnie de Lila Fraysse.
Nous poursuivons la découverte de « Diuré samsir » le clip et l’avant-parution à « Flame folclòre » et de la musique du court-métrage « Serpente ».
Nous parlons encore avec elle, entre autres sujets, de colonialisme intérieur. Bonne écoute !
La musica de Cocanha : https://cocanha.bandcamp.com/track/diur-samsir
La benda originau Serpente : https://cocanha.bandcamp.com/album/serpente-bande-originale
Carrèras occitanas 25-26/10/2025 Magdalena Maire : https://www.youtube.com/watch?v=STlwqz9Lbx4

Las musicas d’En Ondas
• Cocanha I ès Lo companhon d’Avairon
• Serpente Benda originau Le man
• Serpente Benda originau Se jo sabiai volar
• Bueltea e Aral per Tenarèze, Resistantes Rita e Françoise, Diuré Samsir Cocanha
• Cocanha Puput Janeta
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit

En Ondas setm. 4 Caroline Dufau Cocanha 1/2

Dab Caroline Dufau que discutim de l’actualitat de las geniaus, sensiblas cantairas-musicianas e parièr engatjadas de Cocanha.
En duas tempsadas : Carolina aqueste còp e Lilà l’aute còp. Tanben qu’evocam lo somari de la revista Patrimòni, n° 115. Patrimòni, 2 Lassis 12430 Alrança, 05 65 61 63 74, patrimoni.com@orange.fr

© Amic Bedel
https://cocanha.bandcamp.com/track/diur-samsir
Diuré Samsir, qu’ei lo 1èr single d’album a viéner Flame Folclòre, qui sortirà en 2026. Qu’ei objècte d’un clip qui’vs dèisha de camas en-sus. La cançon que merca tanben lo començar de la collaboracion dab Bongo Joe. Produsit peu duo, l’album que contunha de revendicar lo folclòre occitan com espaci politic e incarnat, on la votz e los tamborins de còrdas e mian la dança, la resisténcia e la narracion. Mesclant la polifonia ipnotica de Lila Fraysse e Carolina Dufau, « Diuré Samsir » qu’exprimeish ua susmauta contemporanèa contra los paisatges abismats, las narracions impausadas e l’erosion deus bens comuns. Diuré Samsir qu’ei un prumèr apercebut minimaliste, hòrt e prigondament enrasigat de l’album a arribar. (presentacion de Diuré Samsir). Qu’evocam tanben un drin Serpente, cort-metratge dont participèn, Cocanha, a l’elaboracion de la banda musicau.

Las musicas d’En Ondas
• Cocanha Puput Quauque còp
• Cocanha I ès ? Saut de Garona e Dempuèi Aurilhac
• Cocanha – Serpente (Bande Originale) – 01 Adiu Colobrina
• Cocanha – Diuré Samsir
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit

En Ondas setm. 3 Joan Ives Roièr

A cavar los archius sonòres d’En Ondas a la demanda – notabla – de Joan-Ives Roièr qui volèva agergar lo site internet qui lo deu estar consacrat.
(en la wiki en francés https://fr.wikipedia.org/wiki/Jean-Yves_Royer).

© DL 2006

Que m’a dat, per part, l’idea d’actualizar las informacions pertocant aqueste immense poèta occitan. Rason per la quau e l’encontràvam en octobre de 2007 entau prèmi Jaufre Rudèl, recebut per « Les temps passats » (Jorn, 2006) e parièr en 2026 per evocar dab eth lo temps escorrut e las produccions espelidas.

Per anar mei luenh la soa fica autor http://uoh.univ-montp3.fr/1000ans/?p=902 ; Pèiras secas (creat a La Garda en 1996) http://www.editions-jorn.com/libre-caladaire-roier.htm  ; sus YouTube Lo Caladaire : https://youtu.be/aE2GWIUm72k e la cançon deu presoèr de Forcauquièr : https://trobasons.viasona.cat/grop/enco-de-botte/castels-en-laire/lo-presonier-de-forcauquier

Musicas e sonaus
• Yan Fañch Kemener Renat Sette Laurent Audemard François Fava Cançons de Bretanha e d’Occitania Se jo sabiau volar Lo caladaire
• Renat Sette Elva Lutza Amada La Filha dau Ladre
Sonau Joan Francés Tisnèr Winter Surge

J.-I. Roièr Òbras

En Ondas setm. 2 S. Palay – R. Marti – C. Merle

En navèra escota e montada tornar au format 45′, ua emission cuelhuda a l’Estivada de 2005.

© « Lucien en Australie », lo punk, Musée des voisins Claude Merle

En navèra escota un programa de vint ans i a (dejà !?). Entervistas dab Claude Merle e Robèrt Marti [1944-2021], cuelhudas a l’Estivada de Rodés en 2025. Qu’evocam tanben Simin Palay e la soa cosina. Bon an nau e bona escota ! https://youtu.be/KfVBK9dDdZU?si=k5olMiwTG0L4TfHZ Lo musèu deus vesins signat Claude Merle !
En nouvelle écoute un programme dil y a vingt ans, interviews avec Robert Marti [1944-2021] et Claude Merle, recueillies à l’Estivada de Rodez. Nous évoquons aussi Simin Palay et sa cuisine. Bonne année nouvelle et bonne écoute !

Las musicas d’En Ondas
• Ricardo Tesi Il Ballo della lepre
• Tralalà
• Les Charbonniers de l’enfer Wô
• Arco alpino extrèit deu lor Rigaudon testard
• Ua declinason punk de « Une souris verte », mercés à Geneviève Clément de l’Oreille en colimaçon.
(que i figurava dens lo montatge iniciau Les retrouvailles de Yann Tiersen)
Generics d’epòca ! Musica JF Tisnèr Lo Saut de la calor (by permission Mixel Etxekopar) per entrar e lo Quatuòr de saxofòne de Saxifilles !

En Ondas setm. 1 Francesc Serés, escrivan catalan

En escota nava d’ua emission de 2014 : Francesc Serés i Guillén que vadó a Saidí, dens la region deu Baix Cinca, lo 22 de deceme de 1972. Qu’ei diplomat en bèras arts de l’universitat de Barcelona en 1996 e en antropologia en 1998, e que combina l’escritura dab l’ensenhament e la recèrca. En 2001, qu’obtien lo diplòma de competéncia en recèrca de l’universitat Pompeu Fabra. Lo son prumèr roman, Els ventres de la terra, finalista deu prèmi Pere Calders, qu’ei estat publicat en 2000. Las annadas seguentas, qu’a publicat L’arbo sense tronc, qui l’a valut lo prèmi Ciutat de Badalona, e Una llengua de plom, òbras qui son estadas amassadas en 2003 dens la trilogia De fems i de marbres.
Que traduseish eth medish ua partida d’aqueras òbras en espanhòu devath los títols seguents : El vientre de la tierra e El árbol sin tronco en 2004, Una lengua de plomo en 2005 e La fuerza de la gravedad en 2008. Dab lo recuelh de novèlas La força de la gravetat, publicat en 2006, Francesc Serés qu’a emportat lo Prèmi Serra d’Aur de la critica de ficcion 2007 e lo Prèmi nacionau de literatura. La medisha annada qu’ei egaument estat publicat lo recuelh de reportatges suu monde deu tribalh, La matèria primera, laureat deu Prèmi Octavi Pellissa 2004.
La force de gravité que pareishó en francés mercés a las edicions Federop (Gardòna, Dordonha) edicions fondas per l’esmiraglant escrivan e traductor (en especiau deu catalan) Bernat Lesfargas. Qu’ei egaument l’autor de las tres pèças de teatre amassadas dens Caure amunt. Muntaner, Roig, Llull, un obratge publicat en 2008. Contes russos que l’a valut lo Prèmi de la critica catalana e lo Prèmi de la vila de Barcelona, tots dus en 2010. En 2015, qu’a recebut lo Prèmi Serra d’Aur de la critica literària entà la Pell de la frontera (2014), un recuelh de cronicas e d’entertiens, qui tiban a còps cap a l’ensai o la ficcion, dens lo quau l’autor analisa la realitat complèxa de Ponent au prisme de l’immigracion. En 2022, qu’a publicat La mentida més bonica.
Los sons libes que son estats tradusits en espanhòu, en italian e en francés, e mantua de las soas novèlas qu’ei estada tradusida dens autas lengas taus com l’alemand e lo sèrbi.
Tà’n saber mei sus Francesc Serés : https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Ser%C3%A9s_Guill%C3%A9n

Francesc Serés i Guillén est né à Saidí, dans la région du Baix Cinca, le 22 décembre 1972.
Il est diplômé en beaux-arts de l’université de Barcelone en 1996 et en anthropologie en 1998, et combine l’écriture avec l’enseignement et la recherche. En 2001, il obtient le diplôme de compétence en recherche de l’université Pompeu Fabra. Son premier roman, Els ventres de la terra, finaliste du prix Pere Calders, a été publié en 2000. Les années suivantes, il a publié L’arbre sense tronc, qui lui a valu le prix Ciutat de Badalona, et Una llengua de plom, œuvres qui ont été rassemblées en 2003 dans la trilogie De fems i de marbres. Il traduit lui-même une partie de ces œuvres en espagnol sous les titres suivants : El vientre de la tierra et El árbol sin tronco en 2004, Una lengua de plomo en 2005 et La fuerza de la gravedad en 2008. Avec le recueil de nouvelles La força de la gravetat, publié en 2006, Francesc Serés a remporté le Prix Serra d’Or de la critique de fiction 2007 et le Prix national de littérature. La même année a également été publié le recueil de reportages sur le monde du travail, La matèria primera, lauréat du Prix Octavi Pellissa 2004. Il est également l’auteur des trois pièces de théâtre réunies dans Caure amunt. Muntaner, Roig, Llull, un ouvrage publié en 2008. Contes russos lui a valu le Prix de la critique catalane et le Prix de la ville de Barcelone, tous deux en 2010. En 2015, il a reçu le Prix Serra d’Or de la critique littéraire pour La pell de la frontera (2014), un recueil de chroniques et d’entretiens, qui tendent parfois vers l’essai ou la fiction, dans lequel l’auteur analyse la réalité complexe de Ponent à travers l’immigration. En 2022, il a publié La mentida més bonica. Ses livres ont été traduits en espagnol, en italien et en français, et plusieurs de ses nouvelles ont été traduites dans d’autres langues telles que l’allemand et le serbe.

En Ondas de Domenja Lekuona 51 en difusion tornar entervista de l’escrivan catalan Francésc Serés by Hadiupodcastsdomenjalekuona on Mixcloud

 

En Ondas setm. 52 Duò D’En Haut

E navèra escota ua emission d’En Ondas de 2012, montada tornar au format 45′ en 2020.
E se cercatz de qué har quauque presentòt cercatz per aquiu que i ei un dusau álbum : https://denhaut.bandcamp.com/ &&&& de’vs senhalar la musica originau deu documentari « Ici la forêt reviendra » [Thomas e Matèu Baudoin] qui serà difusat sus TV7 lo dihaus 25 de deceme a 9h30 deu ser e 11h30.

Sols e unics envitats Romain Colautti e Thomas Baudoin tau duò D’En Haut cuvada 2012.
Que’vs parli d’un temps quan los gropes entertienèvan lo lor MySpace conscienciosament. Solide uei que son passats a auta causa: https://www.facebook.com/denhautmusica/. D’En Haut que sortín en 2013 un disc eponime suu label Pagans http://hartbrut.com/den-haut/

Las musicas d’En Ondas que son trobaderas uei https://pagans.bandcamp.com/album/den-haut sus D’En Haut, lo disc en 2013 + un aute en junh de 2024 : (captacion La Centrifugeuse 8/3/2012 mercés aus tecnicians e mercés a Phills de Radio Pau d’Ousse)
* Coratge ma hilha
* Tres son seroletas
* La batalha d’Achòs
* Rondèu
* Branlo
* La-baish
* Capitèni Salias

 Sonaus de Denis Fournier e Percussions Profile Le Mystère de la Pyramide

En Ondas setm. 51 Juli Ronjat per Joan Thomas

En navèra escota ua emission de 2018

« Jules Ronjat entre linguistique et félibrige (1864-1925) » per Joan Thomas, ua edicion hòrt suenhada portada per Vent Terral & https://vent-terral.com/produit/jules-ronjat/, 398 pp. 29€.

Las musicas d’En Ondas :
Erik Truffaz Arkhangelsk
* Miss Kaba
* Trippin’ the lovelight fantastic
* Les nuits de Monsieur Naj
* Akiko
* Arkhangelsk
* Entre le ciel et l’eau
• Sonau d’En Ondas : Denis Fournier & Percussions profile Le mystère de la pyramide

 

En Ondas setm. 50 Jan-Mari Carlòtti [1948-2025]

Jan-Mari Carlòtti [Meknès en octobre o noveme de 1948-18/10/2025]

Nautrei Siam Tres Bomians Noëls provençaux Vinile de 1980 – los dab cara A e cara B… e deu son calorós, ample – sortit quate ans arron lo prumèr àlbum Cants e musicas de Provença, dus ans arron Cançons dei fèstas provençalas, un an abans Salabrun (1981) e quate abans Lignane / Linhana (1984 – 1997) (airau de la campanha d’Ais), aqueste qu’ei un disc de Jan-Mari Carlòtti en companhia de Patrick Vaillant, Michel Marre, Joël Allouch. E tanben m’agradè tanben Littorales de Bachas / Mont Jòia (1988).
« L’istoricitat, la datacion, la localizacion, lo classament qui denòtan d’ua quèsta mau plaçada de l’identitat o, sordeish, de l’autenticitat, que’m pareishen incongruas, sovent, quan tractan deu folclòre qui escapa justament a « l’ordi deus relòtges », e qui ei de l’aute costat deu temps, deu maine de l’eternitat com las èrbas sauvatjas… Aqueth « sauvatge » que desarrigan de nos, despuish tres sègles en lo quite temps com desvaloran lo folclòre e que passan au genocidi lo brave pòple de Carnaval », c’escriu Carlòtti en 2002. Cf. De la langue à la création, Guide Provence-Alpes-Côte d’Azur, Région Paca. Nòta 11au deu papèr de Frank Tenaille sus FB lo 21/10/25.
YouTube officiau de l’ass. MONT-JOIA e de Jan-Mari CARLOTTI @ https://www.facebook.com/frank.tenaille

Anita Anita (1988)
• Xavier «el Coixo» 
(1988)
Chansons de métiers de Provence et du Comtat Venaissin (1989)
Trobar 1 (1995)
Peire e lou loup (1997)
Mont-Jòia – Nautrei Siam Tres Bomians Noëls provençaux
Le Chant Du Monde – LDX 74742
Vinyle, LP, Album

Rendem au mèste Frank Tenaille çò qui a de tornar a d’aqueth gran critic e testimòni de las musicas popularas despuish mei de cinquanta ans https://modal-media.com/jan-mari-carlotti-1948-2025/.

Las musicas d’En Ondas
• Jan-Mari Carlòtti – Patrici Cònte – Choà Dupont Mont Jòia Nautrei siam tres bomians
– Bon vrèspe dònas e domaisèlas
– L’i a quauquarren que m’a fach paur…- Nautrei siam aicí venguts
– Pastres dei montanhas
– Sus levem nos bregada – Nautrei siam tres bomians
– Anuech nòstrei vesins
– Anem veire l’enfanton
– Sus, sus companhons
– Lei gràcias dei meissoniers
– Auprès d’aquel estable e Sant-Jousè m’a dich
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit