En Ondas setm. 47 Maria Joana Verny Florilangues

Maria Joana Verny entà Florilangues qu’ei l’envitada e que devisam mei dens En Ondas de Occitanisme 1985 d’Andriu Lagarde.

Prumèr que devisam de Lengas, lo n° 97, de junh de 2025, revista de sociòlingüistica en Open Editions Journals. Editat per C. Lagarda Lingüistica e colonialisme : navèras practicas – Occitanisme 1985 d’Andriu Lagarda. De notar que pareisherà lèu en çò deu Trabucaire las collèctas de Crestian Lagarda (lo hilh), mesas en perspectivas e contextualizadas deus actors de l’occitanisme deus ans 1960-1980.
E puish qu’encontram a Maria Joana Verny : los sons univèrs, lo son anar d’estar calorós, atrevit tà evocar lo tribalh collectiu entau manuau de literatura en lengas de França Florilangues – de l’Alsacian au Tahician – qui ei per paréisher a l’Aucèu Libre.

*********************

Maria Joana Verny est notre invitée pour Florilangues. Nous évoquons ses univers dans sa façon d’être chaleureuse, vive, tout en parlant du travail collectif réalisé pour le manuel de littérature Florilangues des langues de France – de l’Alsacien au Tahitien – et qui va paraître à l’Aucèu Libre.
Tout d’abord nous parlons de Lengas, le n° 97 de juin 2025, revue de sociolinguistique en Open Editions Journals. Édité par C. Lagarda Linguistique et colonialisme : nouvelles pratiques – Occitanisme 1985 d’André Lagarde.
À noter que paraîtront rapidement, les collectes de Crestian Lagarda (le fils), chez Trabucaire. Collectes mises en perspective et contextualisées des acteurs de l’occitanisme des années 1960-1980.

D’autes En Ondas dab Maria Joana. Bona escota !
d’autres émissions avec Marie-Jeanne : https://hadiu.eu/?s=verny. Bonne écoute !

Las musicas d’En Ondas
• André Juliette Minvielle Ti’Bal tribal Nino
• Tenarèze Aral Kerala La risièra
• Femmouzes T Tripopular Beiris
• Jan-Mari Carlòtti – Canta Aubanel Bec Bellaud – Teodòr Aubanèl Brinde a Zani + Robèrt Lafont intro a L’èga d’amor es mòrta a l’auba long lo camin dei desiranças
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit

En Ondas setm. 24 Miquèla Stenta 1/2

Miquèla Stenta que sòrt de recéber lo prèmi Ostana. Felicitacions.

Encontre aqueth còp dens En Ondas e en duas emissions, dab Miquèla Stenta – qui sentim ua professora ahuecada en los ans setanta e ueitanta… e escrivana sensibla, plea de vita.
Per quau coda de padèra – era qui èra convençada de jurar sonque per l’escòla e lo francés – e’s trabucà dab la lenga mairau, en un electrochòc, com ac ditz en referéncia a Joan Bodon ?

© DR

Que serà en especiau question en aquera edicion : d’un encontre singular dab Marcèla Delpastre, deu tribalh quan Miquèla Stenta èra professora en Corresa (Lemosin), màgerment apeat sus la quita autora de Germont e plan solide sus l’òbra deus trobadors, los de Ventadorn evidentament.

Que tornaram trobar a Miquèla Stenta tà l’auta setmana dens En Ondas.

Òbras soas a Vent Terral https://vent-terral.com/produit/marcelle-delpastre-a-fleur-de-lame/, IEO 34, L’Aucèu libre. Obratges de trobar a la Librariá Occitana, Découvertes occitanas, Espaci occitan.

Las musicas d’En Ondas
• Lucio Dalla Cambio Le rondini
• Jan Dau Melhau Prumèras cançons Au naissent d’un trobaire Lo Pair
• Marcèla Delpastre Chants de tradition Oès Jana Lèva Te ! [extrèit de la soa votz cantada, enregistrada au parat d’un collectatge de cantas, gavidat per la musiciana e musicològa Françoise Etay e Jan dau Melhau solide].
• Joan Pau Verdier e Frank Lutton Color de Femnas L’amor de Marcela Delpastre
• Kirite Kanawa Cantaloba Cants d’Auvèrnha Fourth series Òi Aiai
• Miquela Stenta Color Femna Florilège occitan Color de tèrra, de ruscha e de raiç La Via Prigonda de la memòria
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit

En Ondas setm. 26 Danièla Julien De lòng de Ròse

De lòng de Ròse = Le Long du Rhône de Danièla Julien, en çò de Jorn que son ueit novèlas en version bilingua. 151p., fòto NB de l’autora en illustracion de cobèrta : cèu e aiga de la riba esquèrra de Ròse, dab mei en p. 2 ua fòto d’ua petitona aus 3 (l’autora), suus jolh deu pair dens la jardinièira miada peu chivau e davantejada per la Mamet a pè [15 euros].

© D. Julien

Autantas destinadas femeninas com masculinas o de cople parièr, qui viven devath lo son calam, tota ua umanitat en fragilitat : la caça e las bèstias, la pesca e lo peish, la vegetacion (que merceja hòrt la botanista Josiana Ubaud peu son saber a posita tostemps) e la sciéncia de l’aiga dangerosa com purificatora. 

Ua tau escritura, be hè ben ! Dab De lòng de Ròse, dont la version francesa ei signada de la quita autora, la permanéncia deu fluvi europèu, qui acaba en delta camargués en la mediterranèa qu’ei cargada d’istòrias d’umanitat, de pèrda hens l’escritura, hens las aigas rodanencas qui vòlen plan deishar baissas, bartasses e lònas quan quitan pas la mair : perseguidas racistas o suicidis mancats, negadas, huecs dramatics e aigats tarribles. Tot un monde en movement qui viu de cotria dab lo flumi deu quau Danièla e sap contar las istòrias. Un monde a s’esvanir dab l’impermeabilizacion de las tèrras, la lor apraubida e lo lor emposoament lent e segur. Que perdonaràn se sembla mei a un collectatge l’entertien qui m’acordè Danièla Julien. N’avèvi pas enqüèra lejut los sons racontes au moment de l’entervistar. Lo prumèr devís, Panissa, autobiografic qu’ei estomagant de beutat, de vertat sus la descobèrta de l’acte d’escríver :«Mirèio, per ieu, serà totjorn dins la gàbia d’onte s’enfugiguèt la bèstia», la bèstia deu castèth de Panissa.

De léger tot viste !


En complement, las paginas wikipèdia de Frederic Mistral (véder tanben lo libe de Joan-Ives Casanòva Frederic Mistral au Trabucaire) o de Robèrt Lafont e los libes escrivuts per Danièla Julien « De mèu e de juscla » 2016 e « Lei contes de la sartan », a l’Aucèu Libre http://www.lauceulibre.com/catalogue-mars-2021.

 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit
Sonaus adicionaus de Brian Eno, Joan Francés Tisnèr Sorrom borrom, Francis Lassus La vie, la vie o de Christian Vieussens Esquiç

En Ondas setm. 13 Alan Roch

E a la setmana 13, lo tretziste Alan Roch dens En Ondas ! De navigator deu net a plegaire de cadièras : qu’ac sap tot har ! sustot produsir tèxtes escriuts, dits, declamats, radiodifusats, imprimits, maquinapicats, jogats… sustots jogats. Incredible multi-activista occitanista e gormand au-delà. Dens En Ondas l’Alan Roch de l’abòr de 2015 (còp d’uelh dens lo retrovisor) e de la prima de 2019, tot egaument plen de projèctes e de produccions. Actualitat d’escrivan, de contaire, de rugbiman (… de XIII b’ac sabem), d’òmi de ràdio com de persona engatjada o parièr de transportaire. 

Se’u podem tostemps léger com dens l’extraordinari « L’Escaumièr de la serena” pareishut en 2006, n° 35-36 de la colleccion farfadet a l’IEO on se desplega lo son engenh de pescaire de paraula a l’entorn de personatges tradicionaus o navèths de l’imaginari occitan, totun pensem a l’anar escotar dens la conferéncia deu 29 de març de 2019 a Portel-les-Corbières (18h), parièr legem En pagina 3 las cronicas Papieròt Menerbés 2013+2-2016, lo libe suu Rugbi, en anar suu Diari (https://lodiari.com) per saber çò qui’n ditz Sebastien Pugin Lo XIII, aquò òc ! https://lodiari.com/lo-xiii-aquo-oc/.

Seleccion de libes qui evocam dens aquesta emission :
L’escaumièr de la serena, 8 euros, 2006 ;
2800 signes, cronicas deu Papieròt menerbés de 2012, 20XIII e 2014 per Alan Roch (16 € + 3,70 € de pòrt;
En pagina 3 2013+2 – 2016 cronicas deu Papieròt menerbés (cronica que tien despuish 16 ans) , pref. La Sauze, 12€, 2017 ;
Lo XIII, aquò òc ! 208p. 13 € (tot indicat!), 2018.
Institut d’Estudis Occitans-Aude BP 105 11022-Carcassona Cedex
Afogassets e trufariás Mirelha Braç
  (20 €+ 3,70 € de pòrt) en çò de Letras d’Òc. 14:30 Conferéncia Gastronomia occitania per Mirelha Braç a l’Abadia de l’Escaladieu + 15:30 talhèr cosina : https://www.abbaye-escaladieu.com/gastronomie-en-occitanie/

http://occitan-aude.over-blog.com

Las musicas d’En Ondas
* La lauseta Rasims de Luna Laurent Audemard & Rotland Pecot que ditz Max Roqueta
* Du Bartas La Trivala
* Erik Truffaz Saloua Le soleil d’Eline
* Erik Baron & Nadine Gabard Noches Buenas La Rosa enflorece
* Transpòrts Tisnèr SA Crane Airways arremesclat version elèctro per François Demeaux
* Lo saut bearnés Mariana deu disc EBTÈ! fresc pareishut de Joan Francés Tisnèr

Sonaus de Denis Fournier e Percussions Profile Le Mystère de la Pyramide

En Ondas setmana 7 Joan Luc Landi Manipòlis

https://www.mixcloud.com/widget/iframe/?feed=https%3A%2F%2Fwww.mixcloud.com%2FHadiuPodcastsDomenjaLekuona%2Fen-ondas-setmana-7-joan-luc-landi-manip%25C3%25B2lis%2F&hide_cover=1&light=1
Sol e unic envitat d’En Ondas : Joan Luc Landi. 

Que sorteish en çò de Reclams edicions « Manipòlis”, recuelh de tres novèlas.

Excellents tèxtes dens Paraulinas de Sèrgi Javaloyès

En Ondas : Eric Fraj (purmèra emission de duas)

Eric Fraj Cafè biarnés deu 4 d'abriu de 2014
Eric Fraj Cafè Béarn 4/4/14 © D. Lekuona
En Ondas de Domenja Lekuona dijaus lo 22 a 8h lo ser e dimenge lo 25 de mai a 11h sus Ràdio País.

Eric Fraj en entervista. Un purmèr numèro d’En Ondas consacrat au libe proclam “Quin occitan per deman ? : lengatge e democracia”, pareishut ençò de Reclams Edicions. 2013. Coll. Clams 1. 219p. 76 nòtas 10€

Las musicas d’En Ondas
* Artús Artús Lo plumion negre
* Eric Fraj Pep El Mal Palabra-vida
* Eric Fraj Chante Lorca en Occitan Romance Somnambul
* Eric Fraj Pep El Mal El que conec
* Eric Fraj Pep El Mal Ciutat d’Alcoi

Antropològa e occitana, Colette Milhé – 1èra part

Escotar l’emission n° 1

En ondas de Domenja Lekuona que recèu aquestas duas setmanas a Colette Milhé, antropològa.
Lo son libe Comment je suis devenue anthropologue et occitane que pareish a las edicions Le bord de l’eau en deceme de 2010. La prefacia qu’ei signada peu trebucat Eric Chauvier. Qu’ei lo director de la colleccion Des mondes ordinaires (de qui ei lo numèro 2) dab Bernard Traimond. Des mondes ordinaires qu’ei tanben lo nom deu hestenau d’antropologia de la còsta lanusqueta. Bernard Traimond, professor emerit a l’universitat Victor Segalen de Bordèu 2, qu’ei lo quite director de tèsi de C. Milhé. 
La presenta publicacion per essajar d’inventar ua auta escritura, un entertèxte, un téisher (teishut e tèxte son lo quite medish mot) qui questiona la cercaira e la permet distanciacion e dialòga dab lo tèxte scientific.
C. Milhé qu’ei cercaira-tribalhadora, libra de la soa recèrca, de la soa pensada, deu son caminament. Qu’ei ua persona singulara qui practica ua antropologia activa, ce tà díser participativa dens lo sens on non cranh pas de s’implicar e de préner part aus quites procèssus qui analisa.
Ei la qui ei cargada de presentar un miralh, ua empachaira de virar en rond, un can dens ua glèisa, tot a l’encòp ? Lo son prètzhèit : que lo son tribalh e serveishi a quauquarren ! Ua tintèina (de joenèr ?) que la ren a còps esmaventa.
Lo son subjècte d’enquèsta qu’eslurra de « Quin vaden occitan ? » a un pretendut « Flaquèr de l’occitanisme politic en Bearn » ? Rai, que s’i hè au finau ! E aqueste hèit que vien enqüèra drin mei destorbar, questionar la cercaira sus la soa empatia dab la militança occitanista e solide la plaça soa au pregon : occitana o occitanista ?
Tota question qui renvia a l’accion que mian tot dia los militants occitanistas.
Qu’atenem dab impaciéncia la tèsi per paréisher en çò d’un director de colleccion tolosan. Ua tèsi qui la demora a escríver tornar per estar legedera.
Ua mira d’exercici d’escríver que platz au delà a C. Milhé. Que la practica dejà de faiçon hòrt escricada dens « Comment je suis devenue anthropologue et occitane ». 275 paginas, 22 euros.

Las musicas d’En Ondas
* Lhassa de Mela El Pajaro
* Tenarèze Aral Davant Bordèu
* Tinariwen Amassakoul Amidinin
* Renat Jurié, Laffitte Cants sacrats e profanes Lèva te viste Bertomiu
* Ismaêl Lô Jammu Africa
* Geoffrey Oryema Exile