En Ondas setm. 22 Lionel Dupuy

Jules Verne 1828-1905

Qu’èm en companhia de Lionel Dupuy, doctor en geografia a l’UPPA, e qui descobreish en temps de perfeccionament de la lectura a Jules Verne [1828-1905] mercés a la mair.
Lo son editor : Pierre-Jules Hetzel qu’ei l’editor astruc qui’u publica. Qu’a trenta cinc ans Jules Verne * quan ei publicat en 1862-1863 : Cinc setmanas en balon !
Elisèu Reclus que compte hòrt dens l’aspècte geografic de l’òbre de Verne https://oc.wikipedia.org/wiki/Eliseu_Reclus [1830-1905]
Lionel Dupuy (vadut en 1974), professor en collègi, geografa HDR, qu’ei cercaire associat au laboratòri TREE (UMR 6031 CNRS – UPPA). Los sons recèrcs màgers que pòrta, suus ligams enter geografia e literatura, l’imaginari geografic dens la literatura, la representacion de l’espaci e deus lòcs dens las ficcions romanèscas (Verne, Mistral, Proust, Gracq, Carpentier).
Los sons libes : le-minot-tiers.blogspot.com.
Ligams suus escriuts disponibles de Lionel Dupuy : Recension deu volume 3 de la purmèra trilogia : https://l-or-des-livres-blog- => Roman en ligam dirècte dab las meas recèrcas sus Verne.
Recension de la 2au trilogia sancèra : https://l-or-des-livres-blog- 
=> Trilogia en ligam dirècte dab las meas recèrcas sus Proust.
=> Lo site internet de l’editor : https://lalignederre.blogspot. 

* Ací en catalan : la soa fica Wikipedia que’s tròba en 127 lengas

Las musicas d’En Ondas
• Feiz Noz Moc’h Atau Atav
• Björk Biophilia Solstice + Volta Innocence
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit
Que poderàn escotar per aquiu aquera execucion e interpratcion de la Simfonia deu monde nau : que’m ditz Lionel :  » Tà la musica, que pensi a la Sinfonia deu monde navèth (Antonín Dvořák 1841-1905, un aute contemporanèu de Jules Verne), los debuts notadament deus movements 3 e 4 : https://www.youtube.com/watch?« .

En Ondas setm. 21 Jòrdi Labouysse 3/3

Un mercés deus bèths a Jòrdi Labouysse de m’aver volut acordar aqueras entervistas preciosas.
A maugrat que sia fatigat per problèmas de còr e d’arnelhs, que persegueish lo tribalh-passion de har saber, esclairar e documentar l’istòria occitana com de s’interessar a l’istòria tota : dens aquera tresau emission e ultima de tres qui lo son consacradas per En Ondas, que devisam de : « Comtat de Tolosa, l’eradicacion : de la crotzada a la colonizacion”. Mercés a Jòrdi de hicar mots suus hèits e d’aperar un can un can, de non pas l’enviar a díser.
Contactar Jòrdi 120pp. ill. col., 18 € : mailto:georges.labouysse@wanadoo.fr
Anatz léger lo ric blòg on conta las migracions, los escambis e la vita deus pòbles deu paleolitic dinc aus temps contemporanèus de l’espaci occitan e d’alhors.
Publicacions : https://occitaniainfo.wordpress.com/category/moyen-age/

Que referim tanbem a l’article de Felip Martel « Lu chastèus catars » dens Aquò d’aquí.

Las musicas d’En Ondas
• Martina e Rosina de Pèire Los Montanhòls
• Francis Cabrel Les chevaliers cathares
• Claudi Marti Montsegur
• Femmouzes T 2 Olympe de Gouges
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge

En Ondas setm. 20 Jòrdi Labouysse 2/3


© Odette Labouysse qui beu maté – Luce Boyals – gredon sus papèr, musèu deu Pays de Rabastens

Jòrdi Labouysse qu’ei istorian d’ua istòria desconeishuda, esconuda, e denegada, inacessibla abans d’arribar a l’atge universitari… Tant aisit que’n sia atau puish a n’ei pas ensenhada a l’escòla, la nosta istòria. En la soa companhia qu’evocam Femmes d’òc, lo son darrèr obratge pareishut peu moment. De consultar tanben dab profièit lo son blòg : Jòrdi raconte.
Autas parucions : Copacap de Fabiana Vayrette-Pechali. Ua enquèsta de Judit Bonamaison a Caparrens sus hons de partvirada sociau, la descobèrta macabra de Justiniana. Copacap de F. V.-P. 240 pp., cobèrta color, Reclams edicions, prima de 2026. Tanben L’actualitat de Reclams n° 878 de la Prima dt la version papèr ei a arribar + l’ABC del saber Sciéncias n° 4. Enfin dus n° de la revista L’inventaire (15 e 11) de las Editions a Lenteur. https://www.hobo-diffusion.com/editeurs/la-lenteur/

Las musicas d’En Ondas
• Adrià Grandia Divisa Cinemascope
• Sam Karpiena Sòrga Un Mostre
• Christian Vieussens Auròst Esquiç
• Miquèu Montanaro Noir e blanc Lo paure Boier
• Femmouse T Resistantes L’entrada
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge

En Ondas setm. 18 Silvan Chabaud Adotz / Sources

© SC

Silvan Chabaud qu’ei vadut a Sent Rafèu en 1980. Qu’ei cantaire [Xénofil, Mauresca fracàs dub, Doctors de trobar] e universitari especialista de la literatura occitana e deu poèta de la reviscolada literària provençau de l’epòca barròca au sègle XVIau, Loís Belaud de la Belaudièra (tèsi de doctorat en 2007). Prèmi de Provença 2023. Que hè part de la generacion navèra de poètas occitans. Poèta de la transparéncia e de la lutz, deu movement, de la vita esmiraglanta, de la natura e de la cultura, deus ligams enter lo monde. Lei illas infinidas / les îles infinies que pareishen en çò de Jorn en 2012. 103pp., 15 euros.
E lo son darrèr recuelh Adotz / sources que pareish en çò deu quite editor en 2025-2026.
Evocat dens l’emission lo teatre Lazarina de Manòsca.
https://www.pulm.fr/index.php/default/amour-de-maire-amour-de-mere.html

Les illas infinidas, les îles infinies
Les illas infinidas, les îles infinies

Las musicas d’En Ondas
que ns’a hèit passar sons dins çò que hè lo son collèga percussionista de Mauresca
htt ps://www.youtube.com/watch?
https://www.youtube.com/
e com ei fan deu tribalh de Imhotep de IAM que propausa de causas instrumentaus [la mia demanda] coma « aquatic raga »https://www.youtube.com/watch?

IAM https://youtu.be/yi_QQDoV1HY?si=5uYSM_UDDtS2xVG3
• Imhotep Blue print Aquaic reggae
• Semblable à l’eau du fleuve Omar Khâyam Erau dub sound
• Imhotep Blue print Caravan’s walk
• Le vin Erau dub sound
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit

En Ondas setm. 17 Florilangues M. Feltin-Palas & M.-J. Verny

© collectiu per las literaturas en lengas non egemonicas

Quauques publicacions de compte har d’aquestes torns :
• Sul camin del feminisme, Maud Seguier, Reclams edicions 2026, essai 307 pp. 19 €, Essai per un monde mei equilibrat, egalitari e mei juste e un prumèr libe d’ua autora de seguir.
• La diversité pour survivre… au réchauffement climatique et au refroidissement culturel de David Grosclaude, prefaci deu breton Christian Guyonvar’ch a l’Adeo laboratòri d’idèas, març de 2026, 247 pp. 17 € (Helloasso). David Grosclaude qu’ei jornalista. Militant de l’occitan e de las lengas non egemonicas, l’engatjament qui ei lo son qu’ei naturaument ecologista e qu’ei solide ligat a l’engatjament per la diversitat de las lengas e de las culturas qui exprimeishen.
• Lo Gai saber 576-577 consacrat a Joan-Frederic Brun, un escrivan dins nostre sègle per Florian Vernet, Joan-Claudi Forêt, Evalina Fraisse, Danièla Julien, Joan-Pau Creissac e Franc Bardòu. Casèrn Sarah Combès e Joan Loís Cortial. Lenga : Joan Penent Quan tot semblava ganhat ; Tribuna Ctaras Jòrdi Blanc ; Lescturas : totas per Florian Vernet – Jordi Peladan, M. Fraisse, Josí Guilhòt-Gentialon, Joan Ganhaire, Raumonde Tricoire, Sèrgi Javaloyès. 126 pp. 16 €.

Miquèu Feltin-Palas, jornalista a l’Express, animator deu blog « Sur le bout des langues” e Maria-Joana Verny, professora emerita de lenga e literatura occitanas de l’Universitat Pau Valèri, dus membres deu Collectif pour les littératures régionales à l’école per evocar un libe de compte har de las literaturas en lengas non egemonicas Florilangues : de l’Alsace à Tahiti… florilège des littératures en langues de France, pareishut en heurèr-març de 2026 a l’Aucèu Libre. 16 maines lingüistic evocats (Palikur e Nengone comprés, creòles o normand e picard, occitan e basco, catalan solide…) en 35 tèxtes e lavetz 35 autoras e autors.
Que’vs shiuli que podetz trobar en Bearn per exemple Florilangues au Moment Librairie a Salias (Plaça deu Baiaà) e a l’Escapade a Auloron (plaça de la Catedrala)… e pro lèu pertot.
Qu’aperam a iniciativas similaras per l’ensenhament de la nosta istòria, Felip Martel, professor emerit d’istòria a Pau Valèri e qui participè activament a Florilangues que’n seré lo mei urós solide, tot com jo.

Las musicas d’En Ondas
• Tenarèze Aral Aqua Incognita
• Joan-Pau Verdier – Franck Luton Color Femnas Marcèla Delpastre L’Amor
• Aèdes Gaves Coma l’aiga
• Cocanha Flame folclòre Diuré Samsir cançó de nau non extractivista
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge

En Ondas setm. 16 Florian Vernet 2/2 en escota navèra

Devisada en companhia de Florian Vernet, dusau part.
La question de l’occitan estandard, comun…
« Nos consideram com una colleccion de lengas » ce nse ditz Florian Vernet e aquò non lo va pas.
Ua situacion pr’amor non decidim pas collectivament de tirar las conclusions de l’estat de la lenga.
« Lo francés es en trin de devenir la lenga comuna de l’occitan per refús d’aver un occitan comun » ce nse previen Florian Vernet.
 » Escrivèvi pas, legissiái com un fòl ”.
S’ei ratrapat despuish, pageratz l’òbra : https://www.idref.fr/027181790 [e tot ne i ei pas…]
Un collòqui Florian Vernet qu’èra lavetz en prevision : escrivan, lingüista, pedagògue, lo 20 d’octobre de 2023 a Montpelhièr Universitat Pau Valery. Adara legetz la revista Plumas qui en 2025 l’ei dedicada : https://plumas.occitanica.eu/1957#ftn1

Pegatge © DL

Los libes de Florian Vernet, com d’autes que’s tròban
Espaci occitan deis Aups https://www.espaci-occitan.com/botiga/oc/
Librariá occitana de Lemòtges https://www.libraria-occitana.org/
Aqueras montanhas a La Ciutat Pau (en cors d’estructuracion, repren lo hons Marrimpouey) https://aquerasmontanhas.org/pau-1.html

Las musicas d’En Ondas
• Crestian Vieussens Esquiç 5
• Deodat de Severac
• Velvet underground I cant’it stand it 
• Kronos quartet A thousand thoughts Tusen Tankar + Dark was the night Cold was the ground + La Sidounak Sayyada
• Joni Mitchell The beginning of survival The Beat Of Black Wings
 Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit

En Ondas setm. 15 Florian Vernet 1/1 en escota navèra

Florian Vernet e Eric Gonzalès que son dus qui òbran – e de quau faiçon de tria – tà l’occitan. Lo pont enter Gasconha e Provença o lo País niçard e enlà : Aran, Monèga, vaths deu pèmont e la Gardia piemontese italianas compresas, qu’ei la lenga d’abòrd. Quiò com de costuma l’ambicion d’En Ondas qu’ei la d’ua becuda. Tròp grana gana tau temps impartit. Ua prumèra bocada dab l’entervista de Florian Vernet. Que legeràn dab profieit la revista Plumas qui l’ei dedicada en 2025 : https://plumas.occitanica.eu/1957#ftn1

© Wikipèdia Annabelle de FC

En mei quate anóncias d’actualitat on parlam sustot d’Eric Gonzalès qui nse deishè aus 59 en mai de 2023. Que ns’ac permet ua video tota fresca pareishuda, imatges excepcionaus produsits per Riccart Le Coz introdusits per l’aumenatge deu son amic Sèrgi Javaloyès : https://youtu.be/40Zh-oKA-E0. Se vs’interèssa d’escotar a l’Eric Gonzalès que hasoi uas emissions radiofonicas d’En Ondas. En lançar aqueth recèrc que n’averatz la tièra [que son emissions en navèra difusion de 2018] : https://hadiu.eu/?s=eric+gonzales.

Florian Vernet, vadut en 1941 a Besièrs, especialista de literatura : dogan e professor emerit de la fac de Montpelhièr Pau Valèry, doctor de la lenga, gramatician (disen lingüiste uei-le-dia) e escrivan. Dens la literatura qu’ei amator de sciéncia ficcion, d’anticipacion e de roman policièr e qu’a produsit entau Gai saber n° 566 un estudi suu polar en occitan. Duas emissions en la soa companhia a l’entorn de l’escritura e tanben deu tèma tibador de la lenga estandard [ausbau lenga per elaboracion]. Tà escotar au Florian Vernet dens d’autes programas d’En Ondas, seguitz https://hadiu.eu/?s=Florian+Vernet

En Ondas setm. 12 Lola, Nathalie e Matiu tau Primtemps de l’Arribèra aus 20

Per anonciar ua edicion estiglanta deus 20 ans deu Primtemps de l’Arribèra que discutim dab Lolà Dufau-Saphores, tota recenta presidenta en segond deus Chancaires. Apuish dab Nathalie Beillé en cèrcas dab d’autes deu sostien financèr indispensable tau Primtemps : hètz bon arcuelh. E solide qu’encontram a Matiu Dufau qui pòrta, dab d’autes, la vision de l’escòla de musica e deu hestau deu Primtemps de l’Arribèra.
l’estúdio en exterior d’En Ondas qu’arcuelh parièr ahoalhs de rotohius sauvatges ondrats de quate clacassis auserèrs recurents com d’arrut avionaires. Lo primtemps de l’Arribèra aus 20 : https://loprimtempsdelarribera.com/programmation/

© Afica Zookeeper

Las musicas d’En Ondas
Mainats en holia, rotohiu, avion e ausèths
extrèits de Diubiband Apèu e L’Abat, Maxence Camelin La bufatièra
Sonaus de Joan Francés Tisnèr Winter Surge inedit