En Ondas setm. 47 Maria Joana Verny Florilangues

Maria Joana Verny entà Florilangues qu’ei l’envitada e que devisam mei dens En Ondas de Occitanisme 1985 d’Andriu Lagarde.

Prumèr que devisam de Lengas, lo n° 97, de junh de 2025, revista de sociòlingüistica en Open Editions Journals. Editat per C. Lagarda Lingüistica e colonialisme : navèras practicas – Occitanisme 1985 d’Andriu Lagarda. De notar que pareisherà lèu en çò deu Trabucaire las collèctas de Crestian Lagarda (lo hilh), mesas en perspectivas e contextualizadas deus actors de l’occitanisme deus ans 1960-1980.
E puish qu’encontram a Maria Joana Verny : los sons univèrs, lo son anar d’estar calorós, atrevit tà evocar lo tribalh collectiu entau manuau de literatura en lengas de França Florilangues – de l’Alsacian au Tahician – qui ei per paréisher a l’Aucèu Libre.

*********************

Maria Joana Verny est notre invitée pour Florilangues. Nous évoquons ses univers dans sa façon d’être chaleureuse, vive, tout en parlant du travail collectif réalisé pour le manuel de littérature Florilangues des langues de France – de l’Alsacien au Tahitien – et qui va paraître à l’Aucèu Libre.
Tout d’abord nous parlons de Lengas, le n° 97 de juin 2025, revue de sociolinguistique en Open Editions Journals. Édité par C. Lagarda Linguistique et colonialisme : nouvelles pratiques – Occitanisme 1985 d’André Lagarde.
À noter que paraîtront rapidement, les collectes de Crestian Lagarda (le fils), chez Trabucaire. Collectes mises en perspective et contextualisées des acteurs de l’occitanisme des années 1960-1980.

D’autes En Ondas dab Maria Joana. Bona escota !
d’autres émissions avec Marie-Jeanne : https://hadiu.eu/?s=verny. Bonne écoute !

Las musicas d’En Ondas
• André Juliette Minvielle Ti’Bal tribal Nino
• Tenarèze Aral Kerala La risièra
• Femmouzes T Tripopular Beiris
• Jan-Mari Carlòtti – Canta Aubanel Bec Bellaud – Teodòr Aubanèl Brinde a Zani + Robèrt Lafont intro a L’èga d’amor es mòrta a l’auba long lo camin dei desiranças
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit

En Ondas setm. 46 Joan-Frederic Brun

2022 J.-F. Brun Uppsala Suècia © Pen occitan

Que recebem a Joan-Frederic Brun (1) qui ns’entertien deu 90au congrès mondiau deu Pen International deu 2 tau 5 de seteme de 2025 a Kraków en Polonha. De l’importància d’un espaci de pensada entà las escrituras e i comprés segur tà las escrituras non-egemonicas com l’occitana. Que parlam de l’escritura curda, oïgora, de las coreanas, quechuana, catalana, saami, gallèga e basca…
Prumèr, quauques anóncias :
* Lo Diari 87 – de la sublima cobèrta – (de seteme-octobre de 2025) 5 euros (abonament mesadèr a 2 euros passat adara. Numèro sus las Trobairitz : raras solide mes que n’i avó parièr quitament se lo nom ei quasi unic e d’autant rar dens la literatura deu temps enter los sègles 11au e 13au.
De notar l’excellent hòra seria deu Diari sus Marcèla Delpastre : https://lodiari.com/botiga/lo-diari/lo-diari-al-numero/?attribute_numero=FS+n%C2%B006+-+%22Marcela+Delpastre%22 e l’aumenatge qui la hè Elisabeth Soulassol dens lo n* 93 de décembre de Poésie/première.
* En soscripcion a l’Aucèu libre de Joan Ives Casanòva : Milli de Rousset – Marquis de Sade, Adieu bel ange, correspondéncia, edicion de Jean-Yves Casanova, 2025, 290 paginas, 18 euros. D’aqueth libe, lavetz per viéner, que nse’n parlè lo darrèr còp qui l’entervistèm Joan Ives Casanòva, qu’èra suu roman occitan.

90au congrès deu Pen internacionau on adoptèn 4 resolucions los escrivans amassats. Qu’ei Joan-Frederic Brun, lo president deu Pen club occitan qui nse’n entertien e parièr deu Pen Club Occitan, associat de 1961 enlà au Pen internacionau. Si voletz aderir e/o crompar lo libe numeric e-book Lenga Maire (2023) apotjatz-ve d’aquera direccion https://www.helloasso.com/associations/pen-club-occitan.
Las quate resolucions deu 90au congrès mondiau deu Pen :
– Suu desordi internacionau present e e las copaduras de patz ;
– Sus la justícia climatica ;
– Sus la diversitat de genre, los drets umans de las personas trans-genre e de las hemnas, patz e lo calendari de la securitat ;
– Sus la libra expression aus Estats-Units… e òc que’n son renduts aquiu.
(1) Mantuns sites de visitar : https://jfbrun.eu/lengadoc/ + lo son site scientific personau http://jeanfrederic.brun.free.fr/ e lo d’autor J.-F. Brun https://jfbrun.eu/lengadoc/autor.htm

Bibliografia :
Lo retrach dau dieu Negre (roman fantastic) (1986)
Setembralas (roman) (1992)
Lo temps clar de las encantadas (nòvas) (2005)
Luònh (narracion) (2006)
Ciutats dins l’Azur (Reclams recuelh de novèlas de 2009)
Las que dançavan dins la lutz (2012)
Flors d’errança (2017)
Lo bales dialectic (un libe de lenga e de cultura occitana montpelhierenca)
Lo viatge de Xlo (roman de sciéncia-ficcion), Orthez, Per Noste, 2021
Poèmas :
Estius e Secaresas (recuelh de poèmas de 1979)
Lo doç esglai (recuelh de poèmas de 2003)
Legendari de las despartidas / Légendaire des départs / Legends of departure, (occitan, francés, anglés), Montpeyroux, Jorn, 2009
Flors d’errança / Wandering flowers / Fleurs d’errance (occitan, anglés, francés), Montpeyroux, Jorn, 2017

Illustracion musicau d’En Ondas, quauques sonaus de la mia discotèca notaument Gli incogniti « Concerto grosso No. 8 in G Minor, Op. 6 ‘Fatto per la notte di Natale’_ V. Allegro – Pastorale (Largo) » dont la gavidaira e viu en Galícia, que n’ei question dens l’emission de la dormança deu Pen gallèc e de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit

En Ondas setm. 14 Josiana Ubaud

Juntem a la persona d’excepcion qui ei Josiana Ubaud http://josiane-ubaud.com/
La frasa qui a causit de hicar en exèrgue suu site, qu’ei de Joan Bodon Lo libre dels grans jorns : « Es pas vengut a degun l’idèa de tombar cap de catedrala. Nòstra lenga es mai qu’una catedrala. Alara donc perqué son tantes que s’afanan per la desboselar…»
Autora enter autes obratges de compte har d’un diccionari scientific dens los dus sens occitan-francés e francés-occitan : matematica, informatica, fisica, tecnologia e quimia.
Dens la presenta edicion d’En Ondas qu’evocam quauques uns deus sons obratges :
• lo pamflet pareishut en 2022 a l’Aucèu Libre La Romèca occitanofòba 88p. cob. col 12 euros
• en çò de Vent Terral en 2022 (edicion corregida e completada) : Diccionari ortografic, gramaticau e etimologic de l’occitan d’après los parlars lengadocians 32 + 200 + 864 pp. Diccionari limitat a 119000 entradas. 48 euros.
• tà clavar – arron aver recebut dens En Ondas au Jacolet Abadia qui gavida lo libe de la Chélidoine : des plantes, des femmes, des hommes en Gascogne, pareishut en çò deu C.L.A.B. augan – La flòra illustrada de la mar al mont (occitan lengadocian e provençau) en çò de Letras d’Òc 272 pp. cob. e illustracions colors, 30 euros qui sòrt tot juste de paréisher quauques setmanas i a. Plantas sauvatjas classadas per demiei (la duna, la sansoira (lo palud), l’eusièra (seuva de cassos verd), la montanha, los lòcs umides, los sòus calcaris e siliçós, las vielhas parets, etc.), per colors per las erbacèas floridas de cada mitan (blanc, blau, jaune, ròse, roge, violet), per caractèrs distintius (la bauquilha (graminèas), las lianas, los cardons, las plantas aromaticas, las plantas parasitas, las plantas comestiblas). Mei tot l’aspècte scientific e etnòbotanic, un lexic elementari de botanica e tres lexics francés-occitan-latin. Ua soma qui n’ei pas que lo començar de çò qu’a enterprés Josiana Ubaud, qui ei per paréisher lèu.

Josiana Ubaud, autora arderosa, lingüista e lexicografa, etnobotanista en lo maine occitan, e enter autes engenhs, hemna de terrenh com se defineish era medisha, en estar atentius a la sortida de las enciclopedias per viéner en çò de la Fenestrelle.

L’emission d’En Ondas dab Jacolet Abadia qu’ei per aquiu : https://hadiu.eu/2024/11/25/en-ondas-setm-48-jacolet-abadie/
De notar lo noste interès redoblat e los occitans n’i escapam pas cap a las plantas – au quite moment d’ua sheisau extincion de massa qui n’estauviarà pas au vegetau e dont los òmis son l’encausa… mentavem :
Flors salvatjas del Perigòrd amigas mespresadas Tòme 1, Jean-Louis Orazio, bilingüe en çò de Novelum IEO Perigòrd, 2024, 20 euros
e
Etymologia botanica de Michel Chauvet, Biotope éditions, 792pp., 2024, 39 euros

Las musicas d’En Ondas
• Bachas Littorales Aria dau sera
• Muga – Chants de Femmes des Asturies – Ramu a la Virxen de la Flor de Pría
• Didier Tousis Tousis en Òc La lenga aus pòts
• Brice Diusit Guilhem d’Aquitània Pus vezem de novelh florir
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit

En Ondas setm. 24 Miquèla Stenta 1/2

Miquèla Stenta que sòrt de recéber lo prèmi Ostana. Felicitacions.

Encontre aqueth còp dens En Ondas e en duas emissions, dab Miquèla Stenta – qui sentim ua professora ahuecada en los ans setanta e ueitanta… e escrivana sensibla, plea de vita.
Per quau coda de padèra – era qui èra convençada de jurar sonque per l’escòla e lo francés – e’s trabucà dab la lenga mairau, en un electrochòc, com ac ditz en referéncia a Joan Bodon ?

© DR

Que serà en especiau question en aquera edicion : d’un encontre singular dab Marcèla Delpastre, deu tribalh quan Miquèla Stenta èra professora en Corresa (Lemosin), màgerment apeat sus la quita autora de Germont e plan solide sus l’òbra deus trobadors, los de Ventadorn evidentament.

Que tornaram trobar a Miquèla Stenta tà l’auta setmana dens En Ondas.

Òbras soas a Vent Terral https://vent-terral.com/produit/marcelle-delpastre-a-fleur-de-lame/, IEO 34, L’Aucèu libre. Obratges de trobar a la Librariá Occitana, Découvertes occitanas, Espaci occitan.

Las musicas d’En Ondas
• Lucio Dalla Cambio Le rondini
• Jan Dau Melhau Prumèras cançons Au naissent d’un trobaire Lo Pair
• Marcèla Delpastre Chants de tradition Oès Jana Lèva Te ! [extrèit de la soa votz cantada, enregistrada au parat d’un collectatge de cantas, gavidat per la musiciana e musicològa Françoise Etay e Jan dau Melhau solide].
• Joan Pau Verdier e Frank Lutton Color de Femnas L’amor de Marcela Delpastre
• Kirite Kanawa Cantaloba Cants d’Auvèrnha Fourth series Òi Aiai
• Miquela Stenta Color Femna Florilège occitan Color de tèrra, de ruscha e de raiç La Via Prigonda de la memòria
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit

En Ondas setm. 08 Joan-Ives Casanòva

Qu’a pareishut a l’estiu de 2022 en çò de l’Aucèu Libre, basat a Salinèlas e en version bilingua : Lei bèleis esvanidas. 137p. d’urgéncia de la memòria, deu díser deu traç, deu tralh de las destinadas. Revision ortografica Josiana Ubaud.
Que perseguim la conversacion dab Joan-Ives Casanòva. https://fr.wikipedia.org/wiki/Jean-Yves_Casanova
Qu’esperam qu’ajatz plaser a l’escotar, eth l’especialista de literatura comparada deus sègles XVIau e XVIIau e tanben deus sègles XIXau e XXau.
Que harga de longa ua òbra singulara, estiglanta autant com estacanta.

@Romane Peyrolle tà la cobèrta.

Las musicas d’En Ondas
• Philip Glass Dance I
• Philip Glass Opening
• Philip Glass Evening Song
• Philip Glass Islands
• Crestian Vieussens Esquiç
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit

En Ondas setm. 26 Danièla Julien De lòng de Ròse

De lòng de Ròse = Le Long du Rhône de Danièla Julien, en çò de Jorn que son ueit novèlas en version bilingua. 151p., fòto NB de l’autora en illustracion de cobèrta : cèu e aiga de la riba esquèrra de Ròse, dab mei en p. 2 ua fòto d’ua petitona aus 3 (l’autora), suus jolh deu pair dens la jardinièira miada peu chivau e davantejada per la Mamet a pè [15 euros].

© D. Julien

Autantas destinadas femeninas com masculinas o de cople parièr, qui viven devath lo son calam, tota ua umanitat en fragilitat : la caça e las bèstias, la pesca e lo peish, la vegetacion (que merceja hòrt la botanista Josiana Ubaud peu son saber a posita tostemps) e la sciéncia de l’aiga dangerosa com purificatora. 

Ua tau escritura, be hè ben ! Dab De lòng de Ròse, dont la version francesa ei signada de la quita autora, la permanéncia deu fluvi europèu, qui acaba en delta camargués en la mediterranèa qu’ei cargada d’istòrias d’umanitat, de pèrda hens l’escritura, hens las aigas rodanencas qui vòlen plan deishar baissas, bartasses e lònas quan quitan pas la mair : perseguidas racistas o suicidis mancats, negadas, huecs dramatics e aigats tarribles. Tot un monde en movement qui viu de cotria dab lo flumi deu quau Danièla e sap contar las istòrias. Un monde a s’esvanir dab l’impermeabilizacion de las tèrras, la lor apraubida e lo lor emposoament lent e segur. Que perdonaràn se sembla mei a un collectatge l’entertien qui m’acordè Danièla Julien. N’avèvi pas enqüèra lejut los sons racontes au moment de l’entervistar. Lo prumèr devís, Panissa, autobiografic qu’ei estomagant de beutat, de vertat sus la descobèrta de l’acte d’escríver :«Mirèio, per ieu, serà totjorn dins la gàbia d’onte s’enfugiguèt la bèstia», la bèstia deu castèth de Panissa.

De léger tot viste !


En complement, las paginas wikipèdia de Frederic Mistral (véder tanben lo libe de Joan-Ives Casanòva Frederic Mistral au Trabucaire) o de Robèrt Lafont e los libes escrivuts per Danièla Julien « De mèu e de juscla » 2016 e « Lei contes de la sartan », a l’Aucèu Libre http://www.lauceulibre.com/catalogue-mars-2021.

 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit
Sonaus adicionaus de Brian Eno, Joan Francés Tisnèr Sorrom borrom, Francis Lassus La vie, la vie o de Christian Vieussens Esquiç

En Ondas setm. 14 Joan-Ives Casanòva 2

Qu’ac digom en la purmèra part de l’entervista que seré aqueste diari literari (que n’ei lo sos-títol) com un avertiment, un pamflet de la mediocritat, ua crida d’exigéncia e las exasperacions d’un escrivan de tria.

Desesperanças salutàrias = désespérances salutaires un libe bilingüe a l’Aucèu Libre – qu’ei lo dusau que publican de Joan-Ives Casanòva arron L‘eternitat estraviada. Desesperanças salutàrias, diari literari de Joan Ives Casanòva 211p. 14 euros. mailto:lauceulibre@gmail.com

Bibliografia (véder per la Poesia e la Pròsa la fica de l’emission que davanteja)
Publicacions scientificas

  • Édition critique d’un texte occitan XVIè, XVIIè siècles, réalisée d’après le manuscrit original no 382 de la bibliothèque Inguimbertine de Carpentras, « L’autounado » de Pierre Paul, 1987, 887 f. (Mémoire de maîtrise de Lettres modernes présenté par Jean-Yves Casanova sous la direction de Philippe Gardy).
  • Historiographie et littérature au XVIè siècle en Provence : L’Œuvre de Jean de Nostredame, 1990, 1423 f. (Thèse de doctorat : Langues et littératures romanes)
  • Contradiccions d’amor, Biarritz : Atlantica ; Pau : Institut occitan, 2000, 65 p.
  • Femmes en poésie : Représentations et Réécritures de la tradition : Occitanie, Catalogne, Portugal, Amérique latine, Pau : Publications de l’Université de Pau, impr. 2002, 164 p.
  • Frédéric Mistral, l’enfant, la mort et les rêves, Perpignan, Trabucaire, 2004, 420 p.
  • La Porte des anges : Guillaume Apollinaire, Vallongues, impr. 2012, 99 p.
  • Frédéric Mistral, l’ombre et l’écho : Aspects de l’œuvre littéraire mistralienne, Paris, Classiques Garnier, 2016, 396 p.
  • La Perte. Stendhal, Proust, Céline, Pau, La Pantiera, 2018, 469 p.

Las musicas d’En Ondas
• Bachas Mont Jòia Littorales La Polalhiera; Aria De Brelh; Marcia Di Carnevale
• Jan-Mari Carlòtti, Patrice Conte, François Dupont Nautrei siam trei bomians Bon vrèspe dònas e domaisèlas
• Bachas Mont Jòia Littorales Maudit Sia Tant De Ratum
 Sonaus de Denis Fournier e Percussions Profile Le Mystère de la Pyramide

En Ondas setm. 13 Joan-Ives Casanòva 1

Que m’a hèit ben au-delà d’enténer la votz de Joan-Ives Casanòva per aqueste entertien aqueth dia : la tienguda deu perpaus solide mes tanben la qualitat sonòra de l’expression que i on entermescladas. Quina beròja e calorosa votz !

Que destecam prumèr lo somari deus Reclams n° 858 (100pp.), d’aqueste començar d’an singular, amantolat d’ua branca de frutèr en flor classa !

Desesperanças salutàrias : diari literari = Désespérances salutaires : journal littéraire, Joan-Ives Casanòva. Salinèlas : L’Aucèu Libre, 2021. 211p. cob. col. 14€. mailto:lauceulibre@gmail.com

https://fr.wikipedia.org/wiki/Jean-Yves_Casanova : Qui lo vòu bastir l’article de la wikipèdia occitana ?

Escrivan prolific, vadut en 1957, la soa bibliografia qu’ei impressionanta que sia auto-editada « be cau que sòrtia ! » com produsida en çò d’editors de qualitat : Federop, Jorn, Lo Trabucaire e uei L’Aucèu Libre :
Poesia, essais, roman :
L’espera veneciana, 1982, 45 p.
Jonàs : leis angels dei ribas celèstas, La Gardonne, Fédérop, 1987, 117 p.
Elegias vengudas de negre e de mar, Montpeyroux, Jorn, 1995, 87 p.
L’orle dei matins, Perpignan, Trabucaire, 1996, 102 p.
Cap de Creus, Montpeyroux, Jorn, 1999, 111 p.
Lo remembre dins lo jardin, Perpignan, Trabucaire, 2001, 79 p.
Lux veneris, Perpignan, Trabucaire, 2003, 86 p.
Trèns per d’aubres mòrts, Morlanne, C&S, 2007, 111 p.
A l’esperduda dau silenci, Morlanne, C&S, 2007, 51 p.
Lo libre escafat, Perpignan, Trabucaire, 2008, 73 p.
…enfra lei trèus…(limbs), Montpeyroux, Jorn, 2009, 111 p.
L’enfugida, Perpignan, Trabucaire, 2014, 135 p.
Affectus mortis, Pau, La Pantiera, 2016, 64 p.
Cantata per Maria-Magdalena – Cantate pour Marie Madeleine, Pau, La Pantiera, 2017, 157 p. qui n’aten pas qu’un o ua compositor.a-empontaire.a
L’Eternitat estraviada – L’Eternité égarée, Salinelles, L’Aucèu libre, 2017, 144 p.
Lo Gost – Le Goût, Pau, La Pantiera, 2018, 41 p.

Que seguirà la setmana per viéner.

Las musicas d’En Ondas
• Minvielle | Pey Graffiti
• Les voix du monde une anthologie des expressions vocales, Le chant du monde Chant – Paghiella
• Giovana Marini i companhas i companhs Lamento per la morte Di Pasolini
• Lucio Dalla Cambio Le Rondini
• Jan-Mari Carlotti canta Aubanel Bec Bellaud I a de jour
 Sonaus de Denis Fournier e Percussions Profile Le Mystère de la Pyramide

http://www.reclams.org cobèrta color deus Reclams n° 858