







































40 emissions d’En Ondas d’escotar a la demanda aqueste estiu.
Mi-Jo Etcheverry, Loana e Adelina Biès-Robillard, enter autes, sus la fòto © D.L.
Lo teatre popular qu’ei de compte har en Bearn. Brembem-nse lo milierat de personas vienut enténer lo teatre de Palay Place Clémenceau a Pau e shens sonò, au començar deu sègle vintau. Salias e l’Amicala Laïca deus Antins dab Al Cartero, Sauvatèrra dab Jantin deu Sabalòt e los Bearnés gaujós (pas los Esberrits gaujós com dit dens l’emission, sauma la qui ès…) e plen d’autes lòcs qu’an viscut tantas aventuras teatraus. Puish Per Noste que publiquè teatre d’Hubèrt Lux, Gilabèrt Nariòo, Miquèu Grosclaude e Eric Gonzalès pr’amor las tropas qu’èran en cèrcas de pèças jogaderas e que los qui sabèn escríver que’s volèvan prestar a l’exercici dab tot l’arsec qui èra lo lor. En los darrèrs detzenats d’ans ua tropa qu’a perseguit un tribalh exigent.
Basats au vilatge de Saut de Navalhas e a maugrat los cambiaments sociologics e lingüistics, los Comelodians que son d’aqueths qui an seguit. Qu’ac hasón en un vilatge rurau, en se servir deu vam de l’educacion populara e en cultivar ua equipa de tria qui nse n’aviava plan : a l’escritura (e longtemps au jòc) Marie-Jo Etcheverry (inenarrabla dens lo tèxte deu vent dens las brancas de Sassafràs de René de Obaldia) , a l’empontatge Alan Muñoz e au jòc teatrau au darrèr de Fernand Dauguet, de la votz e de l’estatura impressionantas, solide generacions d’actors qui nse brembam dab plaser un Louis Petriat per exemple. Un quart de sègle o mei d’un tribalh acarnassit qui’us miè a’s produíser a Barcelona, en Generalitat de Catalonha, i comprés.
Dens la presenta edicion d’En Ondas qu’averatz lo parat d’escotar a Marie-Jo Etcheverry : tenguetz l’aurelha pr’amor lo horvari qu’ei impressionant : la sala qu’èra combla e a maugrat de ns’estar estremadas, los actors qu’èran tant excitats… La pèça Lo medecin de Peiralada qu’ei adaptada de l’autor de Montpelhièr Max Rouquette, mètge eth medish e tant adret a hicar a jorn l’amna deu monde. La pèça de Roqueta qu’ei seguida deu Gelós, la carronha e lo filosòfe de Joan-Baptiste Poquelin dit Molière.
Que juntaram tanben a Loana e Adelina Biès-Robillard, duas de las actoras deu Medecin e deu Gelós : qu’averetz vist lo bonur deu pair e gran pair de las duas, apuish a la recepcion qui se’n seguí !
E que clavaram en companhia de Fernand Dauguet sus ua mena de bilanç e perspectivas : b’ei complicat la transmission si avem atentas…
Trobar d’autas emissions d‘En Ondas sus Max Rouquette : https://hadiu.eu/?s=Rouquette
Las musicas d’En Ondas
• Ardalh La molièra La Nòvia
• Talabrene Deconcerto1
• Rouqueta La mòrt de Còstasolana : recitant Rotland Pecolt. Dens aquera edicion qu’averatz lo parat d’escotar un aute tèxte jogat peu regretat Rotlang Pecolt (mort en 2024) : La mòrt de Còstasolana sus la musica de Frantz Schubèrt qui inspirava tant Max Roqueta « La gojata e la mort”. Laurent Audemard.
• Ua Dòna Miquèu Montanaro Teatre
• Valhant Franzin Sete La Bèla naissença I pro de gent
• Cie Maître Guillaume Bransle coupé Ballet de la Comédie _ Mariana
Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit
Rentrada d’En Ondas [fòto DL La Hèsta gascona] :
Prumèr quauques anóncias de hèstas en viu de frequentar e sostiéner ! Que ve´n saberatz plan.
Que’vs tòqui d’abòrd en dus mots de Lengas n° 95 ‘D´ua periferia l’auta’ de l’Universitat Pau Valèri : https://journals.openedition.org/lengas/7833 [tot en accès libre !]
Los comelodians 5/10/2024 a Saut de Navalhas : http://www.loscomelodians.fr/ [Lo medecin de Peiralada e Lo Gelós e lo filosòfe]
La Hèsta de las broishas Tiss’liens64 a Morlaàs : http://www.tissliens64.com/
Lo gran Truc a Soston : https://www.ecolenidau.fr/actions-culturelles/ Gran chap – Repas Alizée : 06 49 07 70 30 Ecole Nidau 532, rte de Montjean, 40140, Soustons. Un pos d’ajuda ? : contact@ecolenidau.fr
En dusau part d’En Ondas que juntam a Bernat Arrós de la lenga tant escricada e beròja tà parlar de la soa conferéncia e deu Hestau gascon de Banhèras de Luishon de la mitat d’aost d’augan. https://lahesta.com/
Las musicas d’En Ondas
• Claudi Marti Monta Vida Çò melhor de Marti
• Didier Tousis La Lenga aus pòts
• Nadau tà Baptista Nadau
• Eths mots perduts Pescalua Vent Castanhèr Tresià Pambrum dab la participacion de Jean De Lapersonne dens un adobament perpausat per Joan Francés Tisnèr « Un conte d’un pòble eishaurelhat per vent de desoblit »
Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit
Fin de la mini seria de
emissions
d’En Ondas ![]()
![]()
dab Joan-Pèire Poquet – la setmana passada -de l’ Associacion Cultura de Noste e dab Adeline Biès Robillard – aquesta setmana-, presidenta de Cultura de noste, membra deus Comelodians e qui tribalha a PER NOSTE Edicions nse da lo parat de’n saber mei sus era qui hè tanben l’estruç e pren suenh deu Joan-Pèire.
Au somari d’En Ondas :
– Que clavaram l’emission en companhia de Robèrt Labòrda, de l’associacion Transmetem, suu Bearn e la Navarra a la Renaishença dab l’inauguracion de la mustra creada tornar sus l’Art de Regnar en Bearn e Navarra au sègle XVIau. Faiçon d’anonciar lo collòqui internacionau deu 24 de heurèr de 2024 a Auloron. Lo traumatisme de la maison d’Albret, perlongaments contemporanèus e istòria deu sègle XVIau. Objèctes magnifics qui’s pòden admirar Villa Bedat.
– E que serà la dusau part e ultima tà explorar de faiçon tan sensibla e calorosa dab Adeline Biès-Robillard, lo plan vielhir en Bearn, ligat parièr a poder tostemps e lo mei longtemps possible víver en casa soa com los Albrets | Labrits en lor reiaume…lhèu e tota proporcion guardada. Era, Adeline, que i ajuda.
Las musicas d’En Ondas
• Boclas Tribalh Tralhaires JF Tisnèr
• The doors Morrisson hotel Waiting for the sun
• Alen Cançons de la Lana A l’entorn de ma maison e Zoom
• Rosina e Martina Cançons de hemnas Lo Pòrta-lhèit
• Quate e choès Empensat [Branlo en còrda regular] JF Tisnèr
Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit
Sortez des sentiers battus
Descobèrtas e autras istòrias
Ni rire ni plorar, comprendre
À vos aiguilles, Messieurs!
Ràdio Podcasts de resisténcia en occitan
Le peuple qui possède sa propre langue a son destin entre ses mains : Qui tien la lenga tien la clau
Le lieu haut de la parole et de l'écriture, le lieu dit des carnets où s'éveillent les fictions
T'i tornaràs be far un jorn, marcha !
You must be logged in to post a comment.